El celler Vall Llach aterra a Barcelona

El Tros és el nom del bar de vins, però no només, situat al carrer Mallorca de la Ciutat Comtal. S’hi poden tastar els vins del celler de la DOQ Priorat dirigit per Lluís Llach i l’enòleg Albert Costa

Trinitat Gilbert
i Trinitat Gilbert

“El Tros - Vall Llach Barcelona. Vi. Menjar. Cultura”. Aquestes són les paraules que figuren al rètol, de color blau, situat al número 303 del carrer de Mallorca. És l’establiment que els periodistes Mariona Anglès i Antoni Bassas han obert de la mà del celler Vall Llach.

“Vaig començar a donar voltes a la idea el 2012, quan vivia als EUA”, diu Mariona Anglès. Ho explica ensenyant les fotos de la primera sala d’El Tros, un vestíbul acollidor presidit per set tines d’acer inoxidable que guarden el vi que es ven a copes o a ampolles, i una barra llarga de fusta amb tamborets.

Cargando
No hay anuncios

Cada una de les fotos explica la història del celler Vall Llach, com la que mostra el cantant Lluís Llach pagant el primer quilo de raïm. “Va passar de pagar 15 cèntims per quilo a 3 €”, diu Anglès, que recorda que el canvi de preus impulsat per Lluís Llach va ser tota una revolució.

Iniciativa inèdita

Cargando
No hay anuncios

En una altra foto hi ha el soci i cofundador del celler Vall Llach, l’Enric Costa, mort fa uns anys. I encara en una altra hi ha l’Antoni Bassas, Mariona Anglès, la filla petita del matrimoni, la Judit, i l’Albert Costa, l’actual enòleg del celler, fill de l’Enric i també director de vins d’El Tros. La foto està feta a les vinyes del celler, al Priorat. És l’acord de l’Albert amb la parella per impulsar el projecte avui ja realitat, El Tros. Tots quatre dibuixen el somriure de la il·lusió per engegar una iniciativa inèdita, que comportarà feina però que també repartirà felicitat. A parts iguals, si pot ser.

“El celler Vall Llach no és només vi, també és cultura, i alhora una manera d’entendre la vida”, continua explicant Anglès. “Fixa’t que, gràcies al vi, al Tros passa allò tan local de celebrar la terra, les nostres DO, i alhora, s’hi viu allò tan universal, tan cosmopolita, d’una conversa fraternal al voltant d’una copa de bon vi”. Per això, a l’establiment es proposa fer tastos de vins, presentacions de llibres, concerts de piano en petit format, debats o conferències.

Cargando
No hay anuncios

“Les potes del projecte són el vi i la cultura, i la tercera seria el menjar, presentat en una oferta senzilla per acompanyar la base”. Dit amb altres paraules, Mariona Anglès sosté que “El Tros no és un restaurant; som un bar de vins on s’hi pot sopar molt bé, amb la cuina oberta entre les sis de la tarda i les dotze de la nit, i és així com volem presentar-nos al món”.

Mentre ho ha anat explicant, Anglès s’ha dirigit a les tines d’acer inoxidable. Cada una conté un vi monovarietal del celler Vall Llach, “fet expressament per al Tros”, com explica ara el director de vins i enòleg Albert Costa. Concretament, les tines contenen carinyena, garnatxa negra, syrah, cabernet sauvignon, merlot i el blanc viogner. La proposta és juganera i original, perquè el client pot crear-se el seu propi cupatge, beure’l al moment i alhora emportar-se’l a casa en una ampolla de vidre, que s’omple amb el cupatge inventat, personal i intransferible (o no).

Cargando
No hay anuncios

Anglès agafa un gobelet que hi ha a la barra de fusta i n’extreu uns targetons rodons, que es col·loquen al peu de la copa gràcies a una obertura. “Aquí s’hi poden apuntar amb bolígraf els cupatges inventats, amb els percentatges concrets, per no oblidar-los”, comenta.

Olis i cosmètica

Cargando
No hay anuncios

Passada aquesta primera sala, la de les tines i les fotografies, hi ha un petit passadís amb un moble de fusta que conté altres productes del celler Vall Llach. Són els olis d’oliva i també els productes de cosmètica [vegeu pàg. 8].

I després s’arriba a la sala on hi ha les taules, presidida per un piano (esclar!). Flanquejant la sala hi ha el celler, climatitzat, on es desen les ampolles de vi: les del celler Vall Llach i també les d’altres cellers, de la DOQ Priorat i de la DO Montsant. També hi ha el cava Recaredo. “El criteri és de l’Albert Costa”, diu Anglès, que afegeix que han tingut clar que volien obrir-se a més propostes i no només les de Vall Llach. Dins del celler climatitzat del bar de vins el Tros també hi haurà una àmfora de fang: “L’Albert també fa vi en fang”.

Cargando
No hay anuncios

A l’altre lateral de la sala hi ha un pati que toca a un celobert bonic, decorat amb un banc de fusta que conté les damajoanes. El terra del pati és de llicorella del Priorat. “Les damajoanes les omplirem de vi ranci, de sol i serena, i també ho fa l’Albert Costa”.

Al final de la sala hi ha l’eixida que dona al pati interior de l’Eixample, al final del qual hi ha El Magatzem, una habitació que es fa servir de rebost d’El Tros, però que també s’utilitza com a reservat si algun client ho demana. A l’eixida hi ha unes taules, preciosistes, fetes de rajoles hidràuliques. Cada una de les taules té una composició diferent. Des de l’eixida es pot veure la cuina, on treballa com a cuiner el germà de Mariona Anglès, Marc Anglès.

Cargando
No hay anuncios

Espai polivalent

Per acabar, la cultura. “Hem buscat un mobiliari especial, que sigui apilable, per convertir la sala en l’espai que aculli actes culturals”. “El vi és comunicació, i és l’excusa per parlar, per mantenir una conversa sobre qualsevol tema”, subratlla Anglès.

Cargando
No hay anuncios

El Tros és “com si hagués obert casa meva”, indica Anglès quan fa un resum del que és el Bar de Vins, la delegació del celler Vall Llach a Barcelona. De fet, el mateix celler Vall Llach també és així. “Quan el visites, és un celler que transmet caliu, perquè és petit, es treballa amb el fruit de la terra del Priorat i exporta a diversos països del món, i tot, amb la història de l’afecte que Llach sent per Porrera (on va néixer la seva mare), i la seva gent”, conclou.

Per a més informació

www.cellereltros.cat

Obert de 18 a 24 h, de dimarts a dissabte. I també els diumenges a l’hivern per fer-hi vermuts.