Quan no ve de gust celebrar res
Hi ha persones que arran d’una depressió, d'una pèrdua o de l’escepticisme en una època que consideren massa materialista, prefereixen viure un Nadal introspectiu
Aquest any la Maria, de 37 anys, no té gaires ganes de festes. Per Nadal hauria rebut a casa seva la família presumint d’una panxa de 31 setmanes d’embaràs, una imatge que va saltar pels aires quan, als gairebé tres mesos de gestació, els metges van comunicar-li que el fetus ja no tenia batec. “No ho faig expressament, però no puc deixar de pensar que feliç que hauria estat el Nadal aquest any i com serà realment, sense nadó ni a la panxa ni a la falda”, reconeix.
La Dolors, de 81, fa anys que arrossega una depressió que la destrempa a l’hora de fer plans amb la família. Tot va començar quan algunes de les amigues de tota la vida van començar a emmalaltir i algunes van traspassar. A ella li van caure els anys al damunt de cop, i ara, de vegades, se sent “un destorb”. “No tinc ganes de sortir ni d’organitzar res, tot i que faré l’esforç de convocar, com sempre, els fills i els nets per Sant Esteve, ni que sigui tirant de menjar preparat”, comenta.
Al seu torn, el Rafel ja fa temps que opina que “a més d’excessivament materialistes i ostentoses, per la gran quantitat de regals i menjar que s’arriba a comprar, les festes de Nadal només serveixen perquè algunes famílies que al cap de l’any gairebé ni es veuen es reuneixin en el que, al meu parer, és tot un desplegament d’hipocresia”.
Xoc de valors i preferències
Tal com apunta Sílvia Guillamon, directora del Centre l’Arbre de psicologia, el Nadal “sovint és una època en què es fa més present el xoc de valors i preferències, així com el record d'una pèrdua (morts, separacions, canvis substancials del nostre context)”. Pel que fa als que no els ve de gust celebrar-lo i, tot i això, fan veure que per a ells és un moment feliç, la psicòloga alerta que “negar les emocions és negar una part de nosaltres”. I afegeix: “Sovint les persones que no gaudeixen del Nadal han sofert algun tipus de pèrdua o dol, i aquest és un procés que la persona ha d'anar elaborant, amb tasques que cal resoldre. La primera és no negar la pèrdua ni els sentiments que l'acompanyen”.
Si l’angoixa perquè s’acosten les festes es deu a un esdeveniment puntual, com una separació, la mort d’un familiar, la pèrdua de feina, etc., Guillamon recomana tenir clar que “res no dura per sempre” i que “no estem obligats a sentir-nos bé ni és obligatori que ens agradi el Nadal, ningú ens pot imposar l'obligació de ser feliços, hem d'aprendre a respectar els que els agrada el Nadal i els que no”. Als segons els recomana “envoltar-se de gent positiva i celebrar un Nadal diferent, trencar la rutina que els fa mal i crear nous rituals, però mai negar les seves emocions”.
“Si ens ve de gust celebrar-lo, celebrem-lo; si ens ve de gust fer com un dia qualsevol, donem-nos permís per viure'l així. Siguem coherents i sincers amb nosaltres mateixos”, subratlla Guillamon. “Si volem ajudar els que ho estan passant malament, preguntem-los què necessiten i respectem la seva resposta, acompanyem-los des del que ells necessiten i no des del que nosaltres creiem que necessiten”, conclou la psicòloga.