Els aliments ecològics són més sans, nutritius i sostenibles

'Human health implication of organic food and organic agriculture' és un informe del Parlament Europeu publicat recentment que, a partir de la revisió de l’actual evidència científica sobre aliments ecològics, agricultura ecològica i salut, confirma que aquest tipus de productes són més sans. A més, l’informe examina com els aliments i l’agricultura ecològics, com els que podem trobar en establiments com Veritas, poden contribuir al desenvolupament d’un sistema alimentari ambientalment sostenible i saludable, una prioritat internacional.

Alimentació ecològica vs. no ecològica

Els aliments ecològics contenen més vitamines C, E i A (betacarotens) i fenols. A més, l’alimentació ecològica podria reduir el risc de patir al·lèrgies o obesitat. Contràriament, els aliments no ecològics contenen més metalls tòxics com el cadmi, un metall pesant que s’incorpora al medi ambient a través de l’agricultura i que ha estat qualificat com a cancerigen per als humans per l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC).

Els aliments ecològics d’origen animal contenen més omega-3, un àcid gras de vital importància que afavoreix el bon funcionament cognitiu i del sistema nerviós. Ingerir omega-3 millora el funcionament del sistema immunitari, ajuda a regular la pressió arterial, redueix els nivells de colesterol dolent (LDL) i ajuda a prevenir malalties cardiovasculars. En aquest sentit Veritas fa més de 15 anys que va iniciar el camí de l’alimentació ecològica, a base de productes de qualitat, respectuosos amb la persona, la societat i el medi ambient.

Insecticides, pesticides i antibiòtics

El Parlament Europeu i l’OMS han expressat la seva preocupació per l’ús d’antibiòtics en la cria convencional d’animals (prohibit en l’ecològica), que provoca que els bacteris hi generin resistència, amb el risc per a la salut pública que això suposa perquè interferiran en els tractaments mèdics en les persones. Igualment, hi ha estudis epidemiològics sobre els efectes negatius d’insecticides i pesticides (prohibits en la producció ecològica però no en la convencional) en el desenvolupament de funcions cognitives dels nens (memòria, atenció, planificació, aprenentatge, orientació, llenguatge, raonament, etc.).

Les al·lèrgies

La investigació Al·lèrgies alimentàries associades a l’exposició a pesticides diclorofenols (Montefiore Medical Center, Nova York, 2012) apunta a una relació entre els pesticides i les al·lèrgies alimentàries. Els diclorofenols són uns dels pesticides més utilitzats, també en la cloració de l’aigua, i això es relaciona amb la creixent incidència d’al·lèrgies alimentàries en les societats occidentals.

Els autors de l’estudi conclouen que els nivells més alts de diclorofenols en orina estan associats a la presència de sensibilització als aliments en la població general dels Estats Units. La investigadora principal, Elina Jerschow, comentava en un article sobre l’estudi que el consum de fruites i verdures contaminades amb diclorofenols pot tenir incidència en les al·lèrgies alimentàries.

Ous ecològics

Un altre exemple de clara diferència entre aliment ecològic i no ecològic són els ous, un dels aliments més complets i bàsics en la nostra dieta. Consumir-ne un de sol aporta, entre d’altres, el 51% de la ingesta diària recomanada de vitamina B12, el 40% de biotina i tot just el 6,7% de greixos. Com ja hem esmentat, Veritas ja fa 15 anys que només ofereix ous de gallines criades en llibertat i alimentades amb pinsos ecològics. Més saludables i nutritius que els no ecològics.

El rovell constitueix el 30% del pes de l’ou sencer i conté sobretot proteïnes i lípids. Els rovells d’ou de producció ecològica són els de color més clar, cosa que n’evidencia l’absència de colorants.

És bàsicament aigua i proteïnes d’alta qualitat i valor biològic, amb un important nivell d’aminoàcids essencials i quasi sense greixos i hidrats. En el cas dels ous ecològics, la clara és espessa i aglutinada, mentre que la dels no ecològics es dispersa més. Una altra diferència és el contingut proteic, més alt en els ous ecològics.

En aquest sentit, només els ous la matrícula dels quals (mireu la closca) comenci pel número 0 tenen la garantia de ser ous ecològics.

QUÈ CAL MENJAR A LA PRIMAVERA

La primavera és moment de preparar-se per netejar, depurar i eliminar les toxines acumulades durant els mesos del fred, quan el menjar és més fort, greixós i salat. Vegem com podem canviar l’hàbit dels últims mesos i adaptar-nos a l’estació amb productes ecològics de temporada.

Herbes que desintoxiquen

Ajudarem el fetge a l’hora de netejar amb plantes de primavera: boldo, dent de lleó, card marià, carxofa, raves negres, xicoira i ortiga verda. Una altra manera és prendre tasses d’un brou fet amb ceba, pastanaga, col, carxofa i alga wakame.

Verdures, llegum i algues ecològiques

També és bo per al fetge incrementar el consum de verdura fresca verda (porro, api, col verda, bledes, escarola, endívies, créixens, cibulet o carxofa), aliments rics en clorofil·la (te verd i algues espirulina i zooclorel·la), llegum (soja verda, pèsols) i cereals (espelta, blat, kamut, ordi, arròs de gra llarg i quinoa).

Menys greixos

És fonamental limitar els aliments greixosos i proteics (excés de carn, d’embotits o fregits), sal, sucre, rebosteria i farines refinades, per evitar elevar els nivells de colesterol.

Més germinats

Són aliments de naturalesa fresca que estimulen l’energia ascendent, que refresca i millora el funcionament hepàtic.

La importància del sabor àcid

Aquest gust, propi de les llimones, el vinagre, les prunes umeboshi i els fermentats (xucrut i pickles) tonifica i activa el fetge de manera instantània.

Coccions lleugeres

Les coccions hauran de ser més ràpides que a l’hivern i amb poc foc, amb l’objectiu de generar menys escalfor al cos. Seran adients, doncs, l’escaldat, el bullit de cinc minuts, el vapor o el saltejat ràpid de les verdures, en detriment de l’olla de pressió, el forn o els fregits.