Diccionari del populisme

ANTIEUROPEISME:

Sentiment de rebuig a la idea d’Europa i que recela de la presa de decisions per part de les autoritats europees al marge de la voluntat dels ciutadans nacionals i de la seva sobirania.

AUTORITARISME:

Forma d’exercir el poder que se sustenta en l’obediència estricta a l’autoritat (d’un estat o líder polític) més que en la legitimitat de les accions empeses pel seu govern democràtic.

CLASSE MITJANA:

Durant la globalització, la classe mitjana ha patit un estancament dels seus ingressos. Aquesta ha sigut considerada una de les raons de l’enuig que ha conduït molts membres de la classe mitjana a votar populista.

CORRUPCIÓ:

Conducta abusiva que, aprofitant una situació de poder o de privilegi, procura de manera irregular i/o considerada públicament com a deshonesta un benefici privat a costa del bé comú. Últimament la seva proliferació entre la classe política i entre les elits extractives en general ha sigut un dels cavalls de batalla més emprats -i sovint ben rendibilitzats electoralment- pel populisme.

CRISI ECONÒMICA:

Les seves conseqüències (desigualtat, precarització, reducció d’ingressos, atur, retallades...) han generat malestar, por i ressentiment, elements bàsics per justificar en nom del populisme el rebuig a la vella política.

ELIT:

Casta o classe dominant. Grup minoritari que controla i acumula el poder en els seus diversos estaments i l’exerceix en contra del bé comú (del poble). El populisme aprofita aquesta contraposició per identificar-se amb la gent.

ELS DE CASA:

En el context de la crisi dels refugiats, l’expressió denota preocupació per la preservació identitària i el rebuig de l’alteritat; nosaltres versus els altres.

EMOCIONS:

El populisme domina l’ús polític de les emocions perquè busca l’impacte instantani en els processos psicològics dels votants potencials provocant por, tristesa, alegria, dolor, aversió o ira, segons convingui als seus interessos.

EMPODERAMENT:

Sentiment de força col·lectiva per al qual un individu o un grup pot rebel·lar-se enfront de polítiques i maneres de fer considerades antidemocràtiques o injustes.

ESTABLISHMENT:

Xarxa d’agents econòmics i polítics que, mitjançant la patrimonialització de les institucions, han fet prevaldre els seus interessos en temps de crisi. Els populismes desafien el seu poder hegemònic a Occident.

FETS ALTERNATIUS:

Mentides que s’ofereixen com a lectura alternativa als fets reals; noves veritats elaborades pels populismes per guanyar vots.

GLOBALITZACIÓ:

Procés multidimensional d’abast mundial impulsat per les democràcies liberals capitalistes. Els seus efectes els consideren negatius tant el populisme de dretes com el d’esquerres. El primer la fa responsable de la pèrdua de la sobirania, la dilució de la identitat nacional i l’augment de la inseguretat. El segon li atribueix els efectes de la precarització social, de salaris més baixos, de pensions amenaçades, de més desigualtat i exclusió.

IDENTITAT (COL·LECTIVA):

Autodefinició basada en el sentiment de pertinença a grups socials amb trets culturals i/o històrics compartits. És el que permet parlar d’un nosaltres envers uns altres aliens a aquesta narrativa compartida.

IMMIGRANTS:

Nouvinguts a un territori amb la intenció d’establir-s’hi de forma permanent o temporal per millorar el seu nivell de vida. En l’actual crisi migratòria s’usa erròniament com a sinònim de refugiat, per bé que l’immigrant sovint ho és per causes econòmiques o de caràcter divers, no estrictament polítiques.

LIDERATGE CARISMÀTIC:

Lideratge basat en la commoció emocional que genera, en gran nombre de persones, la personalitat magnètica i fascinant d’un líder. La figura del líder carismàtic és central en l’estratègia dels populismes, però el vot populista s’interpreta més aviat com un vot de càstig contra l’establishment i no com un suport explícit a candidats extraordinaris.

MITJANS DE COMUNICACIÓ:

O mass media. Apleguen diaris, emissores de ràdio i canals de televisió que tenen accés a una gran audiència potencial. Per a alguns populismes els media són al punt de mira, ja que consideren que manipulen la informació i serveixen l’establishment, i en paral·lel promouen mitjans de comunicació nous basats en les xarxes socials d’internet (Facebook, WhatsApp, YouTube, Twitter, etc.) i en certs diaris digitals.

NEOLIBERALISME:

Per als populistes, la desregulació dels mercats provocada pel neoliberalisme hauria sigut la causa de l’enfonsament del sistema financer internacional i de la gran recessió que hem viscut a l’última dècada.

NOVA POLÍTICA:

Noves formacions cívico-polítiques, en alguns casos hereves del 15-M, crítiques amb la democràcia formal i amb la manera com es gestiona la crisi econòmica. El populisme aprofita el seu rebuig contra la vella política per presentar-se també de manera oportunista com a nova política.

POBLE:

Conjunt de persones que s’autoidentifiquen com a comunitat perquè tenen trets identitaris comuns o perquè formen part d’una realitat social o territorial diferenciada. El populisme s’hi refereix com a sinònim de les masses ciutadanes (els de baix), que suporten estoicament les injustícies del sistema i són víctimes de la corrupció i abús de poder atribuït a l’establishment (els de dalt).

PODER:

Tradicionalment, autoritat d’un organisme econòmic o polític per governar i que es basa en la legitimitat atorgada pels propis socis o votants. En un context de postveritat, el poder considerat legítim deixa de ser-ho: la difusió i triomf de missatges falsos i explicacions de fets alternatius denoten el poder de les xarxes de comunicació i del món digital.

POR:

Reacció psicològica instintiva que genera un estat d’alerta i actitud defensiva enfront d’un estímul que es percep com a amenaça. Els moviments populistes fan ús de missatges simplistes i aprofiten el desconcert moral dels temps de crisi per generar por i vendre’s com a garants del benestar ciutadà.

PORTES GIRATÒRIES:

Intercanvi cronològic entre alts càrrecs polítics i alts càrrecs de grans empreses privades. Evidencia conflictes d’interès entre la defensa del bé comú i el benefici dels interessos privats. Sovinteja entre la classe política actual i les elits econòmiques i financeres. El populisme l’usa per denunciar la conformació d’una xarxa informal d’interessos creuats i influències mútues que condiciona i degrada la democràcia.

POSTDEMOCRÀCIA:

En el context actual, el concepte denuncia la involució política que conculca els principis democràtics deixant de servir el bé comú per servir els interessos de les elits econòmiques i de la classe política establerta (en mútua col·laboració). En una segona fase, es refereix també a l’accés al poder del populisme més manipulador i extremista en els seus plantejaments, aprofitant la reacció d’indignació popular respecte a la primera fase de segrest de la democràcia real que duu a terme l’establishment.

POSTVERITAT:

La utilització ideològica per part del populisme de les plataformes mediàtiques fa que es converteixin en caixa de ressonància de les seves consignes fins i tot per difondre continguts erronis o clarament falsos. La veritat objectiva es torna irrellevant perquè els desitjos i les emocions de la gent ajuden a canalitzar allò que volen creure malgrat que siguin falsedats manifestes.

PROTECCIONISME:

Política econòmica de tancament del mercat nacional als productes de l’exterior per afavorir productes i empreses del propi país. S’implementa establint aranzels i quotes, o directament prohibint l’entrada a determinats productes d’importació. Alguns populismes en fan bandera com a contrapunt de la globalització comercial i com a fre a les deslocalitzacions empresarials, a les quals apunten com a causants de l’empobriment de bona part de les classes mitjanes i treballadores autòctones.

REFUGIAT:

Persona que es veu en la necessitat de buscar refugi i asil polític fora del seu país com a conseqüència de revolucions, guerres o persecució política. La guerra de Síria és a l’origen de l’onada de refugiats que busquen actualment recer a Europa.

SIMPLISME:

Banalització de les argumentacions i de les anàlisis en profunditat que dona pas a explicacions estereotipades, caricaturesques o unifactorials. El populisme fa ús polític d’arguments que, per la seva senzillesa, són més fàcils de comprendre i de transmetre, malgrat que rebaixen o anul·len el seu valor de veritat.

SOBIRANIA:

Autoritat suprema d’un ens que s’entén a si mateix com a subjecte polític i, per tant, amb plena capacitat d’autogovern. El rebuig a la globalització o a la Unió Europea per part del populisme sovint es fa en nom de la preservació de la sobirania nacional.

TERRORISME:

Expressió genèrica per referir-se al jihadisme i a les seves accions mortíferes en ciutats occidentals. El populisme de dretes acaba per posar en el mateix sac jihadisme, refugiats, immigració o minories ètniques, i provoca un efecte volgut de rebuig als estrangers i de tancament de fronteres.

WASP:

Acrònim en anglès de white anglo-saxon & protestant. Influent col·lectiu dels Estats Units que havia controlat hegemònicament el poder i el destí de la nació mitjançant els seus valors culturals, religiosos i educatius, però que per raons demogràfiques i socials ha anat perdent protagonisme a favor d’altres col·lectius i grups ètnics nord-americans. Aquesta pèrdua d’hegemonia del WASP també es manifesta en el terreny econòmic. La victòria de Trump s’ha sustentat en el vot majoritari d’aquest col·lectiu.

XARXES SOCIALS:

Aplicat a internet, són els portals o plataformes (Facebook, Twitter...) que permeten aplegar una ingent comunitat virtual d’usuaris i augmentar exponencialment el potencial de propagació d’informació o continguts diversos. Els populismes prefereixen aquests canals per difondre els seus missatges i per contrarestar les informacions provinents dels mitjans de comunicació de masses tradicionals, aprofitant que especialment els més joves i els segments socials amb menys capital educatiu s’informen a través de les xarxes socials.