Contemplar el fons marí de les illes Medes és com fer un salt enrere en el temps per descobrir un paratge on podem gaudir de l’àmbit florístic, faunístic i paisatgístic d’un ecosistema estable i íntegre. Un espai que dibuixa un litoral amb penya-segats, cales i platges que s’endinsen en un fons marí d’indubtable valor ecològic, un massís muntanyós que s’alça entre les planes al·luvials del Baix i l’Alt Empordà i els aiguamolls que forma el riu Ter quan desemboca a la badia de Pals. Tot plegat fa del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter un indret únic a Catalunya on també es deixa sentir la petja que ha deixat l’home al llarg de la història, cosa que completa un patrimoni de primera magnitud. Les illes Medes des de sempre han sigut un punt d’interès per a l’home, com ens revelen les restes de naufragis trobats a les seves aigües. Els pirates les utilitzaven com a base per a les seves incursions a la costa i han sigut objecte d’importància militar i estratègica des de l’Edat Mitjana fins a finals del segle XIX. Van ser habitades fins al 1934.
El petit arxipèlag de les Medes, de 21,5 ha de superfície, està format per set illots i algun escull, i constitueix un paisatge únic a Catalunya a causa de la gran quantitat d’ambients i espècies que acull. El que determina el valor excepcional de les Medes a la Mediterrània és el seu medi marí, on trobem parets verticals amb comunitats coral·lígenes, prats de posidònia, fons poc profunds dominats per algues i les coves i túnels excavats al llarg dels anys pels fenòmens naturals. Les illes presenten una dissimetria molt marcada entre els extrems est i oest. Mentre que al vessant oriental hi trobem penya-segats tallats en vertical que s’endinsen de la mateixa manera en els fons marins fins a uns 50 m de fondària, l’occidental té pendents més suaus, que faciliten una accessibilitat més còmoda a l’illa.
Resulta pràcticament impossible escriure sobre el paisatge d’aquests espais sense fer referència explícita al seu context empordanès. La petita comarca del Baix Empordà, l’Empordanet que Josep Pla descrivia en l’obra El meu país, conté com a referent obligat el massís del Montgrí, imponent imatge que recorda la figura d’un bisbe adormit i estirat que amb la punta dels dits dels peus sembla voler comprovar la temperatura de les aigües de la Mediterrània. Aquest petit territori engloba una bona representació de gairebé tots els paisatges mediterranis més preuats: dels fons submarins a les cales i de les cales als cims perfumats amb l’olor de la farigola i el romaní. El valor paisatgístic d’aquesta zona es caracteritza principalment per la seva gran heterogeneïtat i pel conjunt de factors geològics, meteorològics i humans, que han anat donant forma al seu medi físic i natural amb comunitats vegetals i animals característiques. La franja litoral s’estén al llarg de gairebé 10 km entre el cap de la Barra i cala Montgó, i és l’únic exemple a Catalunya de penya-segats excepcionals de gairebé 100 m d’alçada i d’origen calcari. La geomorfologia de la costa és molt diversa, i origina diferents accidents com caps, cales, golfets, illots, arcades o coves, que en conjunt constitueixen un paisatge d’excepcional bellesa que ha sigut modelat sobretot per l’acció del mar.
Ja feia molts anys que les illes Medes eren objecte de coneixement dels científics que estudiaven els fons marins del litoral català, però no va ser fins a principis dels anys 80 que l’Institut d’Estudis Catalans va encarregar un treball col·lectiu sobre els sistemes naturals de les illes. Una acció que va suposar un gran impuls per consolidar les tasques de protecció per a la conservació del seu patrimoni natural i cultural. En aquell moment la Generalitat de Catalunya va publicar una ordre per la qual es prohibia la pesca i l’extracció de recursos marins vius al litoral de les illes Medes, una protecció que va ser ampliada amb la llei 19/1990 de conservació de la fauna i la flora del fons marí de les illes Medes. No serà fins a l’aprovació del pla d’espais d’interès natural l’any 1992 que es fa efectiva la protecció del Montgrí, la part emergida de les illes Medes i també una part dels aiguamolls del Baix Empordà. Finalment, el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter es va crear el 2010, amb l’objectiu principal d’unificar la normativa de protecció dels tres espais que conformen el parc natural.
El massís del Montgrí és una de les ocupacions humanes més antigues de Catalunya. La situació del massís i la seva naturalesa càrstica han permès conservar restes arqueològiques de gran rellevància que situen les primeres ocupacions humanes al paleolític inferior, ara fa uns 300.000 anys, quan les coves oferien un refugi natural excel·lent a l’home caçador i recol·lector. El cau del Duc de Torroella de Montgrí és la cavitat més gran habitable del massís. El cau del Duc d’Ullà, més petit, va ser utilitzat per l’home sobretot per a la caça de la cabra i el cérvol. Les restes d’aquestes ocupacions són custodiades actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya i al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. La gran riquesa de jaciments de l’edat antiga s’atribueix a la situació geogràfica de la plana del baix Ter i el massís, que en aquell moment se situava enmig dels dos grans focus de desenvolupament de Catalunya: Empúries al nord i Ullastret al sud.
Les dures condicions climatològiques causades pel vent, la salinitat i les dejeccions dels ocells marins condicionen fortament la vegetació de les illes. També la geologia, els penya-segats alts i escarpats sotmesos a l’acció continuada dels fenòmens meteorològics, formen un conjunt de factors que obliguen a l’adaptació de la vegetació, dominada per la malva gran, que té a les illes l’únic lloc de Catalunya on ocupa l’hàbitat que li és propi, amb caràcter espontani. Les particularitats florístiques del Montgrí venen donades per la mateixa singularitat del relleu, la morfologia càrstica, el sòl magre i pedregós i el clima marcadament mediterrani. El massís constitueix un espai amb singularitats i rareses florístiques molt destacables. Per la seva singularitat florística destaquen dos grans grups: els briòfits o molses i les plantes vasculars. Pel que fa a la fauna, els ocells formen un grup d’especial interès tant per les espècies protegides que hi troben refugi com per la seva diversitat. Entre el Montgrí i les illes Medes s’han comptabilitzat 189 tàxons, entre els quals destaquen, per la seva bona representació, les aus marines, alguns ocells rapinyaires i els ocells rupícoles. Si ens fixem en el fons marí, la gran diversitat de fauna submarina que hi ha a les Medes forma un ecosistema complex, gràcies a l’heterogeneïtat del tipus de fons i d’ambients, que generen una gran varietat de nínxols ecològics que són ocupats per diferents espècies que s’hi han adaptat. La prohibició d’extracció de qualsevol tipus de recurs de la zona estrictament protegida ha fet que sigui habitual veure-hi grans densitats d’espècies, majoritàriament de peixos, poc comunes en altres llocs. Per això les illes s’han convertit en parada obligada per als submarinistes de tot el món.
ÀREES D’INTERÈS
Parc Natural del Montgrí,
les Illes Medes i el Baix Ter
Passeig del Port, s/n
Espigó de Llevant
17258 L’Estartit
Tel.: 972 75 17 01
Fax: 972 75 20 04
parcsnaturals.gencat.cat/ca/illes-medes
https://www.facebook.com/pnmmbt/