Espais naturals del Delta del Llobregat

Els Espais Naturals del Delta del Llobregat són una xarxa d’espais protegits que pertanyen als municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat.Visitant-los, sorprèn la gran diversitat biològica que acullen. Estan situats al costat de camps de conreu, envoltats d’algunes de les infraestructures més importants del país i molt a prop de les principals ciutats metropolitanes.

Hi podem trobar diferents ambients naturals: la part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya.

Són uns espais molt importants per a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques, pel fet de trobar-se enmig de la ruta migratòria dels ocells del nord d’Europa cap a l’Àfrica.

La seva gestió correspon al Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

El delta està format per una extensa plana que ocupa 98 km entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord. Es va formar en una època recent: apareix en èpoques romanes i va creixent fins al segle XIX. Ha tingut diferents boques de riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals.

Per la naturalesa dels materials que el formen, té una capa d’aigües subterrànies, l’aqüífer, que ha possibilitat la transformació de l’agricultura i ha facilitat que se’n fes un ús humà intensiu; de fet, és una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània.

Els aiguamolls litorals estan connectats amb l’aqüífer i en depenen. El delta del Llobregat és el segon delta en extensió de Catalunya i conserva un dels aiguamolls més importants del país.

Es va començar a formar fa aproximadament 18.000 anys, però només en fa uns 2.300 que el nivell del mar es va estabilitzar i es va iniciar la formació del delta actual, que ha patit contínues transformacions, determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra i per les variacions del riu.

Durant molts segles va ser una terra inhòspita, amb un poblament precari i dispers sotmès a les dures condicions del territori. A partir del segle XV la zona va ser ocupada de forma contínua: l’agricultura de secà, primer, i la de regadiu, després, seran les activitats econòmiques dominants fins que al llarg del segle XX deixaran pas a la indústria i, finalment, a les activitats terciàries.

El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Les diferents etapes han deixat empremta sobre el territori, que s’ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com el port i l’aeroport.

El marge esquerre del riu Llobregat es va transformar ràpidament i avui gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles. El marge dret, en canvi, acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles i humanitzades. Les àrees més ben conservades són les que constitueixen els espais naturals.

La varietat d’hàbitats presents d’interès europeu i la riquesa faunística i botànica han fet que el Consell de les Comunitats Europees n’hagi declarat ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) més de 900 hectàrees, que estan protegides com a Xarxa Natura 2000. I, d’aquestes, prop de 500 hectàrees són Reserva Natural Parcial.

ESPAIS NATURALS I EDUCACIÓ

Cada any, uns 20.000 escolars de tot Catalunya visiten el delta del Llobregat. Això és possible perquè és a prop de grans nuclis de població i perquè té, a més, una diversitat biològica que sorprèn sempre els visitants. S’hi poden trobar ambients naturals molt diferents, des de llacunes i aiguamolls fins a pinedes litorals sobre dunes i també platges verges amb vegetació de rereduna que són pràcticament úniques al país. Situat prop de camps de conreu i envoltat de grans infraestructures, com l’aeroport i el port, el delta és lloc d’aturada d’ocells migratoris. La vegetació també és molt valuosa, amb 20 hàbitats naturals d’interès europeu, 3 dels quals són d’interès prioritari, amb l’objectiu de conservar-los. Allotja una de les escasses poblacions de trencadalla de Catalunya i fins fa poc una interessant població de Stachys marítima. Als prats humits i a les pinedes s’hi han detectat 23 espècies d’orquídies diferents.

Més de 350 espècies d’ocells, 30 espècies de mamífers, 20 espècies d’amfibis i rèptils, 17 espècies de peixos, 38 espècies de papallones diürnes, més de 220 espècies de papallones nocturnes, unes 230 espècies d’heteròpters, 20 espècies d’odonats i 22 espècies d’ortòpters són una mostra clara de la varietat de fauna que acullen els espais protegits del delta.

Però no és només la diversitat biològica el punt clau d’una de les zones més importants de Catalunya quant a l’educació ambiental i la recerca. Com ja saben els escolars, hi ha molt poques metròpolis al Mediterrani que gaudeixin d’uns aiguamolls d’importància internacional ben a prop. És un indret per visitar-lo, per descobrir-hi el medi natural i gaudir del paisatge, un indret on les condicions d’observació de flora i fauna són excepcionals. I el millor de tot: és a tocar de casa!

AMBIENTS DIVERSOS

Els camps de conreu: Al delta s’hi desenvolupa una agricultura intensiva molt rica, associada a l’aigua del canal de la dreta del Llobregat i a l’aigua de l’aqüífer profund. Els camps de conreu estan protegits, la major part com a parc agrari, i actuen de zona esmorteïdora entre les àrees urbanitzades i els espais naturals.

El mar: Les àrees protegides del delta del Llobregat tenen gairebé sis quilòmetres de zona litoral. La plataforma deltaica és molt rica en invertebrats de zones sorrenques i en peixos, sustenta una avifauna marina molt important, amb grans concentracions de baldrigues balears alguns anys, i fins i tot hi ha cetacis, com els dofins mulars i els dofins llistats. Les restes orgàniques que arriben a la costa serveixen d’aliment a una comunitat d’invertebrats que després són consumits pels limícoles migratoris.

Els estanys i les maresmes: El delta és una de les tres zones humides més importants de Catalunya. Els estanys són l’element característic del paisatge deltaic i tenen un interès científic molt elevat, atesa la seva riquesa ornitològica. Són també importants com a lloc de reproducció de peixos litorals i uns altres de més rars, com el fartet. Els estanys més grans, com la Ricarda i el Remolar, situats a la línia litoral, presenten un estat semblant al natural; els altres més petits tenen orígens diversos. Tots són d’aigua dolça salobre, amb un gradient en funció de la distància respecte a la costa.

Els terrenys plans, sense relleu, deprimits i que pateixen inundacions temporals al llarg de l’any s’anomenen maresmes. La profunditat de les zones inundades poques vegades ultrapassa el metre i mig. La vegetació està formada per plantes herbàcies, jonqueres i saladars, depenent de la salinitat. Les maresmes estan associades indissolublement als estanys. Són, de fet, l’ambient més ric en fauna del delta, lloc de cria, repòs i alimentació de molts ocells migratoris, entre els quals destaquen els ànecs i els limícoles. La seva riquesa queda palesa als topònims, amb noms com la maresma de les Filipines, també anomenada Coto Àfrica, evocadors de llocs paradisíacs plens d’ocells.

Les pinedes litorals: Al delta hi trobem algunes de les pinedes de pi pinyoner sobre dunes més ben conservades de tot el litoral català. Constitueixen un hàbitat escàs que ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea.

La platja: Les platges del Prat i de Viladecans tenen importants valors naturals, perquè conserven les comunitats vegetals i animals pròpies dels sorrals costaners i fan compatible l’ús públic amb la conservació dels seus hàbitats.

El riu Llobregat: El riu és l’element vertebrador del territori, formador del delta. Té un paper molt important com a connector biològic entre el litoral i l’interior, i també és un eix de comunicació natural entre els municipis de la comarca, amb un potencial lúdic molt important.