Existeix un calendari per al pessebre que fixa que s'ha de fer per la Puríssima (8 de desembre) i s'ha de deixar fins a la Candelera. “Abans, que no s’estirava tant la temporada, solia començar a muntar-se pels volts Santa Llúcia (13 de desembre), i tenia sentit: aquells dies de la fira anaves a buscar la figura o el detall que faltés per al pessebre”, recorda Carbó. El motiu d’esperar fins a la Candelera és que coincideix amb la quarantena de la Mare de Déu, el moment que les dones anaven a purificar-se a la sinagoga i es va presentar el Nen Jesús al temple.
Cada any l’Ajuntament de Barcelona canvia l’estètica i el significant del seu pessebre, adaptant-lo a la realitat plural i cada cop més laica de la ciutat. Aposten per reinterpretacions modernes de les figures i les narratives clàssiques del naixement, propiciant la creació de muntatges que són més inclusius per a qui no té una connexió directa amb el vessant més religiós de Nadal. El professor de sociologia a la UAB Avi Astor apunta que solen ser abstractes, encara que si s'hi busca la simbologia s'hi pot trobar: “Una de les particularitats de Catalunya és com la innovació s’ha incorporat a la tradició del pessebre, un fet que ha permès que la tradició s’adapti als canvis que hi ha hagut a la societat en general, i en el cas de Barcelona, a la ciutat en particular”.
És curiós que a Barcelona, tot i ser una de les ciutats més laiques pel que fa a la identitat i la pràctica religiosa de la població, el percentatge de gent que té un pessebre a casa és semblant al de la resta d’Espanya. Segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques, el 2022 a Barcelona tan sols el 12,3% de la població s’identificava com a catòlica practicant, però gairebé el 47% tenien un pessebre a casa i més del 73% van posar un arbre o decoració nadalenca. “Unes dades que evidencien que els costums perduren malgrat que perdin la seva dimensió confessional. Són tradicions culturals que tenen importància independentment del seu significat religiós”, conclou el sociòleg.
Una tradició familiar
Els pessebres de figures no són els únics que existeixen, i a Catalunya hi ha una tradició de pessebre vivents molt arrelada, viva i estesa. La Federació de Pessebres Vivents de Catalunya té una cinquantena de federats i cada any es va engruixint la llista. Per a la seva presidenta, Àngels Serentill, presidenta també del Pessebre Vivent del Pont Llarg de Manresa, el secret d’aquesta tradició és que més enllà de la intenció inicial amb què van néixer –tenen una arrel religiosa–, actualment entenem que és una tradició cultural i patrimonial: “Anualment hi ha uns 130.000 visitants als pessebres vivents federats, i hi participen 13.000 persones muntant-los. S’han convertit en una tradició familiar transversal, i hi ve tota mena de gent i de totes les edats. Famílies i també colles d’amics. És una tradició que passa de pares a fills”. Recorda que tots els pessebres són diferents. N’hi ha d’estàtics, de parlats, amb circuits, d'altres en què les escenes evolucionen en viu… A banda de les escenes típiques –l’establia, les anunciacions o l’adoració– hi ha una varietat tremenda de pessebres, encara que la majoria escenifiquen la vida de fa més de 2.000 anys. Serentill anima tothom a visitar els pessebres de Catalunya, una oportunitat excel·lent per descobrir alhora patrimoni de cada localitat.
Amb motiu dels 800 anys del primer pessebre vivent, que va fer sant Francesc d’Assís la nit de Nadal a Greccio (Itàlia), des de la Federació de Pessebres Vivents van organitzar el 19 de novembre el pessebre vivent més gran que mai s’havia representat: 800 figurants d’arreu del territori, més muntadors i personal de suport, per celebrar aquest vuitè centenari.
