Aquest diumenge baixem a l'infern del covid-19

BarcelonaUn mes de feina. Setanta entrevistes a persones que han viscut a la primera línia dels serveis sanitaris la dramàtica crisi del covid-19. A través d’aquests testimonis, set periodistes de l’ARA han bastit un relat coral, minuciós, descarnat i vivencial de les tres setmanes en què tot el sistema de salut va viure un autèntic infern d’impotència i mort. Un gran reportatge que podreu llegir aquest diumenge.

“Cada dia s’enfonsava una companya perquè molts malalts no tiraven endavant i es morien”. “Hi havia medicaments esgotats a tot el món, s’havien de fer dilucions”. “Els metges deien: morfina, morfina, morfina... sense visitar els avis! Els estaven deixant morir i això m’acompanyarà tota la vida”. “Teníem por de no estar a l'altura”. “Recordo tres dies en què me n'anava i pensava: «Demà tindrem l’hospital col·lapsat»”. “Una metge em deia: «Quina sensació més estranya: estic ingressada en un llit on hi havia pacients que he atès i han mort»”. Sis frases que resumeixen vint dies de malson: l’abisme al qual ens va abocar una pandèmia que ningú va saber veure venir i per a la qual no estàvem preparats.