Objectiu: acabar amb el racisme
La conselleria d’Igualtat i Feminismes està preparant una llei contra el racisme oberta a la participació de la ciutadania, especialment de les persones que fan front al racisme i les entitats que defensen els seus drets.
“El racisme no és un fet puntual o aïllat, és un sistema d’opressió estructural que impregna totes les estructures socials, polítiques o econòmiques i que genera una dominació arbitrària a moltes persones pel sol fet de ser qui són”, posa de manifest Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes. “La racialització de col·lectius sencers és la base dels prejudicis, els estereotips i els estigmes que donen forma a múltiples discriminacions quotidianes: en les dificultats per llogar un pis en funció del color de pell, en les dificultats d’accedir a una feina segons els cognoms que es tenen o en la sospita permanent per algú amb un fenotip concret quan entra a un comerç”, reflexiona la consellera.
Per tal de pal·liar aquesta discriminació, la Generalitat, a través de la conselleria d’Igualtat i Feminismes, està preparant una llei que aborda el racisme de manera integral, incloent-hi tant el racisme estructural com el racisme institucional que poden exercir els poders públics. Es vol aplicar la perspectiva antiracista a totes les polítiques públiques i a tots els nivells de l’administració.
La nova normativa tractarà les diferents formes i expressions del racisme, com l’antigitanisme, la islamofòbia, la xenofòbia i altres formes de discriminació ètnico-racial.
La llei, que incorporarà les prioritats i actuacions del Pla d’Acció per l’Antiracisme de la Unió Europea 2020-2025, vol erradicar les múltiples formes de desigualtat, discriminació i violència ètnico-racial que afecten les persones racialitzades i/o migrants a Catalunya. Tindrà un impacte en tota la ciutadania, ja que permetrà avançar cap a una societat més justa, inclusiva i cohesionada, on tota persona pugui sentir-se reconeguda i gaudir dels seus drets amb plenitud.
“Volem que tota la ciutadania participi en la construcció de la llei: hem obert un procés participatiu a tot el territori català. Serà una llei de totes i per a totes”, assenyala la consellera d’Igualtat i Feminismes.
La garantia dels drets humans i de la no-discriminació és un element essencial per fer efectiva la transformació feminista amb què s’ha compromès el govern, atès que tenen clar que la transformació feminista ha de ser antiracista.
“M’agradaria que es reconegués que aquesta nova llei és el resultat de molts anys de lluita liderada per persones racialitzades per aconseguir l’accés a uns drets bàsics”, diu Fatiha El Mouali, tècnica d’acollida de l’Ajuntament de Granollers. La Fatiha és marroquina, nascuda a Tànger. És economista i doctorada en educació. “Ho tinc molt difícil per dedicar-me a això que he estudiat – confessa–, pel fet de ser dona musulmana”. “Moltes víctimes del racisme acaben desapareixent d’espais públics, polítics, laborals, acadèmics... Difícilment aquestes absències s’interpreten com a conseqüència d’un tracte racista”, remarca. “La generació que ara puja no podrà suportar el racisme que hi ha”, diu la Fatiha, mare de tres fills. “Espero que la nova llei hi contribueixi decisivament”.
“És molt important dotar de recursos materials la nova llei contra el racisme perquè sigui efectiva”, subratlla Susan Kalunge, jurista i activista feminista, que com a catalana negra ha patit racisme als espais públics, a la feina, a les institucions... “Crec que la llei ha de posar especial èmfasi en el racisme institucional, que entre d’altres problemes provoca que les víctimes no denunciïn o denunciïn poc situacions clarament racistes perquè pensen que no serveix de res fer-ho”, diu la Susan. “El racisme és estructural al sistema actual. Tenim actituds racistes que se sustenten en unes estructures i un imaginari social col·lectiu que les legitimen”, afegeix Susan Kalunge. “El primer pas per erradicar les actituds racistes, com passa amb les violències masclistes, és reconèixer-les”.
DADES QUE PREOCUPEN
Segons l’informe anual de SOS Racisme del 2020, es van identificar 182 situacions de racisme a Catalunya, de les quals només 99 van ser denunciades com una vulneració de drets amb motivació racista. El mateix any, la Fundació Secretariat Gitano inclou al seu registre 633 casos de discriminació i antigitanisme, i l’Observatori de la Islamofòbia a Catalunya, 19 casos d’islamofòbia manifesta i 15 casos de vexacions personals.
D’altra banda, informes d’organismes internacionals de Drets Humans com el de la FRA (European Union Agency for Fundamental Rights) del 2020 denuncien la persistència del racisme i l’auge de la ideologia d’extrema dreta a tota la Unió Europea, amb l’augment dels discursos i els delictes d’odi per motius racistes.
L’ELABORACIÓ DE LA NOVA LLEI, OBERTA A LA CIUTADANIA
Ja és oberta a la ciutadania la consulta pública sobre l’avantprojecte de llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions, de manera telemàtica, a través del portal Participa Gencat. El període de consulta s’allargarà fins al 28 de març. Es faciliten qüestionaris traduïts a diferents llengües per garantir la participació de tothom.
A més, en el procés participatiu sobre la llei contra el racisme es duen a terme diverses trobades amb entitats i organitzacions.
La llei recollirà també els treballs de la Comissió d’Estudi del Racisme Institucional i Estructural creada al Parlament de Catalunya.