Els clàssics no fallen

Hi ha festivals de tota mena: urbans, al mig de la natura, a tocar del mar, d’interior, els de sempre i noves incorporacions, perquè qui pot resistir-se a tenir una oferta cultural que aglutini el millor de cada disciplina? La música és la reina dels festivals, que conviu, i molt bé, amb altres manifestacions artístiques.

Barcelona s’omple de cultura

El Grec és tot un símbol de la capital catalana. Del 26 de juny al 4 d’agost, una cinquantena d’espais acullen propostes internacionals de primer nivell i amb segell femení, talent local i experiències úniques amb grans referents i nous talents. Segur que trobes l’espectacle que t’encaixa a la perfecció: hi ha música, teatre, dansa, circ, cinema… són sis setmanes amb 81 espectacles i més de 50 activitats paral·leles que conformen la 48a edició, l’última amb Cesc Casadesús com a director del festival.

L’espai del Teatre Grec –l’amfiteatre a l’aire lliure construït a Montjuïc per a l’Exposició Universal del 1929–, es reserva en exclusiva a representants de l’escena catalana, amb artistes i companyies lligats al festival dels últims anys: Sílvia Pérez Cruz, La Veronal, La Brutal, Dagoll Dagom o Baró d’Evel, entre d’altres.

Deu anys del festival que no és un festival

Quan va arrencar el Vida Festival, el que originàriament era el Faraday i va posar Vilanova i la Geltrú al mapa dels festivals, ja ens imaginàvem que arribaria als deu anys d’existència. Era impossible que desaparegués un projecte tan especial, que cuida els detalls, amb la música que hi programen i una ubicació excepcional. Revolució és el lema del seu 10è aniversari. "Nosaltres som la Gàl·lia, no tenim socis capitalistes ni comptem amb fons d’inversió. Som un festival nascut amb les premisses clares i les hem posat en valor. Mai s’ha fet una 10a revolució, excepte la del Vida", assegura el seu director, Dani Poveda. Explica que han aconseguit mantenir-se, una realitat inexistent pel capitalisme, que entén que tot el que no creix, decreix. Possiblement per això ja han esgotat els 7.000 abonaments que havien posat a la venda, i és que ningú se’l vol perdre.

Quin és el secret? Per al director la clau és l’estima que tenen per la música, com tracten els artistes, tant els grans caps de cartell com les discogràfiques i agències de management: "Volem ser un festival singular, amb un cartell diferent que no es deixa endur només pel mainstream i descobreix nous talents com Rosalía, Lana del Rey o Rigoberta Bandini abans que tothom en parli". Està convençut que el veritable cap de cartell de totes les edicions és la Masia d’en Cabanyes, l’embolcall, el recinte principal del festival, on acullen uns 10.000 assistents diaris en un espai on podria haver-hi 25.000 persones. Explica content que tots els dies –4, 5 i 6 de juliol–, hi haurà sorpreses i amb motiu del 10è aniversari està previst un show secret: "Només jo sé qui tocarà".

Aquesta edició també estrenen un nou format de concert: "Convidem un artista perquè faci realitat el seu concert de somni. Arranquem el dia 4 amb el concert inaugural de Clara Peya, que estarà acompanyada de Salvador Sobral, Sílvia Pérez Cruz, Ede i Leo Rizzi", avança el director.

Impossible un estiu sense ells

El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, el festival d’estiu amb més tradició del país, té a punt una programació excepcional –del 5 de juliol al 20 d’agost–, que combina noms consolidats i talents emergents del panorama internacional com Tom Jones, Gene Simmons (líder de KISS), Two Door Cinema Club, Madeleine Peyroux, José González o Toquinho, i també del país. Més del 30% de les produccions són catalanes: Clara Peya, Antònia Font, Andrea Motis, Ludwig Band, Guillem Gisbert, Mushkaa o Figa Flawas. Més de 30 espectacles en aquesta 62a edició, que dedica un cicle especial al jazz, Voices of Jazz; un altre a la música clàssica, amb el minicicle SOLOBACH a l'església del monestir, i al Festival d’humor Salat, que arriba a la seva quarta edició del 5 al 7 de juliol.

Si ens dirigim uns 30 km cap al nord, també en un entorn únic, en un dels jardins botànics més importants del Mediterrani, té lloc el Cap Roig Festival. En aquesta ubicació privilegiada a l’aire lliure, amb capacitat per a més de 2.400 persones, tens una vintena de concerts del 12 de juliol al 16 d’agost amb grans clàssics dels escenaris –The Corrs, Raphael, Diana Krall, Sopa de Cabra, Estopa o Andrés Calamaro, entre d’altres–, i uns altres que tampoc podem deixar passar –Rozalén, The Tyets, Micky Núñez, Álvaro Soler o el Pot Petit amb la Black Music Big Band–. Per al públic familiar hi ha el Cap Roig Mini, amb espectacles per a tota la família al vespre.

A més de la música, t’espera una experiència gastronòmica inoblidable a càrrec d’Hermanos Torres, que tornen a dissenyar exclusivament per al festival una carta renovada per fruir-la abans dels concerts davant del mar. Si prefereixes una proposta més informal tens l’opció de La Terrassa by Hermanos Torres, amb un ambient més distès, i per descomptat hi ha l'opció del Village, amb una oferta culinària variada, de qualitat i amb preus més ajustats.

Continuem encara més cap al nord, fins al Festival Peralada, la cita imprescindible per als amants de la música clàssica. Des del 1987, els mesos de juliol i agost el conjunt medieval del Castell de Peralada es converteix en l’escenari principal del Festival, a més de l’església i el claustre, que acullen recitals, concerts de cambra i òperes de petit format. Són 14 espectacles en 13 nits, amb grans noms com Beczała, Yoncheva, Savall, Pirozzi, el retorn de Sara Blanch, el debut d’Ismael Jordi i dos grans del piano com Yuja Wang i l’emergent Yunchan Lim. La 38a edició també compta amb estrenes, la d’una nova composició de Marco Mezquida per a Kebyart, que s’estrena al Festival, i l’òpera contemporània Don Juan no existe. Lo que olvidamos y lo que permanece d’Helena Cánovas.

Més que un festival de música

Del 10 al 13 de juliol, el Cruïlla torna a instal·lar-se al Parc del Fòrum de Barcelona, reforçant la idea de ser molt més que un festival de música: "Encara que el cartell musical és el que més mou la gent, volem ser una mostra de la creativitat que es viu a la ciutat, per això cada any l’humor i l’art tenen més presència", afirma el director del festival, Jordi Herreruela. Les col·laboracions són un altre dels punts forts del festival. Gràcies a la que han establert amb la fira d’art i disseny Digital Impact, l’art digital estarà ben present a través de les pantalles de l’escenari principal. Les col·laboracions amb el Gargar Festival i l’associació cultural Poblenou Urban District faran que trobem muralistes, il·lustradors i performers. També amb la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, que programa una instal·lació de gran format de Calidos que tindrà una presència central al Cruïlla.

Tornen amb el format de programació que convida tothom a gaudir, enfocant sobretot el cartell del primer dia al públic jove amb la música que més els agrada –Figa Flawas, María Escarmiento, Rojuu o María Becerra, entre d’altres– i l’entrada reduïda (53 €): "No volíem que el preu fos una barrera per al públic jove, i aquest cartell és una bona porta d’entrada per conèixer el festival", explica el director. La proposta de dijous –Olga Tañón, Chucho Valdés & Irakere 50, Albert Pla, Ladilla Rusa, Azucarillo Kings i molts més– se centra en la música llatina que convida a ballar i aconsegueix una diversitat de públic, arribant a gent que habitualment no es vincula als grans esdeveniments culturals de la ciutat. I divendres i dissabte responen a l’essència que millor representa el festival, la diversitat: "És possible tenir Pet Shop Boys, Oques Grasses o Smashing Pumpkins amb el mateix públic i que funcioni molt bé, perquè aquesta és la nostra realitat, segons el moment del dia escoltes una música o una altra", argumenta Herreruela.

La sostenibilitat és un altre dels seus eixos: es dirigeixen sobretot a un públic local com també ho són els proveïdors. Són el primer festival amb envasos utilitzats per a la gastronomia retornables, els únics sense generadors de gasoil, i tenen en compte l’impacte al voltant del recinte, i per això fan que les dues primeres jornades del Cruïlla siguin més curtes.