El nou Papa es va veure obligat a explicar-se sobre la seva actitud durant la dictadura argentina

BarcelonaLa relació del nou Papa, Jorge Mario Bergoglio, amb la dictadura de Videla (1976-1981) va ser una incògnita fins el 2010, quan el cardenal i arquebisbe de Buenos Aires va explicar que si "no va parlar-ne abans va ser per no fer-li el joc a ningú, no perquè tingués res a ocultar". En una entrevista al diari argentí 'El perfil' després de publicar el llibre 'El jesuïta', va assegurar que havia amagat persones durant el règim i que fins i tot havia ajudat a escapar un jove que se li assemblava bastant vestint-lo amb alçacolls i donant-li el seu carnet d'identitat.

Però el que li retreien els periodistes argentins durant el conclave que va escollir Joseph Ratzinger, l'actual papa emèrit, és una presumpta actuació molt comprometedora durant l'última dictadura argentina. "En la denúncia s'atribuïa al llavors cardenal Bergoglio una quota de responsabilitat pel segrest de dos sacerdots jesuïtes, efectuat per membres de la Marina el maig del 1976, dos mesos després del cop d'estat", relata el mitjà.

"Segons aquesta versió, Bergoglio –que llavors era el provincial de la Companyia de Jesús a l'Argentina– va demanar als dos jesuïtes que abandonessin la seva tasca pastoral a la barriada i, com que van negar-s'hi, va comunicar al militars que els religiosos ja no comptaven amb la protecció de l'Església, deixant així el camí obert a que els segrestessin", afegeix el rotatiu.

En l'entrevista a 'El Perfil', Bergoglio reconeix que va arribar-se a trobar dues vegades amb el general Videla. De fet, en una ocasió, va arribar a oficiar una missa per a la família del dictador, tot per "aconseguir parlar amb el general, sempre amb el pla de descobrir on eren els mossens detinguts".