Un oasi de pau i tranquil·litat al bell mig de Barcelona

El monestir de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II, i va allotjar durant més de sis segles les monges clarisses. Així arrenca la història d’un edifici emblemàtic de la Ciutat Comtal que ha sobreviscut en un estat de conservació envejable gràcies al fet que va estar habitat de forma gairebé ininterrompuda fins al 1983. El monestir ocupa prop de 7.000 m2, 4.700 dels quals són superfície útil.

Tots els espais, visitables

El conjunt és situat a la muntanya de Sant Pere Màrtir i, en paraules d’Enric M. Puga, historiador i tècnic del departament de comunicació del monestir, compta amb tres elements clau: “El claustre, la capella de Sant Miquel i l’hort medieval”. El primer és el claustre gòtic de tres pisos més gran del món. “N’hi ha un a Nàpols, el monestir de Santa Chiara, que va patir grans remodelacions al segle XVIII i sobretot durant la Segona Guerra Mundial –matisa Puga– i que potser és una mica més gran, però no ha estat habitat, a diferència d’aquest, que ho ha estat de manera pràcticament ininterrompuda fins al 1983 per una comunitat de monges clarisses, exceptuant períodes com la Guerra Civil entre Joan II i la Generalitat (1472-1475), la Setmana Tràgica, la Guerra de Successió i la Guerra Civil Espanyola. Per això l’espai s’ha conservat tan bé”. Al seu torn, la capella de Sant Miquel alberga pintures murals gòtiques del segle XIV. Es tracta, afirma Puga, “del primer exponent de pintura gòtica italianitzant de la Península”.

Cal ressaltar que, durant les visites, el públic pot descobrir-hi espais com l’antic dormidor, la infermeria, la sala capitular, l’abadia, la cuina, el menjador, etc. “Tot i això, alguns dels espais no conserven la decoració original i són espais de museu. Per exemple, a l’antic dormidor es poden veure pintures, retaules, escultures, orfebreria... En canvi, la cuina es va utilitzar pràcticament fins al 1983 i s'hi pot veure una pica del segle XVI al costat d’una nevera del XX”, diu Puga.

Patrimoni, univers femení i espiritualitat

De totes les restauracions que s’han dut a terme durant gairebé set segles al monestir, en destaca una que es va realitzar al segle XIX gràcies al dot que va aportar sor Eulàlia Anzizu. La tasca divulgativa al voltant de sor Eulàlia Anzizu i de moltes altres figures femenines de la història és un altre dels puntals al voltant del qual giren moltes de les activitats que s’organitzen al monestir. “Volem defensar el llegat de les dones silenciades. Hem fet moltes exposicions sobre la feminitat i l’espiritualitat del monestir. Al novembre n'inaugurarem una sobre Juliana Morell, una monja de la primera meitat del segle XVII que va arribar a parlar 14 idiomes i va ser la primera dona que va obtenir un doctorat... als 12 anys i des de casa perquè no volien que fos públic”, subratlla Puga. Entre la resta d’objectius del monestir també hi ha recuperar el públic local, una fita que s’ha anat assolint d’ençà de la pandèmia, i reivindicar el patrimoni de la ciutat a través de les activitats que acull al llarg de l’any i que van des de tallers fins a exposicions, passant per visites guiades, concerts d’estiu, el concert de Nadal, conferències, etc.