Com es pot aprendre anglès? Jugant

Barcelona“El joc és la forma natural i instintiva d’aprendre. A través del joc s’aprenen coses noves, fet que per als infants suposa una recompensa. De fet, jugar consisteix en repetir una cosa diverses vegades passant-ho bé i sense repetir-la cada vegada de la mateixa manera”. David Bueno, doctor en biologia, apunta un punt clau perquè l’adquisició de coneixements sigui fàcilment assolible per als més joves. Ho va fer aquest dilluns en una sessió organitzada per l’ARA i Kids&Us a l’Ateneu Barcelonès.

Precisament, el joc és la base de l’aprenentatge a Kids&Us, segons Marta García, directora de producte de l’escola d’anglès. “Ensenyem anglès a partir de diferents fases: escoltem l’idioma, l'entenem mentre el contextualitzem i, simultàniament, el parlem. Consolidada la fase oral, introduïm la lectoescriptura”, explicava García. El mètode de Kids&Us comença amb el primer any de vida i s'allarga fins als divuit i està basat en el procés natural d’adquisició de la llengua materna. "Els primers anys són importants per a l'adquisició d'un idioma, les facultats per fer-ho estan en un moment àlgid", va afegir García.

I, efectivament, és així. "Les últimes sis setmanes que els infants estan al ventre de la mare aprenen el ritme de les paraules i, quan neixen, distingeixen les persones que parlen la seva llengua materna. És també durant els primers anys quan agafem l'accent d'un idioma", va exposar Bueno. I va afegir que quan els infants aprenen a parlar, l'important no és la paraula que diuen, sinó el reconeixement que en fa l'entorn. "De fet, quan un infant diu la seva primera paraula en anglès, és una celebració. Busquen repetir-ho", confirmava García. És per això que a Kids&Us pren importància que, especialment els més petits, juguin a classe amb les seves persones referents més properes: la família. "Treballem l'experiència sensorial i ells aprenen en un entorn significatiu". Això és important, ja que, tal com assenyalava Bueno, estem acostumats a parcel·lar els sentits i el fet d'incorporar sensacions tàctils, olfactives, etc., així com el moviment del cos vinculat a la parla, ajuda a consolidar l’aprenentatge.

Carla Turró, subdirectora de l'ARA i moderadora d'aquesta sessió, va recordar que, de vegades, anar a classe per parlar un idioma que desconeixem ens pot fer tirar enrere i fer que no gaudim de l'aprententatge. "Als pares els preocupa que els seus fills aprenguin anglès i vinguin contents. En el cas dels alumnes adolescents, tot i que no és el nostre objectiu principal, també valoren que els acompanyem en la preparació d’exàmens oficials. Les pulsions van en direccions diferents en funció de l’edat", va recordar García. Al seu torn, Bueno també va expressar que l'esforç és una part important de l'adquisició de coneixements. "Si no, el cervell no s'activa al 100%". També explica que si aquest esforç consisteix en "clavar colzes", pot acabar sent frustrant. "S’ha de veure com una cosa que et portarà a gaudir o que ens permetrà aconseguir alguna altra cosa que volem. Si, al contrari, veiem que és inútil, és quan ens escaquejarem".

En tot cas, García va recordar que a Kids&Us la constància és un component primordial. L'escola ofereix una experiència d’aprenentatge molt positiva perquè infants i joves tinguin sensació de progrés i obtinguin un reconeixement, factors fonamentals en totes les etapes. D'aquesta manera, s'asseguren que aprenen molt i que acudeixen contents a les classes. En aquest context, des del públic, una assistent es va interessar per la combinació d'aprenentatges entre el joc a Kids&Us i el model més tradicional que reben a l'escola.

"Venir a Kids&Us no significa desatendre l'anglès de l'escola. Treballem de maneres diferents i si a l'escola ens demanen aprendre'ns una llista de vocabulari i ens avaluaran per escriure-la bé, llavors l'haurem d'estudiar. Nosaltres així no treballem, però no és incompatible. S'hauran de fer les dues coses", va indicar la directora de producte de Kids&Us.

Un altre tema que inquietava l'audiència de l'Ateneu Barcelonès era si els pares poden parlar en anglès als fills, malgrat que no en tinguin un bon nivell. La resposta per part de García va ser rotunda: sí. "El rol de les famílies no és el d'ensenyar anglès, aquest és el nostre. Nosaltres som els professionals tècnics, però les famílies són els professionals emocionals. Així, doncs, l'important és que l'infant vegi que a casa la seva família parla anglès amb naturalitat. Ja els corregirà ell, si convé". Rialles a la sala. En aquest punt, va parlar del "màrqueting familiar" i del fet que els fills copien o tenen preferència pel que veuen a casa. "Si a mi m'agraden les motos, segurament al meu fill també li agradaran, però això no es transmet per genètica, sinó perquè l'hauré portat a veure'n curses. Passarà el mateix amb l'anglès", vaticina.

"Aprendre un idioma és molt més. Volem formar part del seu desenvolupament acadèmic i personal, per això, tractem temes rellevants i propers a ells, d'acord amb les edats, perquè desenvolupin el sentit crític i s'empoderin", afirmava García. Això també fa que aprenguin més fàcilment. "Algú que parla diversos idiomes té algunes xarxes neuronals diferents, ja que cada idioma genera una estructura neuronal diferent d’acord amb les característiques del llenguatge. Així, les persones bilingües tenen una perspectiva del món més àmplia", constata Bueno. I va afegir: "El millor de parlar un idioma és la riquesa mental que et dona".