Vall d’Aran: un petit país atlàntic envoltat de muntanyes

Amagada al nord-oest dels Pirineus de Lleida, la Vall d’Aran és un paradís per als amants dels esports d’alta muntanya i el turisme cultural. Amb una extensió de 620 quilòmetres quadrats, aquesta regió serveix de frontera amb França i l’Aragó. Les altes muntanyes que rodegen la Vall d’Aran formen una barrera natural, una situació que ha condicionat no només el clima, amb una marcada influència atlàntica, sinó també la relació amb altres regions i la seva història.

Durant molts segles, les aigües del riu Garona cap a França van ser l’únic pont amb l’exterior, un fet que ha mantingut i consolidat la llengua i la cultura occitanes dins d’aquest territori integrat administrativament a Catalunya. No obstant això, els seus contactes veïnals es van fer més freqüents després de la construcció, l’any 1924, de la carretera del port de la Bonaigua i, 24 anys més tard, del túnel de Viella, que va facilitar als habitants de la zona relacionar-se i comerciar amb altres comarques. Encara que l’entrada tradicional a la vall és el port de la Bonaigua, Viella l’ha substituït com a punt d’accés més freqüentat a través del túnel de Viella, que, amb els seus 5 km de recorregut, suposa un curiós camí pel sobtat canvi tant climatològic com paisatgístic que ofereix.

Tot i que l’agricultura i la ramaderia han estat les activitats econòmiques històriques de la Vall d’Aran, el turisme s’ha posicionat com un sector important en l’economia de la zona en les últimes dècades. La bellesa del paisatge, la pràctica de l’excursionisme i l’esquí, els esports d’aventura i la riquesa monumental de la zona sedueixen milers de visitants durant tot l’any.

Excursions per a tots

En total, a la Vall d’Aran hi ha més de 350 quilòmetres de camins forestals, un centenar dels quals són asfaltats i permeten fer excursions per a tots els nivells. Alhora, també hi ha un gran nombre d’itineraris per a la pràctica del muntanyisme i de travessies i ascensions amb esquís. La Vall d’Aran està situada entre els dos senders de gran recorregut transpirinenc, el GR-11, que passa pel vessant català i el sud de l’Aran, i el GR-10, que passa per França. A més a més, hi ha tot un ventall de senders de petit recorregut i microitineraris que voregen els pobles de la vall i completen la xarxa. També destaquen grans rutes per a experts, amb cims superiors als 3.000 metres d’alçada. Els amants dels esports hivernals tenen a la Vall d’Aran una de les estacions més grans de l’Estat, Baqueira Beret. La perfecta connexió de les pistes, des de Beret per Baqueira cap a la Bonaigua, mitjançant remuntadors de diversos tipus, permeten als usuaris recórrer l’estació de cap a cap sense repetir pistes i gaudir d’un paisatge únic presidit d’una banda pels tresmils del Parc Nacional d’Aigüestortes i de l’altra pel massís de la Maladeta i l’Aneto.

Llegat monumental

Gran part del territori de la Vall d’Aran es troba per sobre dels 2.000 metres d’altitud i el travessa una carretera, la C-28. Recórrer-la per descobrir els seus característics pobles fets de pedra, fusta i pissarra, les esglésies romàniques i el seu patrimoni artístic envoltat d’unes vistes espectaculars és una experiència única en qualsevol moment de l’any. La Vall d’Aran presenta un abundant llegat monumental i artístic que es concentra, sobretot, en les esglésies de les viles de la Vall.

En aquesta zona del Pirineu Occidental hi ha les millors rutes romàniques, on es poden fer recorreguts per les esglésies de la zona i passejar per preciosos paratges naturals. Les esglésies de la Vall d’Aran alberguen una gran cultura i història, i es troben en molt bon estat de conservació. És molt recomanable la visita a l’església de Sant Andreu de Salardú, que és d’estil romànic de transició al gòtic i amaga un dels monuments més importants de l’escultura catalana: la talla del Crist de Salardú, de finals del segle XII. També és de visita obligada l’església de Santa Maria d’Arties, que a més d’una admirable arquitectura posseeix una important col·lecció artística basada en pintures murals, retaules i una pila baptismal.

També cal fer esment especial de les esglésies de Bossòst, Santa Eulàlia d’Unha i Sant Miquèu, a Viella, on es poden trobar peces importants com el conegut Crist del Mijaran, una figura de grandària natural que data del s. XII. A Viella també hi ha el Musèu dera Val d’Aran, una exposició històrica i etnològica de la vall molt completa.

Costums i gastronomia

La regió també compta amb diferents museus on es pot conèixer l’estil de vida aranès i els seus costums i tradicions, com per exemple el Museu de la Neu d’Unha, el Museu Eth Corrau de Bagergue o el PyrenMuseu de Salardú. Tot i que l’economia de la vall és històricament ramadera, per descobrir el passat industrial de la zona es pot visitar la fàbrica de llana de Viella o les mines Victòria. I no es pot marxar de la Vall d’Aran sense tastar la cuina aranesa. Entre les elaboracions i els productes propis, a més de les fruites del bosc, els bolets i les truites també sobresurten els embotits. Els plats més tradicionals són l’olla aranesa, la truhada -patates farcides de carn- i la sanganheta, a base de sang de porc. A la majoria de restaurants de la zona es poden tastar aquests plats típics per preus assequibles.