Zona volcànica de la Garrotxa

És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. L’orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d’excepcional valor paisatgístic. Un parc que va néixer després d’anys d’intensa lluita veïnal al crit de “Salvem els volcans!” I és que el creixement urbà i industrial que va experimentar la regió durant els anys setanta va implicar tot un seguit d’agressions greus que van amenaçar seriosament el conjunt dels seus valors naturals. Així van començar a mobilitzar-se diferents sectors de la societat, una mobilització que va culminar l’any 1976 amb la creació de l’activa Comissió Promotora per a la Protecció de la Zona Volcànica i que va culminar finalment amb la creació del Parc Natural, el 1982.

ITINERARIS

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Turisme Garrotxa han elaborat nombrosos itineraris i tota una xarxa de senders senyalitzada per conèixer els indrets més interessants del Parc Natural: itineraris curts (mitja o una hora), itineraris llargs (de 2 a 7 hores) i rutes de senderisme que comuniquen diverses poblacions dintre de la comarca i també amb el Ripollès i l’Alt Empordà que es poden consultar a la web de la Xarxa de Senders Itinerànnia.

CULTURA

A la Garrotxa hi ha una arrelada tradició amb llarga experiència d’ensenyament artístic, relacionada amb la indústria d’imatgeria religiosa centenària. Aquest esperit també es reflecteix en la societat garrotxina, amb una xarxa associativa amb moltíssimes entitats -al Parc Natural hi ha més de 350 entitats socioculturals-, i on les festes i tradicions populars estan ben arrelades i són molt participatives. La gastronomia ha estat sempre també un puntal de la comarca i ha sabut aprofitar un rebost de qualitat. Tot això fa que al Parc Natural hi hagi molts indrets d’interès per visitar: cons volcànics com els volcans del Croscat, de Santa Margarida, del Montsacopa, de Sant Marc, del Traiter, del Racó, etc.; colades de lava com les de Sant Joan les Fonts, les de Castellfollit de la Roca i les de Sant Feliu de Pallerols; boscos com les rouredes de la Moixina i del bosc de Tosca, la fageda d’en Jordà, les fagedes de la Salut; espais rurals amb masies i veïnats com els de Batet de la Serra, Sant Miquel Sacot, etc.; nuclis antics medievals com ara Santa Pau, Sant Feliu de Pallerols i Sant Joan les Fonts; monuments romànics com per exemple els de Sant Joan les Fonts, Santa Pau, la vall del Corb, etc.; els edificis modernistes d’Olot, i museus com el Museu Comarcal de la Garrotxa, el Museu dels Volcans i el Museu dels Sants.

ESPAIS MUSEÍSTICS

Els Espais Museístics (EM) són indrets d’especial interès i de visita obligada per conèixer aspectes importants del Parc Natural. En general els EM disposen d’un aparcament preparat on es pot obtenir informació, un itinerari a peu convenientment senyalitzat per visitar l’espai. També es recomana visitar-lo amb un guia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per tal de poder-lo conèixer millor. En trobareu a diversos indrets com les grederes del volcà del Montsacopa, del de Sant Marc, del Croscat, del volcà de Rocanegra i també a Santa Margarida, i al Boscarró i Molí Fondo.

PAISATGE

El paisatge del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és divers i delicat, i sempre suggestiu. A vista d’ocell és un mosaic de tons que van del verd fosc al verd tendre i lluminós, del negre i grana de la terra volcànica al roig encès de les blades a la tardor. Les boires poden estendre llençols blancs sobre els prats humits i submergir la vall d’Olot en un mar platejat. Qualsevol moment de l’any aporta matisos a la paleta del pintor, que mai no pot acabar de copsar totes les tonalitats d’una llum en constant canvi. A la Garrotxa hi ha 26 hàbitats d’interès comunitari -alzinars, fagedes, pinedes, vernedes, tarteres, rius, etc.- amb una superfície d’unes 57.000 ha de les 73.500 que té la Garrotxa.

FLORA

El paisatge vegetal de la zona volcànica es caracteritza per la seva diversitat. El clima i el substrat determinen una transició entre un paisatge vegetal mediterrani, submediterrani i centreeuropeu de caràcter atlàntic. La flora representada en aquest espai és extremadament rica, tant quantitativament (han estat identificades unes 1.393 espècies de plantes superiors) com qualitativament (existeixen diverses plantes molt rares al conjunt de la flora catalana), amb un predomini clar de les espècies mediterrànies i centreeuropees. Gairebé el 65% del Parc Natural està ocupat per formacions boscoses, especialment alzinars, rouredes i fagedes, però també boscos mixtos i vernedes. L’altre element que caracteritza el paisatge vegetal del Parc són els conreus, disposats en forma de mosaic i ben adaptats als condicionaments fisiogràfics del terreny. Molts dels cràters i també la major part de les colades havien estat conreats i s’hi han desenvolupat sòls rics, les anomenades terres brunes.