La publicitat i el transport han estat, i continuen sent, dos aspectes essencials de la fàbrica Damm. En tots dos l’empresa cervesera hi continua innovant. “Abans dels populars anuncis de televisió, Damm feia cartells amb il·lustracions originals. Grans il·lustradors venien a ensenyar les seves aquarel·les i els seus dibuixos fets al carbó. Damm s’ha pogut permetre treballar amb els millors”, em diu Carles Cervantes mentre em mostra un magnífic dibuix al carbó d’una noia amb una ampolla. Quant al transport, Damm ha emprat un munt de mitjans, com el cavall, els camions i fins i tot el vaixell (l’empresa en tenia un de propi, que duia cervesa a Sagunt, Sevilla, Ceuta...). Abans es feia el transport d’anada i de tornada. Gairebé tot era retornable. O sigui, reciclable. Es tornaven els barrils, les caixes de fusta i les ampolles. Fins als anys 70 era habitual que la gent tornés l’ampolla buida als súpers perquè et donessin els diners. Seria bo recuperar aquests hàbits.
Una fàbrica amb estrella
La seva història comença el 1876, fins al 1956 la distribució es feia amb carros de cavall i el 1992 encara s’hi feia cervesa
Us imagineu la canícula sense cervesa? És una de les begudes que fa més estiu, amb molta història i històries. Els qui tenen més per explicar-ne són els de la Damm. Em dirigeixo a l’Antiga Fàbrica, situada al carrer Rosselló de Barcelona, a les instal·lacions que havien estat de La Bohèmia, una altra fàbrica cervesera amb la qual Damm es va fusionar. L’edifici es va construir a principis del segle XX, quan tot al voltant eren camps. Però ja s’havia començat a construir, a prop d’aquí, l’Hospital de Sant Pau.
D’entre els diferents espais destaca especialment la torre Estrella, culminada amb una estrella de cinc puntes. Les parets de la fàbrica són ben gruixudes, per aïllar el fred, la calor i el soroll. Aquí s’hi va fer cervesa fins l’any olímpic, el 1992. Després l’activitat industrial es va traslladar a Santa Coloma de Gramenet i al Prat de Llobregat. Avui l’Antiga Fàbrica Estrella Damm és la seu de la companyia. També acull l’arxiu de la marca cervesera i s’hi fan actes culturals i d’oci.
Faig la visita acompanyat de Carles Cervantes, expert cerveser que treballa a Damm des de fa 44 anys. “El meu pare va treballar 40 anys a la Damm, i va arribar a ser l’encarregat general de producció”, em diu el Carles, que pel seu compte col·lecciona taps de porcellana d’ampolles de cervesa i ronda per mercats buscant peces antigues relacionades amb la fàbrica, on han treballat oncles, cosins i també el seu germà.
El Carles és el responsable de l’arxiu històric. S’encarrega de la gestió de la documentació de les peces que formen part del patrimoni de la companyia (maquinària, documents, envasos i publicitat). N’hi ha unes 21.000! Amb ell passejo per un dels magatzems on es conserva aquest fons. M’ensenya les primeres ampolles, precioses etiquetes d’altres temps, cartells del Club de Futbol Damm i dibuixos de publicitat de l’empresa.
“Tenim moltíssima documentació. Per exemple, la fitxa de treballador de l’anarquista Buenaventura Durruti, que va treballar a la Damm, i la de Benito Pasanau, primera víctima de la Guerra Civil al front d’Arargó, que havia estat carreter aquí”, em diu el Carles mentre em mostra una màquina d’envasar, la revòlver: “Omplia 6 ampolles a la vegada, com el revòlver, que té sis bales”.
“Quan va començar a funcionar, la Damm?”, li pregunto. “La va fundar August Kuentzmann Damm el 1876. Estant en contra de l’ocupació alemanya d’Alsàcia, fruit de la guerra entre França i Prússia, el 1871 ell i la seva esposa van fugir de la seva ciutat natal alsaciana, Sélestat, per venir a Barcelona”.
“Aquí van arribar a treballar-hi més de 900 persones”, em diu. “I saps que Damm va tenir la que sembla que és la primera fàbrica de gel d’Espanya? A principis del segle XX l’adquisició de maquinària de fred artificial va permetre elaborar la primera cervesa de baixa fermentació (a l’estil lager ) del país”. Hem sortit un moment del recinte i ara som als jardins de Montserrat Roig, on hi ha un parc infantil i una caldera de cocció de la Damm. La fàbrica ocupava més d’una illa de l’Eixample!
Damm no ha parat mai. Es va col·lectivitzar durant la Guerra Civil. S’han trobat un munt de cerveses al front. Interessava que no hi faltés l’alcohol. “És que sense cervesa els soldats no aguantaven i fugien”, diu el Carles. Jo hauria fugit amb cervesa i tot... I durant el franquisme, l’Estrella Roja, la cervesa negra, va deixar de fer-se, ja que aquest nom “comunista” i el dibuix vermell de l’estrella no eren ben vistos pel règim. De tota manera, van aprofitar els sotagots posant una estrella a sobre la que hi havia, amb les puntes a llocs diferents, de manera que va passar de tenir cinc puntes a tenir-ne deu. Una mena de rosa dels vents!
Un fong molt ben guardat
“No em dirà el secret de tots els ingredients de la cervesa”, dic al Carles just quan passem per sota l’alta xemeneia del recinte. “Home, se saben... gairebé tots. Hi ha el llevat, que és l’ADN de la cervesa. També té arròs, per suavitzar-la”, continua quan ja som en una gran sala on hi ha les calderes de coure originals, molt ben conservades. I em revela que el llevat originari, que és un fong, està molt ben guardat, congelat a temperatures extremadament baixes en bancs de seguretat a Barcelona, València i Londres perquè no muti... Ara som a l’entrada, molt espaiosa. Es necessitava espai, esclar, els primers anys: el repartiment es feia amb cavalls. El 1959 va ser l’últim any en què Damm va transportar la beguda a cavall (durant anys es va combinar el transport amb camions i cavalls).
Unes quantes dècades enrere, en plena dictadura, aquest espai s’omplia diàriament de cues de mares que venien a buscar llevat líquid per donar-lo als fills com a suplement alimentari. Deien que anava bé per “purificar la sang”, pel raquitisme, per l’acné... Venien amb lleteres d’alumini, una a cada mà. Era gratis.
Ah, si aneu a visitar l’Antiga Fàbrica Damm us recomano anar al lavabo encara que no us calgui: hi ha unes magnífiques vitrines amb una gran diversitat de productes de marxandatge de la Damm, alguns dels quals fets per dissenyadors de prestigi. El disseny ha estat sempre un aliat de la Damm. I m’acomiado passant per la gran porta del recinte, dissenyada per Mariscal.