En dansa

"La dansa és estimulant, fem i creem amb el cos, un cos que tots tenim. A més de la part estètica i la bellesa, les peces de dansa estan pensades perquè el públic tingui una experiència. Veure cossos en moviment suggereix imatges i sensacions en viu. Sabem que el públic és intel·ligent i construeix a partir del que veu i del seu imaginari, del que entén i el que no entén. Alhora, quan veus aquests cossos, també pots tenir una sensació de benestar sense plantejar-te res més", assegura la ballarina, performer i coreògrafa Sònia Gómez, convençuda que potser és això el que té la dansa, que és senzilla, natural i directa.

Art al mig de la natura

Ja fa 33 anys que a Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, la dansa és la gran protagonista, molt ben acompanyada de la música i el patrimoni, i en aquesta edició també acompanyada de la llengua. Del 26 de juliol al 4 d’agost, les valls d’Àneu acullen més d’una trentena de propostes artístiques –gairebé la meitat són gratuïtes– amb la intenció que s’hi apropi tota mena de públic, que descobreixin nous talents i que aprofitin per gaudir de la transformació del territori a través de la cultura.

Són deu dies de programació intensa que es reparteix en tres franges horàries –el matí, la tarda i la nit–, per propiciar que es pugui anar sense pressa i que ningú es perdi res. Les propostes artístiques tenen presents episodis clau de la història com el 80è aniversari de la invasió maqui o l’assassinat de Salvador Puig Antich fa 50 anys, a més del 6è centenari del text sobre la bruixeria més antic d'Europa, que és originari de les valls d'Àneu.

Dins del marc del festival, s’inaugura l’exposició itinerant Bruixes de dol, de l’escriptora i periodista Ivet Eroles, que per a l’ocasió compta amb la intervenció de les ballarines Núria Guiu i Sònia Gómez i amb un tast: "Combina la informació d’investigacions periodístiques sobre la cacera de bruixes i la història de violències i opressions cap a les dones amb altres llenguatges artístics com poesia, il·lustracions, fotografies, objectes vinculats a aquesta temàtica i la participació de diferents artistes, per apropar el tema de forma divulgativa a través de diferents elements i perspectives", explica Eroles. L’espectacle de cloenda del 33è Dansàneu és Les filles de Lilit, una narració corpòria que ha tingut l’escriptora i traductora Carlota Gurt a càrrec de la curadoria dels textos, la música de la Barcelona Art Orchestra i les coreògrafes i ballarines Anna Hierro, Raquel Gualtero, Sònia Gómez i Sol Picó, que també és la responsable de la visió escènica. I entremig, més dansa, música –Maria Hein, Joan Isaac, Pau Alabajos, Júlia Colom o Roger Mas, entre d’altres–, trobades literàries o cinema.

El poder del cos en moviment

Deltebre Dansa, el referent internacional de la dansa, el circ i les arts escèniques s’instal·la al Parc Natural del Delta de l’Ebre del 8 al 21 de juliol. Sota el lema Hit the floor. Shake the world!, s’evidenciarà la importància de la dansa i el moviment per sacsejar-ho tot i aportar canvis i millores a escala individual i col·lectiva.

El festival, que espera acollir uns 10.000 assistents, més de 75 artistes i prop de 50 representacions, combina els espectacles, els espais de creació comunitària i la formació artística. La formació de professionals reunirà més de 150 ballarins d’una cinquantena de nacionalitats que rebran formació de referents de la dansa i el circ contemporanis. La creació comunitària es podrà veure el dia 14: és una peça única ad hoc de temàtica lliure, que utilitza les arts escèniques per empoderar els col·lectius participants, que són associacions del municipi que aposten per la integració social juntament amb els directors artístics Erick Jiménez i Thomas Guiraud, que tenen ganes d’implicar-se en aquest procés creatiu col·lectiu.

Una novetat d'aquesta 19ena edició és la col·laboració amb el festival Eufònic per oferir una experiència irrepetible fruit de les sinergies artístiques entre els dos festivals. Serà el 13 de juliol a la carpa del Deltebre Dansa, un espectacle únic que fusionarà arts visuals, música electrònica i improvisació dels ballarins ChingYing i BBoy Issue, amb l'actuació en directe de l'artista visual Yannick Jaquet i el músic Thomas Vaquié. "Volem aprofitar que els dos festivals ens creuem físicament i temporalment, fent un espectacle conjunt, on la part de la música i arts visuals s'haurà treballat prèviament a l'Eufònic, i la part de dansa s'improvisarà", explica il·lusionat Roberto Olivan, fundador i director artístic del festival.

Tampoc et pots perdre la nit de circ amb KEROL sent el mestre de cerimònies i Duo Bazaliy, Luis Roldan, Inès Maccario, Daniele Sorisi, Tiphaine Rochais, Nico Montes de Oca i Stina Maria Riedeld, els artistes convidats.

Revitalitzant l’arrel tradicional

Del 19 al 25 d’agost se celebra la 42a edició de l’Ésdansa, el festival de la dansa d’arrel tradicional. Una aventura que arrenca el 1983, llavors com a Festival Internacional de Música i Dansa de les Preses, a la Garrotxa. Amb la voluntat d’aproximar la dansa d’arrel tradicional a nous públics, segueixen apostant per la creació, la participació, la internacionalització i la formació. Alguns dels espectacles que no et pots perdre són Yarin, de Kukai Dantza, amb el dantzari Jon Maya, el bailaor Andrés Marín i la música en directe de Julen Achiary, o Folk as Queer, de Pere Seda, guanyador del premi Delfí Colomé 2023, que parteix de diferents pràctiques tradicionals per indagar en la relació que hi ha entre la construcció de la identitat i la influència del llegat cultural.

Fidel al lema Ballar i fer ballar, la part formativa d’aquesta edició guanya pes i engloba el Petit Ésdansa’T, per a infants de 3 a 11 anys; l’Ésdansa’T jove, amb joves de 12 a 16 anys; l’Ésdansa’T, a partir de 16 anys, i el Guaret, dirigida a persones amb experiència en dansa tradicional. Hi haurà un ampli ventall de tallers des de l’aprenentatge de coreografies de danses tradicionals de Catalunya i d’altres territoris fins a tallers enfocats en la creació i en oferir eines per ballar i ensenyar a ballar.

La dansa en el context rural

A les Piles, un municipi de només 200 habitants de la Conca de Barberà, aposten clarament per la descentralització de la cultura amb la voluntat de crear i fidelitzar nous públics al Danseu Festival. I ho aconsegueixen, en aquest context rural, des del 2013. A l’agost connecten unes 2.000 persones i gairebé 100 artistes de dansa i estudiants d’arts del moviment amb la terra i els paisatges rurals. El festival organitza workshops professionals perquè els participants trobin una plataforma d’aprenentatge i creació amb professors i coreògrafs reconeguts internacionalment, tallers, activitats i projectes comunitaris, i espectacles de dansa amb artistes d’arreu del món.