Quan menys és més

Qui no ha vist, en algun moment, criatures jugant amb les capses de cartró després d’haver desembolicat tots els regals de Reis? O d’altres que quan n’han obert uns quants, pregunten "i ja està?". O fins i tot qui es posa a plorar perquè no li han portat tot el que havia demanat? Són senyals que ens podrien fer pensar que, potser, han rebut més del que poden assimilar. Però és que gestionar quants i quins regals han de rebre les criatures en un dels moments de l’any en què tots els missatges es dirigeixen cap a ells no és tasca gens fàcil.

La regla dels quatre regals (un que els faci molta il·lusió, un que necessitin, un d’educatiu i un que impliqui jugar amb altres persones) és un bon punt de partida. Però, ¿és possible portar-ho a terme? “Segurament com a situació real és estricta, però ens pot ajudar a posar consciència”, explica Núria Casanova, psicòloga infantil i presidenta del Consell Social del Col·legi de Psicologia de Catalunya (COPC). “Si un nen està acostumat a rebre una mitjana de deu presents per Nadal, se li farà estrany rebre’n quatre, però si entre els regals rep unes vambes que necessita o uns colors per pintar, segurament aquelles vambes o aquells colors adquiriran molt més valor”, diu.

Alimentar el desig

Un dels aspectes clau perquè allò que cagui el Tió o portin els Reis sigui apreciat i valorat és que prèviament els infants ho hagin desitjat amb moltes ganes. I perquè despertin aquesta capacitat de desitjar és important limitar, en la mesura del possible, la publicitat que els arriba a través de múltiples canals: “Imaginem una criatura que té pensat demanar quatre regals. De sobte li arriba a casa un catàleg publicitari d’una casa de joguines on n’hi ha centenars per escollir. Quan l’acaba de mirar, creu que quatre són molt pocs respecte a tants que n’hi ha al llibre i que també voldria”, explica Maria Elias, psicòloga clínica especialista en primera infància del servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Segons Elias, “desitjar és important per a l’aprenentatge, el desenvolupament emocional i la capacitat creativa. No s’ha de cobrir aquesta capacitat abans que aparegui”, apunta. En aquest sentit, recomana limitar l’ús de tauletes, anuncis de televisió i material publicitari perquè cada criatura faci el seu procés, sense estimular-los externament. “Ens han fet entendre que un infant serà més feliç com més rebi i que l’efecte s’expressa a partir del que és material. Però que a un nen no li arribi tot allò que ha demanat és bo, farà que continuï alimentant el desig i que quan finalment obtingui aquell regal que tant volia el gaudeixi immensament”, diu.

Agrupar regals i comunicar-nos

Més enllà de gestionar què els arriba per part del nucli familiar més directe, és important parlar amb avis, tiets, cosins o padrins si no volem caure en l’excés de presents concentrat en un breu període de temps. Segons Núria Casanova, “cal posar límits, deixant cert marge de maniobra als familiars, però intentant agrupar regals i situacions, sigui per l’aniversari, els Reis, el Tió o el Pare Noel”, explica. Per a Maria Elias, “l'única manera que tenim de limitar els entorns familiars és plantejar-nos quin és el nostre model educatiu i què pensem que és bo i què no per als nostres fills. Potser hi haurà qui ho viurà com un rebuig, però això és un atzucac, o bé segueixes un model o bé un altre”.

Una bona alternativa al regal material són les experiències: activitats singulars que podem fer amb família i que ens aportaran temps compartit i moments junts de gaudi. Una anada al teatre, una excursió amb raquetes de neu, una sortida a un parc temàtic o un cap de setmana a una casa rural. “Regalar coses per poder fer junts és fantàstic perquè sovint es tendeix a suplir la baixa presència dels pares amb regals materials. Optar per temps de valor conjunt és una molt bona alternativa”, apunta Elias. Núria Casanova afegeix que es pot complementar un regal material amb una experiència (per exemple, una espasa de joguina amb una visita a un castell medieval): “Això farà que tot plegat adopti molta més importància a ulls del menor”.

Frustració i desídia

Què passa quan es reben regals en excés? Si això es dona de manera puntual, segurament “no generarà una alteració al llarg del temps”, apunta Maria Elias. Ara bé, si aquest esdevé el model de funcionar de l’entorn familiar, això sí que pot tenir un impacte negatiu “en la capacitat de desenvolupar el joc, tolerar la frustració, regular la conducta i mantenir el desig”. A més, segons Núria Casanova, es genera “desinterès, desídia, ràbia i frustració, en cas que encara en vulguin més. Fent un símil amb el menjar, no els donaríem 10 pastissos per postres encara que siguin molt bons, oi? Doncs passa el mateix amb els regals”, conclou.

Per tal d’evitar aquestes reaccions, les expertes recomanen que si es detecta que hi ha massa coses, se’n poden guardar unes quantes a l’armari i anar-les traient al cap de l’any, en moments en què creiem que seran més apreciades.