Reserva Natural Mas de Melons i Secans de Lleida

Els secans de la plana de Lleida són un dels paratges naturals més desconeguts i infravalorats de Catalunya, probablement pel seu aspecte àrid i pla. Aquests espais naturals són conseqüència tant de les condicions climàtiques i orogràfiques de la zona com de les activitats agrícoles i ramaderes que s’hi han realitzat de manera tradicional. Tot això ha propiciat un paisatge característic i una flora i una fauna úniques a nivell català. I és que a les Terres de Lleida s’estén una gran plana de baixa altitud, entre els 200 i els 400 metres, que forma part de la Depressió Central Catalana i que defineix un paisatge de línies horitzontals inacabables, només interromput per algun tossal testimonial. Una plana que, envoltada per un semicercle de muntanyes, queda oberta cap a l’oest i constitueix l’única plana realment extensa de Catalunya.

PAISATGE

Aquest territori es caracteritza per un clima mediterrani continental, amb temperatures molt contrastades i poca precipitació, i on la boira desenvolupa un paper molt important. En consonància amb aquest clima, els ecosistemes propis de la plana també són de tipus mediterrani continental. Malgrat que actualment hi destaquen els conreus, amb el pas del temps han anat ocupant el lloc d’antics ecosistemes fluvials, forestals i arbustius. Entre tots ells, destaquen els ambients de caire estèpic, grans extensions planes, desarborades i dominades per plantes de petit port; comunitats representades per cultius extensius de cereal i les seves interaccions amb la vegetació natural.

NATURA

A Catalunya la superfície dels ambients subestèpics (propis de la plana de Lleida) ha anat variant, a causa sobretot de l’activitat humana, especialment a mesura que els regadius iniciats ja en temps dels àrabs anaven transformant superfícies creixents. Tot i aquesta variació, la plana de Lleida continua sent l’àrea més important d’aquestes característiques a Catalunya. Els secans de la plana de Lleida presenten una fauna i una flora de gran rellevància. En el cas de la flora es tracta d’espècies singulars, flora arvense −males herbes− associada als conreus de secà o flora lligada a ambients humits, especialment a l’entorn de l’embassament d’Utxesa. Els animals de la plana presenten adaptacions particulars que els permeten viure en les condicions pròpies d’aquests ambients més àrids. Entre els diferents grups destaquen determinades espècies d’ocells, però sense oblidar mai la importància de la presència d’altres grups de vertebrats (mamífers, rèptils, amfibis i peixos) i invertebrats (entre els quals destaquen llagostes, papallones i aranyes). En aquesta zona podem trobar, per exemple, la presència d’espècies com l’àliga cuabarrada, el gaig blau, el xoriguer petit, la calàndria o el torlit.

AGRICULTURA I RAMADERIA

L’activitat agrícola té una rellevància molt gran en els espais naturals protegits de la plana de Lleida tant des d’una perspectiva econòmica i social com des de l’àmbit ambiental, atès el seu lligam amb la conservació d’espècies animals i vegetals associades als ambients estèpics. D’aquí l’estreta vinculació entre l’agricultura i el seu entorn. Existeix un domini dels conreus herbacis de secà, de cereals d’hivern, amb l’ordi com a espècie prioritària, atesa la seva adaptabilitat a les condicions d’aridesa de la plana. També s’hi troben altres cultius com el blat, la civada, el triticale, la colza o alguna lleguminosa. A banda d’això, és un territori on la ramaderia extensiva ha tingut una especial significació en la confecció del paisatge. Avui dia cada vegada queden menys ramaders extensius i van apareixent més granges intensives. Aquest fet impactarà sobre la qualitat de l’hàbitat dels secans i podria afectar les espècies objecte de conservació de l’espai natural.

RUTES PER DESCOBRIR

En total s’han definit 11 rutes per les 9 ZEPA de secà de la plana de Lleida. Els recorreguts poden ser circulars o lineals i es poden fer en cotxe, en bicicleta o caminant. En general la millor època per visitar aquests espais naturals protegits és la primavera (abril i maig principalment), però tots ells es poden visitar la resta de l’any i apreciar així la dinàmica paisatgística i cromàtica que caracteritza aquests espais. Un dels màxims atractius d’aquests espais és la presència d’espècies d’ocells úniques a Catalunya i greument amenaçades, moltes vegades de vistosos colors. Les rutes que es proposen passen pels secans de Mas de Melons - Alfés; pels plans de la Unilla; per Anglesola-Vilagrassa; pels Plans de Sió; pels secans de Belianes-Preixana; pels secans de la Noguera, i pels secans del Segrià i Utxesa.

CASTELL DE CONCABELLA

Un poble que cal visitar a la zona és Concabella, que forma part de la ruta dels Castells del Sió. A la planta superior del castell de Concabella hi ha el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, un museu fet amb les tecnologies visuals, auditives i didàctiques més modernes. Visitar-lo permet fer una passejada pel temps i comprendre on s’edificaven els castells i amb quina tècnica es construïen. Castells i torres de guaita, de defensa o residencials situats prop del riu Sió, que, al llarg dels segles, va esdevenir tant una línia d’enfrontaments com de desenvolupament de cultura i progrés. El centre es pot visitar els dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 14.00 h. Al mateix castell de Concabella, a més, a la Segarra natal de Manuel de Pedrolo, s’obre l’Espai Pedrolo -seu de la Fundació Pedrolo-, integrat per l’exposició permanent Pedrolo, més enllà dels límits, l’arxiu del fons modern, obert i consultable per als estudiosos, i una sala d’exposicions temporals. També es pot visitar una exposició permanent que permet descobrir la flora i la fauna pròpies dels secans de Lleida.

LA PETJADA HISTÒRICA

Les transformacions paisatgístiques que han tingut lloc al llarg dels segles a la plana de Lleida han deixat un llegat històric, rural i cultural extens. El patrimoni històric dels secans reuneix un nombre extraordinari de béns culturals i arquitectònics, i jaciments arqueològics de diferents èpoques, fins i tot paleontològics. La combinació dels diferents elements i factors del paisatge de la plana crea determinats paisatges que mereixen una especial consideració, com el paisatge de secà −lligat a infraestructures de pedra seca, amb fileres de fruiters de secà o bardisses que limiten les parcel·les−, o les hortes històriques vinculades a les cultures del regadiu de les èpoques romana, islàmica i medieval que s’estenen al voltant del Segre. Les terres que conformen la plana de Lleida han estat testimonis dels diferents pobladors de la plana al llarg de la història: pobles paleolítics, ibers, romans, sarraïns i senyors feudals s’han succeït en el temps i han deixat la seva empremta en el territori, part de la qual s’ha conservat fins als nostres dies.

EDUCACIÓ AMBIENTAL

Aquest any s’ha posat en marxa l’activitat educativa amb el Programa d’Educació Ambiental de Mas de Melons, que preveu un primer plantejament d’activitats que ha d’anar creixent i reforçant-se al llarg del temps. Així doncs, es plantegen sortides a la natura, tallers educatius als equipaments i sortides amb bicicleta, totes elles pensades per al públic en general. Les sortides a la natura ofereixen rutes guiades amb itineraris curts (màxim 4 km i 4 hores), per visitar indrets concrets que poden explicar una temàtica conjunta en tots ells. També s’ofereixen tallers que impliquen la participació directa dels assistents. Els imparteix un educador o un artesà coneixedor de la matèria sobre la qual versa el taller. L’última proposta són les sortides amb bicicleta, que plantegen recorreguts de mitjana distància d’uns 20 quilòmetres per fer una descoberta de l’espai natural i de les seves especificitats, amb aturades en punts concrets on hi ha elements d’interès.