Tornarem a tenir un estiu de festivals

El Primavera Sound ha servit per donar el tret de sortida a la temporada de festivals d’aquest 2022, unes propostes que aquest any recuperen la normalitat després de dos anys en pandèmia que van obligar a suspendre moltes de les propostes o a reduir-ne horaris i aforaments. Si mirem el mapa de festivals per a aquest estiu a Catalunya, podem parlar de normalitat al 100%, amb propostes que esquitxen tot el territori, tot i que les zones de costa, especialment Barcelona i la Costa Brava, continuen sent l’epicentre de l’activitat festivalera.

Sónar? Canet Rock? Cap Roig? Terramar? Macroclima? Magnific Fest? Vida? La llista és inacabable i gairebé inabastable. Només a la ciutat de Barcelona hi ha programats una quinzena de festivals, i si repassem el conjunt de propostes a les zones de costa, la xifra supera la trentena. Propostes per a tot tipus de públic i amb ofertes força variades, tot i que també és habitual veure artistes repetits en els cartells de molts festivals.

El periodista musical de la revista Enderrock Jordi Martí Fabra reconeix que aquest és l’estiu en què tornarem a la normalitat, "ja que no hi ha cap condicionant ni restriccions d’aforament ni públic assegut, com hem vist aquests últims dos anys. Tot torna a ser com abans, tot i que no tinc tan clar que la resposta del públic torni a ser com era abans. És cert que hi ha molta gent que té ganes de tornar a viure els concerts com ho feien abans, però n’hi ha molta altra que després d’aquests dos anys tan complicats probablement no té el poder adquisitiu per gaudir d’un estiu de festivals, ja que hi ha molta precarietat laboral i això afecta la presa de decisions. Si cal triar entre anar al supermercat o a un festival, anar de concert no serà prioritari".

A propòsit de la situació actual, Martí Fabra pensa que potser hi ha certa "bombolla" amb els festivals, i que les organitzacions assumeixen que tot s’omplirà quan pot ser que això no passi. Ara bé, el cert és que es manté un mapa molt atapeït (podeu visitar la guia interactiva de festivals que ha preparat l’ARA a https://interactius.ara.cat/festivals/2022) en el qual, fins i tot, han aparegut noves propostes. Amb tot aquest panorama de fons, la pregunta és clara: ¿estem programant festivals per sobre de les nostres possibilitats? El periodista de l’Enderrock pensa que és probable que sí, tot i que apunta que el ventall de propostes és "molt heterogeni i divers". "Si parlem dels festivals més coneguts i més grans –afirma Martí Fabra– es pot comparar una mica amb el turisme de creuers, que té alguna cosa bona i molts inconvenients. Ara bé, també hi ha altres festivals més petits que es fan amb altres paràmetres que potser són més sostenibles. És cert que potser no generen grans números en termes d'indústria com pot passar amb els macrofestivals, però, en canvi, enriqueixen el teixit cultural del territori i la gent que hi va hi troba un valor afegit que al final és el que hauria de tenir un festival d’estiu. De vegades fins i tot em pregunto fins a quin punt gaudim dels grans festivals. Sembla que hi hàgim d’anar per força perquè són tendència, però no sé fins a quin punt són còmodes".

Alta concentració

El que sembla clar és que en un país on el 80% de l’oferta cultural passa per la ciutat de Barcelona, l’organització de festivals arreu del territori permet descentralitzar aquesta oferta. Part de l’èxit de totes aquestes propostes es pot atribuir a l’entorn on se celebren, i a això encara s'hi ha de sumar un altre factor clau, el clima, que clarament ens diferencia d'altres països europeus, per exemple. 

Ara bé, si durant el curs Barcelona concentra la majoria de propostes culturals, si parlem de festivals d’estiu la mirada se’ns en va cap a la Costa Brava. Jordi Martí Fabra aposta per fugir d’aquesta alta concentració en els mateixos territoris i reflexiona sobre el fet que molts festivals comparteixen els mateixos artistes com a reclam. "L’ideal seria que cada festival trobés la seva idiosincràsia i els seus trets diferenciadors, però ens trobem amb moltes programacions semblants i no sé si això és gaire sostenible. Haurien de trobar una manera de diferenciar-se i atraure un públic determinat, perquè si no pot acabar passant que, més que festivals, moltes d’aquestes propostes acabin sent com concerts de festa major, als quals només va la gent de la zona".