Festa i festival no són el mateix, hi ha grans diferències. El festival és un producte de la indústria cultural i pretén el consum d’oci a partir de la compra d’una entrada del consumidor que és espectador pur i dur i no té un compromís amb el tema. En canvi, la festa és totalment diferent perquè té un component comunitari, i aquí no hi ha consumidor. La festa és participada. “La millor festa major del món és la teva, la que t’emociona, aquella amb què et sents vinculat emocionalment”, assegura l’Amadeu Carbó. L’expert en cultura popular Jan Grau hi coincideix i afegeix que els festivals es fan de dins cap a fora perquè hi vagi gent, i les festes de dins cap a dins i si ve gent també està bé. I després hi hauria els híbrids, activitats que se sostenen en la memòria col·lectiva o oral i antics oficis per fer una festa pensada cap enfora com els gossos d’atura o els raiers, però que acaba repercutint cap endins. Per tant, el factor econòmic és essencial als festivals però a les festes, tot i que tenen un impacte econòmic, el més important és el sentit d’identitat. La festa és la màxima expressió d’una comunitat, ja sigui tradicional o inventada, alimentada pel sentit de pertinença.
Recuperant les arrels
Festes i festivals en què la tradició popular és la protagonista
Fins a quin punt és important que hi hagi festes i festivals vinculats a les arrels i la tradició? Per al folklorista i escriptor Amadeu Carbó, les activitats que mantenen vives les tradicions populars tenen un paper rellevant en la transmissió cultural: “Si vaig al concurs de gossos d’atura, automàticament em poso en contacte amb la cultura dels pastors, els ramats i la muntanya. Existeix un turisme de festes, és una realitat amb què hem de conviure”. Entén que és una mena de turisme de cultura i de qualitat, perquè sol moure famílies senceres i genera riquesa encara que pot comportar problemes de sostenibilitat per als locals –¿es podrà seguir celebrant la festa si no paren d’arribar turistes?– i de massificació de la festa: “Fins i tot et pots trobar gent molt agosarada que no sap ni què va a veure. Hi ha festes que és millor anar-hi acompanyat d’algú que sí que la coneix, per així poder entendre'n el ritme, el missatge i el significat”. Proposa que hi anem, gaudim i, sobretot, mirem amb respecte perquè, quan hi tornem, puguem decidir què volem fer i què no.
Oficis, tradicions i productes d’oci
Al concurs de gossos d’atura els assistents consumeixen un producte d’oci, es converteix en concurs una pràctica com el pastoreig, i es valoren les habilitats i l'obediència dels gossos a l'hora de custodiar ramats. El Concurs de Castellar de N´Hug se celebra cada any l'últim diumenge d'agost i, juntament amb els de Ribes de Freser, Prades i Llavorsí, constitueix el Concurs Internacional de Gossos d'Atura.
Una altra festa tradicional que fomenta la preservació d’un ofici desaparegut és la baixada dels raiers. Des del 1979, cada primer cap de setmana de juliol se celebra la Diada dels Raiers, que reivindica un ofici que consistia en fer arribar la fusta dels arbres de Pirineu fins a l'interior i la costa. “Tot i que tècnicament no és una festa, el 2002 va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional”, recorda Carbó. Els rais són els troncs de l’explotació forestal que es llançaven al riu, alguns d’ells lligats entre si, i sobre els quals els raiers navegaven fins que arribaven a la seva destinació. Aquest any, del 30 de juny al 2 de juliol, tindrà lloc la XLV Diada dels Raiers, amb quatre rais baixant des de la presa de Sossís fins al Pont de Claverol, on la gent els espera. Tres dies en què hi ha concerts, sopar popular, l’espardenyada i la baixada de Raiers el diumenge al migdia que es corona amb dinar i ball popular de fi de festa.
El fenomen de les falles
El 2015 la UNESCO va considerar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat les falles, les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus. La comarca de l’Alta Ribagorça és la que compta amb més pobles fallaires dins del territori català. És tot un esdeveniment que es pot gaudir des de la primera quinzena de juny fins al darrer cap de setmana de juliol. Anar a qualsevol dels pobles on celebren les falles és una experiència que no deixa indiferent. Consisteix en veure com baixen per la muntanya els troncs encesos fins a arribar al poble, per on es passegen per purificar els mals esperits. Les nits de foc, màgia i esperits van començar divendres a Durro i seguiran el 23 de juny a Boí, Casós, el Pont de Suert i Vilaller; el 24 a Senet, i al juliol seran a Barruera, el dia 2; Erill la Vall, el 8; Taüll, el 14; Pla de l’Ermita, el 21; i acabaran a Llesp el 22. Carbó assegura que el fenomen de les falles afavoreix el turisme: “Si totes estiguessin vinculades a la nit de Sant Joan seria complicat seguir-les i que hi hagués un consum continuat per part del foraster”.
Nous models de festa
Hi ha municipis que recuperen el seu passat i a partir d’aquí construeixen nous models de festa major. A Granollers del 20 al 28 d’agost celebren la Festa Major de Blancs i Blaus. Partint de la història dels rajolers, una indústria que estava molt present a la ciutat, han creat una proposta que incentiva la participació amb l’excusa de la competitivitat entre dos grans grups de la població. És una rivalitat festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus per veure qui anima més la festa major. El model ha funcionat tan bé que n'han sorgit diverses rèpliques i s’ha escampat per altres zones del Vallès i Lliçà.
Una cosa semblant passa a Tortosa del 20 al 23 de juliol amb la Festa del Renaixement, quan la ciutat es transforma gràcies a la implicació de la comunitat vestint-se d’època, per endinsar-nos en l'esplendor de Tortosa el segle XVI. Una festa temàtica que ha convertit el seu passat renaixentista en un element festiu programant més d'un centenar d'activitats diàries.
Crear a partir de la tradició
Amb la intenció de garantir l’accés a la cultura per a la població aneuenca, des del 21 i fins al 30 de juliol, el projecte transpirinenc del Festival de Cultures del Pirineu, el Dansàneu, ofereix més de 30 propostes amb la dansa com a epicentre i incorpora els atractius de disciplines artístiques, culturals, socials i econòmiques com la música, el teatre, la literatura o l’audiovisual, i 17 són gratuïtes. Aquesta trobada de dansa i música populars es desplega per vuit poblacions del territori: Esterri d’Àneu, València d’Àneu, Isil, la Guingueta d’Àneu, Espot, Escaló, Sorpe i Sort. Són propostes d’arrel que parteixen de companyies, actors, creadors i ballarins que a partir de materials tradicionals incentiven creacions contemporànies. Carbó recorda que la tradició no és una cosa morta que ens arriba, la tradició cal reivindicar-la com un element de candent contemporaneïtat. Amb la 32a edició del Dansàneu, el Festival es consolida com a pulmó cultural de les Valls d’Àneu, una cita imprescindible per als amants de la dansa tradicional, i un luxe que segueix apostant per aforaments mitjans i petits per garantir una experiència cultural pròxima i de qualitat.
Càntut. Cançons de tradició oral és un projecte amb un esperit similar, va néixer el 2012 per recollir i difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines. L’any passat va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura per la seva vocació intergeneracional i de donar valor a la tradició apropant-la a l’actualitat, i per la capacitat de projecció d’un aspecte sovint menystingut de la cultura. Càntut està estructurat en diferents eixos: compta amb un Festival, que se celebra a la tardor, enguany serà del 17 al 19 de novembre a Cassà de la Selva; també té un arxiu amb més d'un miler i mig de cançons amoroses, picaresques, infantils, religioses o històriques recollides per caçadors de cançons i cantades per persones grans, i produccions pròpies que van des d’exposicions a discos o espectacles.
