Sant tornem-hi! Els propòsits d’any nou altre cop a escena

L’escena sol repetir-se cada cert temps. Quan arriba un moment d’impàs, com pot ser al setembre, que grans i petits tornem a les obligacions després del període estival, o al gener, quan encetem un nou any, la majoria fem balanç del que hem aconseguit i del que se’ns ha resistit en els últims mesos. Es tracta d’una mena d’introspecció que també ens serveix per analitzar les nostres fortaleses i debilitats i plantejar-nos fins i tot com continuar potenciant les primeres i enfortir les segones. “El que sol succeir és que en el dia a dia actuem de nord, però no tenim temps per pensar què trobem a faltar o tenim ganes de millorar de forma clara. En canvi, un moment d’impàs ens dona la perspectiva per valorar com ha anat fins ara i si ens falta alguna cosa en el nostre dia a dia que per a nosaltres és important”, apunta Anna Viñolas, professora associada de la UdG i cofundadora de Valor Positiu, sobre el que ens impulsa a buscar nous propòsits quan encetem una nova etapa.

La finalitat, aspecte clau

Viñolas apunta, tanmateix, que una de les claus dels objectius és la finalitat: “Què es vol aconseguir? Què hi guanyes si fas algun canvi a la teva vida?” I afegeix: “Els humans tenim la capacitat de projectar-nos en el futur i això fa que estiguem motivats per pensar com ens agradaria que fos aquest futur, i creiem que podem fer alguna cosa perquè sigui tal com imaginem”. Arran de la seva experiència com a psicòloga dels àmbits esportiu i empresarial, Viñolas apunta que el més habitual per Cap d'Any és marcar-nos objectius en l’àmbit personal. “Alguns exemples poden ser dedicar més temps a un mateix, als amics o a la família; apuntar-se a alguna activitat lúdica o activitat física, o millorar algun hàbit, com la dieta o les hores de son”, subratlla. L’excepció, continua, són les persones que lideren el seu propi negoci o bé tenen alguna responsabilitat –“com ara encarregats o entrenadors”, diu– per a les quals l’inici d’una nova temporada “els empeny a fer algun ajust en la manera com s’encarreguen d’aquest projecte o equip de persones”.

Manca de compromís

Sobre si, després, solem tenir la suficient força de voluntat i resiliència a l’hora de materialitzar els propòsits, la psicòloga afirma que, sovint, a l'hora de la veritat el propòsit inicial no es compleix. I és que “és molt diferent tenir un propòsit que tenir el compromís suficient per assolir allò que ens proposem”, puntualitza. La majoria de cops “les persones tenen idees sobre quines coses els agradaria assolir o millorar, però no treballen per posar-les sobre paper en forma d’objectius i pensar en el pla d’acció que es necessita per aconseguir-los”.

Altres errors que dificulten la consecució dels propòsits d’any nou, a parer de Viñolas, “és marcar-nos objectius massa generals (com fer dieta) i no concretar exactament què farem (per exemple, a mig matí menjaré una peça de fruita o fruits secs); proposar-nos objectius que no depenen al 100% de nosaltres mateixos (com trobar feina) o demanar-nos a nosaltres mateixos canvis molt grans, que amb l’empenta inicial es fan però ens suposen un esforç tan gran que, quan tenim una mala ratxa emocional o un contratemps inesperat, els deixem estar i després no tenim prou força per tornar a començar”.