Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac

El singular paisatge del parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya. El monestir de Sant Llorenç del Munt, bastit al cim de la Mola, és el monument més emblemàtic d’un massís on també són abundants les restes arqueològiques neolítiques i les masies de gran presència. Es troba a la Serralada Prelitoral, a cavall de les comarques del Bages i del Vallès Occidental, entre el riu Llobregat, a l’oest, i el riu Ripoll, a l’est. El parc natural està format per les dues serralades que li donen nom i que s’uneixen al coll d’Estenalles. Els cims més alts són la Mola (1.103 m) i el Montcau (1.056 m).

PAISATGE

El paisatge del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és el resultat de la interacció de l’aigua, el clima i el sòl, que generen tres unitats paisatgístiques: el paisatge dels cims, per sobre dels 700-800 m, on l’acció del clima i l’aigua ha originat canals, parets i crestes; el paisatge dels vessants mitjans, entre els 700-800 m i els 300-400 m, amb relleus en conjunt més suaus, en disposició de graderia ampla tallada de manera perpendicular pels torrents i rieres; i el paisatge dels vessants inferiors i peus de muntanya, per sota dels 300-400 m, on més es nota l’acció de l’home. En aquest sector, la fàcil accessibilitat a la plana, els pendents generalment suaus i l’abundància dels sòls aptes per al conreu així com la proximitat als nuclis urbans han fet que l’home hagi intervingut en les formes del relleu i en la desaparició pràcticament total de la vegetació, fet que ha comportat que l’agressivitat erosiva de torrents i rieres origini turons de parets verticals i forts encaixaments de la xarxa fluvial.

VEGETACIÓ

La vegetació característica del parc natural és l’alzinar, que per sobre dels 800 metres s’enriqueix amb espècies pròpies dels llocs humits com la moixera, el boix i el roure, mentre que en altituds inferiors es barreja amb pins i arbustos mediterranis, com el bruc i l’arboç. La base del massís està ocupada per pinedes de pi blanc, que a les zones més obagues és substituït sovint pel pi roig i la pinassa. A les canals més obagues apareixen clapes ocupades per avellaners on s’arreceren plantes pròpies de la regió centreeuropea, que constitueixen els reductes més meridionals de la seva distribució. Als roqueters i les cingleres creixen plantes de gran interès, típiques de llocs secs i amb poc sòl.

FAUNA

L’existència de grans masses forestals alternades amb esplèndides cingleres i espadats ofereixen unes condicions òptimes per al refugi, la cria, la hivernada i el pas de nombroses espècies vertebrades. Per la gran variabilitat d’ambients ecològics presents als terrenys del parc, s’hi poden diferenciar clarament diverses comunitats faunístiques ben particulars. Les aus representen el grup més nombrós dels vertebrats del massís. Les més comunes són la merla, el gaig, el pit-roig i les mallerengues, que hi crien. De tant en tant, encara apareixen al cel algunes rapinyaires com l’àliga perdiguera i diversos falcònids, així com els excepcionals voltors i l’àliga daurada. També cal remarcar la presència d’algunes parelles de ducs, que han desaparegut en gran part de l’Europa central, mentre que aquí són presents encara als penyals més feréstecs de les canals. Per les brolles i pinedes, hi sovintegen la serp verda i la serp blanca. Tampoc no és estrany sorprendre, entre els pedregosos careners del parc, l’escurçó. En moltes de les fonts que hi ha a la muntanya, hi creixen larves de la vistosa salamandra, així com capgrossos de diferents espècies de gripau.

PATRIMONI

L’empremta que l’home ha deixat al parc està escampada per nombrosos indrets de la zona que testimonien les formes culturals que s’hi van desenvolupar i fan del parc natural un indret de notable interès històric i cultural. L’establiment humà al massís de Sant Llorenç del Munt és conegut des de la prehistòria amb un considerable nombre d’importants jaciments trobats en coves i abrics naturals. El període que ha deixat més marca és l’Alta Edat Mitjana, època en què es van començar a formar a la rodalia del massís la majoria dels nuclis habitats que constitueixen les viles i ciutats actuals. Els elements més destacables d’aquesta època són les esglésies romàniques i, molt especialment, el monestir de Sant Llorenç del Munt, bastit al cim de la Mola. La pagesia, abans estesa per tot el massís, avui hi és residual, però hereva de les tradicions i la cultura que li van donar esplendor.

VISITA GUIADA AL MONESTIR DE SANT LLORENÇ

Fins al 31 de desembre es pot gaudir d’una visita guiada i de l’exposició permanent que ocupa el conjunt històric del monestir de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Una visita gratuïta oberta al públic en general i que permet gaudir d’aquest espai, situat al cim de la Mola, el lloc culminant del massís de Sant Llorenç del Munt, on es troba aquest monestir benedictí originari del segle XI. Hi podeu visitar l’església i l’exposició permanent sobre la història del massís. Al mateix equipament, el Restaurant la Mola ofereix la possibilitat de gaudir d’un bon àpat de muntanya, prèvia reserva al telèfon 937 435 454.

ACTIVITAT ECONÒMICA

Una de les activitats humanes tradicionals més característiques del massís, la dels carboners que explotant els alzinars, ha desaparegut i solament continua tenint vigència i un cert valor l’explotació forestal, especialment als vessants orientals i occidentals inferiors, on s’estenen les pinedes. L’explotació agrícola, amb predomini dels cultius de secà -especialment de cereals-, també ha perdut importància. La vinya, que en temps antics va tenir un cert pes, ha quedat limitada a les parts baixes, i les feixes més elevades, en restar abandonades, són novament envaïdes pel bosc. Com que generalment l’aigua hi és molt escassa, els regadius són mínims i es localitzen, sobretot, a la perifèria de la muntanya. Pel que fa a la ramaderia, i donada la manca de pastures, l’activitat queda reduïda a la presència d’algun ramat de bestiar oví pels replecs del massís.

ITINERARIS

Per gaudir plenament del parc hi ha una quinzena d’itineraris, amb diferents graus de dificultat, per descobrir-ne tots els racons. És molt recomanable, per exemple, l’itinerari Les mil fonts de la riera de Nespres. És una passejada amable per senders d’escassa dificultat, plans o de pendent suau, tot i que hi ha algun tram de corriol de fort pendent. L’itinerari és senyalitzat amb fites amb etiquetes blanques i verdes. Com que el seu recorregut es divideix en tres sectors pràcticament independents (Mascarosa, Coma i Foradot-Formatget), se’n pot fer només un i tornar al centre d’interpretació. És convenient portar calçat adequat, especialment en les èpoques plujoses, perquè una part de l’itinerari transcorre per zones molt humides. Cal ser molt respectuós amb les fonts i els conreus.

Longitud: 1,3 km - Durada: 60 minuts - Dificultat: mitjana

Una mica més llarga és l’excursió a la Mola des del coll d’Estenalles. És una excursió llarga però agradable, que transcorre generalment per camins amples i de pendent suau. L’itinerari, que està senyalitzat per fites amb etiquetes de color taronja, ofereix la combinació d’ambients rocosos amb espectaculars panoràmiques i espais boscosos d’aparença selvàtica, així com també alguns dels elements més destacables del patrimoni natural i cultural del parc. Cal portar calçat adequat, una cantimplora amb aigua, queviures i binocles. L’itinerari és exclusiu per a vianants.

Longitud: 5,8 km - Durada: 2 hores - Dificultat: mitjana