«El Palau Güell secret», una visita singular i nocturna per descobrir els seus racons més desconeguts
Cada segon dissabte de mes, a partir de les 20:30 h, el Palau Güell obre les seves portes a un nombre reduït de visitants per realitzar l’activitat «El Palau Güell secret», una visita guiada que permet conèixer alguns espais d’aquesta obra mestra de Gaudí que normalment estan tancats al públic.
Eusebi Güell, industrial, polític i mecenes, va encarregar a Antoni Gaudí l’any 1886 la construcció del palau per establir-s’hi amb la seva esposa, Isabel López, filla del marquès de Comillas, i els seus deu fills. L’arquitecte va dissenyar un edifici funcional i amb detalls molt innovadors per l’època, pensats per facilitar el dia a dia de la família.
A la cavallerissa, per exemple, podreu observar les restes dels moderns mecanismes de l’ascensor i del sistema d’electricitat que es van instal·lar a la casa. El saló central, que va ser concebut com un espai multifuncional –s’hi celebraven concerts, vetllades culturals i literàries, oficis religiosos i recepcions socials–, té una acústica especialment acurada, perquè dues filles de Güell, Isabel i Maria Lluïsa, tocaven música, i perquè ell mateix va voler tenir a casa seva un orgue, un instrument sovint present només a les esglésies. D’aquest orgue podreu admirar-ne la consola original d’Aquilino Amezua i, en exclusiva durant la visita nocturna, observareu les barnilles de transmissió del teclat i les dues manxes amb què membres del servei insuflaven l’aire per fer-lo sonar.
Altres espais sorprenents que visitareu durant el recorregut són: el despatx d’Eusebi Güell, amb una magnífica xemeneia, obra de Camil Oliveras; l’espai on hi havia ubicada la seva biblioteca de més de 5.000 volums, amb un curiós rentamans just abans de l’accés; el pati de Llevant, amb la casa de les nines on jugaven les filles; o l’espectacular terrat de les xemeneies multicolor.
La cambra dels grafits, testimoni històric de temps convulsos i repressió
Aquesta visita, plena de sorpreses, inclou una estança molt singular: l’antiga cambra del cotxer dels Güell, transformada entre el 1938 i el 1942 en el calabós de la comissaria de l'aleshores oficialment anomenat Districte Cinquè i, popularment, "Barri Xino". A les parets d’aquesta cambra, els detinguts hi van deixar nombroses inscripcions que reflecteixen d’una manera molt colpidora aquells temps convulsos i de repressió.
La cambra del cotxer és un espai habitualment tancat al públic, a causa de la fragilitat del patrimoni que hostatja i de les seves reduïdes dimensions –tan sols setze metres quadrats–. Ubicada a mitja alçada entre la planta baixa i les cavallerisses del soterrani, va ser concebuda com a l’habitatge del cotxer de la família i presenta en tres de les seves parets un total de 185 grafits i gravats, actualment estudiats i catalogats.
En esclatar la guerra l’any 1936, el Palau Güell va ser requisat i va esdevenir seu del Sindicat Únic de Serveis Públics de Funcionaris Municipals de la CNT. El 5 de maig del 1937, la Generalitat el va protegir com a monument històric, protecció que va perdre al gener del 1939 i que no va recuperar fins trenta anys més tard.
La Solidaritat Internacional Antifeixista es va fer càrrec de l’edifici al setembre del 1937 i sembla que en aquell moment ja es va utilitzar la cambra com a espai de detenció. A partir del juliol del 1938, es va instal·lar al Palau Güell la comissaria del Districte de Drassanes, i la cambra del cotxer en va esdevenir el calabós.
Els detinguts d’aquest període –a banda dels delinqüents comuns– sovint eren anarquistes o persones simpatitzants del bàndol revoltat, i van deixar empremta a les parets de la cambra amb les sigles de la CNT-AIT, els uns, i amb emblemes de la Falange Española i visques a Franco i a Espanya, els altres.
Amb l’entrada de les tropes franquistes el 26 de gener del 1939, el Palau Güell va continuar hostatjant la comissaria del districte, però va canviar el signe polític de les víctimes de la repressió. Els grafits de l’època inclouen visques a la República, a la Llibertat i a la Pepa (la Constitució).
Diversos grafits fan referència a robatoris o a actes violents i, de vegades, fins i tot manifesten agraïment pel tracte rebut a la comissaria. Uns quants narren detencions per homosexualitat, testimoniant la dura repressió sexual d’aquells temps foscos.
Totes les inscripcions estan escrites en castellà, si bé n’hi ha dues que fan referència a la prohibició de parlar català: “Si a un oficial le / hablas catalán / aquí te meterán / 1-5-41” o “Proibido hablar el ermoso catalan”.
Encara que dos terços dels grafits són textuals, n’hi ha alguns de més gràfics, que representen figures humanes, objectes, calendaris... i, fins i tot, un Popeye i una Betty Boop.
La visita nocturna El Palau Güell Secret us resultarà molt interessant per explorar la primera gran obra mestra de Gaudí i descobrir part de la seva història.
Trobareu més informació i entrades a inici.palauguell.cat