El país que volem ara

El país que volem ara: raonar-lo, retratar-lo, qüestionar-lo i imaginar-lo. Aquest és el repte que hem assumit des de l'ARA perquè estem convençuts que des del periodisme hem de proposar reflexions i respostes a preguntes que ens fem des de fa molts i molts anys. En parlem cada dia, de manera desendreçada o sistemàtica, políticament o socialment, en debats i en entrevistes, però sovint entre tots podem tenir la percepció que només aconseguim repetir-nos. És per això que quan ens vam plantejar què podíem aportar des de l'ARA a la societat catalana aquests dies de setembre del 2012, que poden ser determinants en la nostra història, vam creure que un exercici de reflexió era imprescindible per ajudar els nostres lectors a formar-se una opinió sobre tres qüestions claus. Primera, respondre'ns per què vivim un procés de desafecció creixent respecte a Espanya. Segona, explicar amb tota la franquesa de què siguem capaços quina és la nostra realitat avui per poder somiar o dissenyar un futur estat independent dins d'Europa. I finalment, la més important, què podem fer, quina capacitat d'acció tenim, per aconseguir un model de país en què tots els que hi vivim ens hi sentim còmodes. Tenim, doncs, la voluntat de pensar -i repensar si cal- tots els escenaris possibles, passats, presents i futurs perquè aquests dies puguem caminar amb més coneixement del que tenim. Afortunadament, aquest és un exercici que assagistes, historiadors i especialistes de tots els àmbits han fet en obres que segur que ara us vénen al cap. Seria pretensiós per part d'un mitjà de comunicació com el nostre aspirar a donar respostes a tots els interrogants que tenim damunt la taula, però sí que creiem que és la nostra obligació intentar reflexionar amb veus enteses i dades sobre la situació en què ens trobem. Hem arribat fins aquí. Posem-nos davant del mirall: quines fortaleses i debilitats tenim, quin país voldríem per als nostres fills i néts, i com podem millorar el que som per aconseguir-ho. No és un plantejament de lluita, sinó de reflexió; no pretenem enarborar banderes, sinó explicar per què sentim el que sentim, i per què sentim la necessitat d'hissar-les; no volem inflamar i desunir, volem ajudar a entendre'ns els uns als altres, i que cadascú triï quina és la visió que més encaixa en el seu dibuix de futur perquè sigui majoritari, convençut i conscient. Ho farem així perquè l'ARA s'hi va comprometre en el seu manifest fundacional amb aquestes paraules:

"Catalunya, avui, quan travessa el tràngol de la delicada situació econòmica internacional, viu també la mutació dels paradigmes polítics sorgits de la Transició, tot preguntant-se per l'articulació com a país mentre al carrer la realitat és cada vegada més mestissa. S'obren grans interrogants i alternatives, grans reptes i grans decisions. L'ARA vol contribuir al debat, parlant de tot sense dogmes i sense límits, perquè Catalunya aposti pel futur amb tota la seva ambició i energia, i esdevingui aviat una de les societats europees amb més prosperitat i benestar, capaç de generar riquesa immaterial i material per als seus ciutadans, de manera permanent i sostenible".

Aquestes paraules de l'ARA de fa dos anys es corresponen amb la feina que s'ha fet cada dia des d'aleshores. Però aquell compromís de l'hivern del 2010 és més vigent que mai a les portes de la tardor del 2012. La pressió de la crisi econòmica ha fet que la nostra societat visqui moments de tensió social, de pèrdua d'un benestar que havia gaudit i, sobretot, d'incertesa davant d'un futur que pot conduir-nos a fer un pas endavant, buscant un escenari nou en el llibre en blanc de la nostra història.

La voluntat de la gent de l'ARA -periodistes, fotògrafs, lingüistes, dissenyadors, grafistes, administratius, publicistes, empresaris i col·laboradors que ens hi ajudaran- és que en els dies claus que ara arribaran, i que presidirà un sentiment reivindicatiu, qui ens tingui a les mans trobi al diari coneixement, reflexió i dades que l'ajudin a prendre una posició raonada sobre el conflicte que ens manté captius des de fa segles d'una relació en permanent tensió: la de Catalunya amb Espanya. És segur que no aconseguirem recollir totes les visions que voldríem, però serà un exercici honest, amb la voluntat que aquest setembre del 2012, l'ARA, compromès amb el país i la seva realitat, ens ajudi a entendre millor què ens passa. Reflexionar junts ens permetrà lluitar amb més eines que mai pel país que volem ara.