‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’: la sàtira ecologista de La Calòrica arriba al Poliorama

La sàtira ecologista ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’, de la companyia La Calòrica, es podrà veure a partir del dimecres 30 de juny i fins al 7 d’agost al Teatre Poliorama. L’espectacle arriba de nou a Barcelona, on s’hi estarà un mes, després d’un exitós debut al Teatre Nacional de Catalunya amb entrades exhaurides i una gira pel territori als teatres de Vic, Lleida, Figueres, L’Hospitalet de Llobregat, Reus, Salt, Olot, Vilafranca del Penedès, Tortosa, Sabadell, Manresa, El Prat de Llobregat i Terrassa. La producció, original del TNC, es podrà veure de dimarts a diumenge, excepte del 8 a l’11 de juliol que no hi haurà funcions, i ja se'n poden adquirir les entrades al web del teatre.

“De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda és una de les funcions més ambicioses que hem creat com a companyia. Temàticament parlant i pel que fa a l’estil”, explica la companyia. Una crítica reflexió sobre la coherència (o incoherència) i la passivitat davant del canvi climàtic.

Sinopsi

L’obra és una auca ecologista, una cursa desesperada entre escales i replans, una comunitat enfrontada al terrible repte d’organitzar-se abans que l’aigua els arribi al coll. Alguna cosa fa pudor de podrit. No podem seguir negant l’evidència. Mentre nosaltres continuem aquí parlant de les nostres cabòries, la taca d’humitat s’estén, les canonades s'embussen, les parets s’esquerden... Reconèixer el problema és –ja ho diuen– el primer pas per solucionar-lo. Però estem realment disposats a fer el segon pas?

Obrir el meló del canvi climàtic

Els membres de La Calòrica expliquen d’on va néixer la idea de l’obra: “Teníem ganes d'obrir el meló del canvi climàtic. Feia temps que el tema ens travessava i se’ns creuava pel camí quan parlàvem de qualsevol cosa: El capitalisme, el canvi climàtic. El populisme, el canvi climàtic. L’emprenedoria, el canvi climàtic. Per què, què passa quan allò important es converteix en allò urgent? Quan ens diuen que ja no podem empènyer més aquest debat cap al futur? Que s’ha acabat xutar la pilota endavant? Doncs que el veiem a tot arreu. Però nosaltres no volíem explicar una història sobre les nostres conviccions ecologistes (d’altra banda plenes de contradiccions) sinó que volíem entendre què és el que fa que no reaccionem amb més contundència. Volíem entendre quins motius ens porten a dir una cosa i fer-ne una altra”.

Què se'n diu

• “La Calòrica han consagrat una manera de treballar sobre temes d'actualitat en què es barreja la seriositat d'aquests problemes amb un esmolat tractament comediogràfic de gran eficàcia escènica”. Santi Fontdevila (ARA)

• “Al TNC, els calòrics demostren que estan disposats a acceptar tots els reptes sense deixar de ser ells mateixos”. Andreu Gomila (El Temps de les Arts)
• “Aquesta obra acaba sent un dels textos més perspicaços i ben construïts que han pujat a un escenari enguany”. Martí Figueras (Núvol)

• “De què parlem… respon la fórmula de l’acudit escenificat. Té de divertit l’estirabot final de cada gag, però la saviesa popular, del pensament obrer i experimental de mirar-se la vida, mentre pasturen les ovelles”. Jordi Bordes (El Punt Avui)
• “L’últim treball de La Calòrica és una plantofada que el grup clava lentament però contundentment i brilla d’allò més al TNC”. Marcos Ordóñez (El País)
• “La Calòrica ja són a dalt de tot. I no hi ha apel·lació possible”. José Carlos Sorribes (El Periódico)

La Calòrica, companyia teatral nascuda l’any 2010, ha creat i produït els següents espectacles propis: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (2010), L’Editto Bulgaro (2012), La Nau dels Bojos (2013), Bluf (2014), Sobre el fenomen de les feines de merda (2015), El Profeta (2016), Fairfly (2017) i Els Ocells (2018), a més de diverses peces curtes i col·laboracions especials. Les seves obres s’han pogut veure tant a sales alternatives com als grans festivals del país i han obtingut diversos premis a més d’una bona acollida per part del públic i crítica.

Informació pràctica

De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda

De La Calòrica

Direcció d’Israel Solà

Text de Joan Yago

Amb Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Mònica López, Marc Rius i Júlia Truyol

Al Teatre Poliorama

De dimarts a diumenge del 30 de juny al 7 d’agost del 2021 (del 8 a l’11 de juliol no hi haurà funcions)

Resta de la fitxa artística

Escenografia i vestuari: Albert Pascual

Il·luminació: Raimon Rius

Espai sonor: Guillem Rodríguez

Vídeo: Aharón Sánchez

Caracterització: Anna Rosillo

Ajudanta de direcció: Marta Aran

Ajudanta d’escenografia: Joana Martí

Ajudanta de vestuari: Carlota Ricart

Ajudant de moviment: David Marín (Davo)

Construcció d’escenografia: PASCUALIN ESTRUCTURES STAGE TECNOLOGIES, SL

Confecció de vestuari: Goretti Puente

Construcció de la màscara (gamba): Carles Piera

Pròtesis: David Chapanoff

Regidoria Teatre Poliorama: Rosa M. Brignardelli i Esther Porcel

Producció executiva Teatre Poliorama: Roser Soler

Disseny gràfic: Pol Solsona

Una producció original del Teatre Nacional de Catalunya

Agraïments: Baxi, Gerard Adrover (assessorament en rus) i Fundació Damm