Després d’anys de fer professor de matemàtiques, James Tanton ara dedica el seu temps a la investigació i la divulgació de les matemàtiques, amb l’objectiu de salvar la bretxa entre les matemàtiques experimentades pels estudiants a l'escola i les practicades i explorades pels matemàtics, molt més creatives. En aquest sentit ha ideat el mètode Exploding Dots (Punts Explosius), que potencia que l'alumnat comprengui millor els diferents sistemes numèrics i les operacions aritmètiques. I tot a través d’un entretingut i pedagògic sistema de caselles i punts que exploten! Fa uns dies va ser al Museu de la Ciència CosmoCaixa per fer una formació a un grup de professors i ho vam aprofitar per parlar amb ell.
Les matemàtiques són divertides?
La resposta és sí, però he de reconèixer que les matemàtiques que jo vaig experimentar a l’escola no ho van ser. Tot tenia a veure aleshores amb memoritzar, amb donar respostes ràpides i amb haver d’encertar a la primera, i això em sembla inhumà. Potser resolia les qüestions bé, però ho feia sense entendre què estava fent.
Per tant, si per a moltes persones ha sigut una assignatura que hem tingut entravessada, ¿és que no ens les han sabut ensenyar bé?
No vull carregar contra els professors, però sí que és cert que jo, personalment, no vaig descobrir el plaer per les matemàtiques fins més gran, quan vaig trobar professors que van començar a respondre als meus "per què?". Aleshores és quan em vaig enamorar de les matemàtiques, em vaig treure el doctorat i em vaig fer professor. I he de dir que ensenyar és la tasca més difícil que he fet mai. El problema és que no sempre disposen de l’espai i el temps per replantejar la manera d’ensenyar, perquè es prima altres coses, com complir el currículum. De la mateixa manera que molts estudiants aprenen només per a l’examen.
D’on sorgeix la seva passió per la divulgació matemàtica?
Prové justament de la meva experiència de petit. Jo volia saber per què les coses funcionen com funcionen, quina és la història subjacent darrere les matemàtiques. I això els hi hem d’ensenyar des de ben petits. No espero que totes les criatures s’enamorin de les matemàtiques, vull que sàpiguen que poden fer-ho si així ho volen. Compartir amb ells l’esperit lúdic de les mates, perquè sentin que poden entendre-les per ells mateixos, formular preguntes i explorar. I així vaig idear Exploding Dots.
Com definiria la proposta d’Exploding Dots?
És un enfocament bonic i purament visual per entendre la història dels números. Des del nivell de preescolar –com els escrivim i pensem sobre ells–, passant per l’escola primària –on fem operacions aritmètiques–, fins a l’institut –on generalitzem els números fins a l’àlgebra–. Inclús per afrontar problemes encara no resolts pels matemàtics. I tot això ho podem cobrir d’una sola tacada, en un parell d’hores.
El seu mètode planteja una aproximació a les matemàtiques molt diferent de la tradicional...
El gran èxit del meu mètode és que he trobat una manera molt visual de pensar en el valor intrínsec que tenen les matemàtiques, i això és universal. Les imatges són molt il·lustratives i apel·len molt a les persones, i si fem una suma amb punts i caselles és molt més gràfic que el tradicional "me n'emporto una".
¿El seu mètode és una alternativa o és complementari a l’ensenyament més tradicional?
És una proposta que suma. No deixarem d’ensenyar els algoritmes estàndards, però els podem ensenyar també amb una imatge perquè l’algoritme tingui sentit.
¿És un bon enfocament per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge amb les matemàtiques, o que tinguin discalcúlia, per exemple?
Sí, i també per a la resta d’estudiants. Però és cert que sovint els estudiants que tenen dificultats per aprendre matemàtiques responen molt bé davant l’element visual i les imatges. Si com a educadors deixem que les matemàtiques brillin amb llum pròpia, els estudiants hi respondran, perquè les mates, en essència, són divertides. És evident que són pràctiques, però també tenen un component de diversió i de creativitat, d’enginy i innovació, i hem d’abordar els dos vessants.
Un vehicle per treballar el pensament computacional a l’aula
A propòsit del mètode Exploding Dots, des del programa EduCaixa de la Fundació “la Caixa” impulsen la investigació més gran que han liderat fins ara “amb l’objectiu de relacionar pensament computacional i matemàtiques”, explica Maria Espinet, responsable d’EduCaixa. L'estudi té com a objectiu fer una avaluació de l'impacte de l'ús del programa sobre el desenvolupament del pensament computacional en l'alumnat. "Ens ha semblat que el programa –diu Espinet– és una bona eina per veure com podem ensenyar el pensament computacional i esbrinar, si l’utilitzem, quin impacte pot tenir en l’aprenentatge de les matemàtiques". Apunta que han triat aquest programa perquè és "divertit, fàcil, motivador i pot arribar a tots els alumnes". "A més, valorem especialment que és un programa gratuït i que no necessita connexió a internet, i això el fa accessible als alumnes més vulnerables", diu.
La investigació, en la qual col·laboren el MMACA –Museu de Matemàtiques de Catalunya– i la Universitat d'Oviedo, s’iniciarà al setembre i serà un estudi que es farà en 80 escoles de Catalunya i l'Aragó. Seran 4 mesos d’intervenció i està previst que els resultats de l’estudi es publiquin a finals del curs 2023-2024. Maria Espinet apunta que s’analitzaran diferents paràmetres, amb l’objectiu de valorar si és una acció que té un alt impacte en l’aprenentatge de les matemàtiques, per després poder-lo promoure i universalitzar. "Volem avaluar també si Exploding Dots promou un augment de la motivació cap a les matemàtiques en si", afegeix. Tot plegat en una iniciativa liderada des de la comunitat educativa amb una perspectiva pedagògica, ètica, equitativa i creativa.
