El perfil particular de la muntanya de Montserrat l’ha convertit en un dels símbols de Catalunya. Tot i que al Virolai s’afirma que “amb serra d’or, els angelets serraren eixos turons...”, l’explicació científica sobre la gènesi del massís montserratí és força diferent, i fa responsables del sorprenent modelat de la serra els agents atmosfèrics. Montserrat va anar emergint del fons del mar amb una gran brusquedat de formes -ara fa deu milions d’anys- i els seus relleus van quedar a la mercè del vent, la pluja i les glaçades fins a convertir-los en aquesta espectacular escenografia que ara admirem. Un indret que combina natura, història, patrimoni i espiritualitat. I és que la muntanya de Montserrat ocupa un espai molt important en l’imaginari col·lectiu de Catalunya gràcies a obres literàries, personatges històrics i productes gastronòmics.
LES ERMITES
Al llarg de la història, Montserrat ha estat un lloc clau en la vida espiritual catalana. El seu monestir ha acollit centenars de monjos que feien vida ascètica, però també era un enclavament molt important per a pelegrins de tot Europa que anaven a pregar a la Mare de Déu. Al voltant del monestir hi havia tretze ermites on residien monjos que portaven una vida solitària enmig del paratge natural. Al voltant de les ermites es van anar edificant nous habitacles d’obra que amb el temps i ampliacions successives van assolir, als segles XVII-XVIII, proporcions considerables, fins a donar-los aspecte de petits monestirs. Tots els santuaris van ser destruïts, poc o molt, per l’exèrcit francès el 1812 en la incursió per terres montserratines i, malgrat algunes restauracions i intents de nova ocupació, van ser abandonats del tot a finals del segle XIX. Ens referim, per exemple, a les ermites de Sant Jeroni, Sant Onofre, Santa Caterina, Sant Jaume i Santa Magdalena.
FLORA I FAUNA
La muntanya de Montserrat és, sobretot, una muntanya plena d’alzinars i, malgrat la seva aparença més aviat erma i molt rocallosa, quan ens endinsem pels seus camins descobrim fins a quin punt la vegetació és ufanosa als replans i, sobretot, a les canals. A conseqüència de la pressió humana i de l’increment de l’hàbitat al voltant de la muntanya, la fauna, i especialment la gran fauna, va començar fa anys un procés de desaparició, situació que es va agreujar després de l’important incendi que es va produir a la muntanya l’any 1986. Actualment les espècies que s’hi poden trobar són, en general, típicament mediterrànies, com el porc senglar, l’esquirol, el gat mesquer i la cabra salvatge.
LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
La Moreneta, anomenada familiarment així pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta de finals del segle XII. El seu color és el resultat de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps. La santa imatge és una talla de la Mare de Déu de Montserrat en majestat i de l’infant Jesús assegut a la falda. La Mare de Déu sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, que simbolitza el cosmos, la creació, el volum perfecte. Amb la mà esquerra, Maria fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’infant, indicant que aquell rei omnipotent és fill seu. L’infant beneeix amb la mà dreta, i amb l’esquerra sosté una pinya, símbol de fecunditat i vida perenne.
EL SANTUARI
L’accidentat relleu de la muntanya de Montserrat fa que el santuari presenti una construcció irregular. El seu conjunt arquitectònic està integrat per dos grans blocs d’edificis: la basílica, amb les dependències monàstiques, i les construccions per a turistes i pelegrins. La basílica s’inscriu, arquitectònicament, entre la tradició gòtica i la renaixentista, que es començava a aplicar al segle XVI a Catalunya. Amb la Guerra del Francès, l’església va quedar malmesa i fins a les darreries del XIX no es va poder refer. La comunitat actual de Montserrat, juntament amb les comunitats del Miracle i de Sant Miquel de Cuixà, està formada per una setantena de monjos que segueixen la regla de sant Benet (segle VI). Com en tots els monestirs benedictins, els monjos de Montserrat dediquen la seva vida a la pregària, l’acolliment i el treball. La vida en un monestir segueix un ritme pautat, que compagina la pregària i el treball seguint el lema benedictí ora et labora.
QUÈ HI PODEM FER?
L’oferta d’activitats és àmplia al Monestir de Montserrat: els concerts, la Salve i el Virolai de l’Escolania, les vespres, la missa conventual, els museus... Com també als pobles de la zona, que ofereixen tota mena d’atractius, des de l’oferta cultural del museu i els concerts com el que es fa a les Coves del Salnitre de Collbató, el mercat d’artesans i brocanters de periodicitat mensual i l’Aplec de la Salut a l’abril a Collbató, fins a les festes populars com la del Timbaler del Bruc. Però a banda d’aquesta oferta cultural, la muntanya de Montserrat és també lloc de trobada per als amants de la natura i l’activitat física. Pel Parc Natural hi creuen i hi finalitzen molts senders de gran recorregut, com el GR-172, que passa per Can Massana, pel Monestir de Montserrat i Collbató; i el GR-96, que ve de Barcelona i passa per Monistrol i finalitza al Monestir de Montserrat. També és lloc de trobada d’escaladors i hi ha delimitades zones d’escalada, vies ferrades i canals, mentre que per als amants de l’espeleologia són cèlebres les ja mencionades Coves de Collbató o del Salnitre. La més gran del conjunt de les coves de Collbató, amb uns 500 metres de recorregut, està oberta al públic amb visites organitzades els caps de setmana i també els dies festius.
Informació de servei
Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
Patronat de la Muntanya de Montserrat
Sant Honorat, 1-3, 2
08002 Barcelona
Tel. 93 402 46 00