Fa només quinze dies que la Maria Serra Olivella ha tornat de la COP27 celebrada a Sharm al-Sheikh, a Egipte. És la tercera conferència del clima en què participa aquesta jove activista per la justícia climàtica (20 anys) i ambaixadora espanyola al Pacte Climàtic Europeu. Estudiant de relacions internacionals, admet que en el futur li agradaria professionalitzar el seu activisme que ja fa temps que porta a la pràctica en els hàbits més quotidians: és vegetariana, compra roba de segona mà i sempre que pot utilitza el transport públic. Aquestes festes el consum de la Maria no serà diferent del dels darrers cinc anys: “La gent del meu voltant ha entès que per demostrar-me que m'estimen no em calen regals. Prefereixo que m’escriguis un poema abans que em regalis una colònia”.
En unes dates prèvies a la febre consumista nadalenca, Serra planteja que existeixen alternatives: “Podem regalar experiències immaterials o centrar-nos en compres artesanals produïdes localment i que aportin valor afegit”. Per a Magda Cebrián, cofundadora i CMO de l’start-up i l’aplicació Go Zero Waste, també "cal plantejar-nos la necessitat d’aquell producte". Amb relació als àpats recomana "evitar llençar menjar i escollir productes de proximitat". Per a una consciència ambiental més gran, Cebrián proposa que "els productes portin incorporats els costos socials i ambientals que sovint són invisibles per al consumidor".
¿I quan el receptor del regal és una criatura? Per a Maria Serra cal educar també amb les sorpreses destinades als més petits: "El millor que li pots regalar des de l’amor al teu fill és un futur", afirma.
Portar les joguines a l'hospital
A casa nostra hi ha alguns projectes que, en la línia de pensament de Maria Serra i Magda Cebrián, incentiven donar una segona vida a les joguines o buscar quines possibilitats tenim al nostre entorn per consumir de manera responsable. Els projectes de l’Hospital de les Joguines, de la maquetista Noemí Batllori, o La Vida dels Jocs i les Joguines, impulsat per l’entitat Espai Ambiental Cooperativa, en són alguns exemples.
Com neix un hospital que repara... joguines? Quan la Gala era petita, un dia se li va espatllar una joguina. La seva mare, la Noemí Batllori, va pensar que la podrien “curar” mirant d’arreglar-la. D’aquesta manera va sorgir la primera idea del que en un futur es convertiria en l’Hospital de les Joguines. "En paral·lel a la campanya de recollida de joguines noves que feien moltes entitats, vaig iniciar una acció de recollida de joguines trencades per allargar-los la vida", diu Batllori. La comunicació pública via internet va fer que al cap d’un temps Batllori tingués nombrosos ingressos al seu particular hospital i que, a més, oferís un taller de reparació de joguines per difondre els valors de la proposta, com el reaprofitament, el reciclatge o l’enfortiment del vincle emocional amb un objecte. “Des que hem començat hem ingressat 282 pacients”, comenta somrient. “Hi ha joguines de persones grans que venen perquè les volen arreglar, i famílies amb criatures petites amb un ventall més ampli de joguines, tan actuals com més antigues, a les quals els falta una peça o cal reparar-ne alguna part”, apunta.
Ubicat al barri de Gràcia de Barcelona, la Noemí treballa col·laborativament amb altres persones de l’entorn que participen en el projecte: “La Mercè m’ajuda molt amb les nines, l’Alberto és especialista en joguines electròniques i en Carlos, el sabater, cus les extremitats de les nines amb la màquina que utilitza per cosir les soles de sabata”. Batllori recorda que les joguines que li arriben són antigues, amb materials reparables: “Moltes joguines de plàstic actuals no es poden arreglar i en aquest sentit és molt important saber quina joguina estem comprant”.
Una guia de joguines responsables
Una altra opció que ens pot ajudar si volem que les nostres compres siguin més conscients és consultar La guia de joguines responsables que han elaborat dotze grups classe d’alumnes de 5è i 6è de cinc escoles de Sabadell. Es tracta d’un document on els mateixos infants proposen alternatives a la compra d’una joguina nova com la reutilització o la reparació. A més, la guia destaca les opcions que hi ha a Sabadell per comprar de manera responsable: “La majoria d’infants no tenen consciència de les implicacions del nostre model de consum”, explica Paula Ramos, responsable de projectes a Espai Ambiental Cooperativa, entitat que impulsa les Guies de consum responsable de jocs i joguines que es distribueixen entre la ciutadania. “La compra i la venda de segona mà i la reparació acostumen a agradar moltíssim. Els infants entenen que no cal que les joguines siguin noves perquè siguin especials i ens permetin jugar i divertir-nos”, detalla la també coordinadora de La Vida dels Jocs i les Joguines.
Les Guies de consum responsable de jocs i joguines s’emmarquen dins el projecte La Vida dels Jocs i les Joguines, una proposta educativa d’Aprenentatge i Servei Ambiental (APS) que porta a terme Espai Ambiental Cooperativa amb vinculació d’alguns consistoris, com en el cas de l’elaboració de la guia de Sabadell, que va suposar la prova pilot del projecte.
“Gràcies a la seva bona acollida, el curs 2021-2022 van participar en el projecte 20 grups escolars de 5è i 6è, i van incorporar als tallers la importància de la gestió dels residus així com l’elaboració final d’una exposició a les diferents escoles participants”, afirma Marta Valls, tècnics del Servei de Comerç i Consum de l’Ajuntament de Sabadell. Segons Valls, la tasca de sensibilització vinculada al consum responsable de joguines ha arribat a uns 800 alumnes i a 733 visitants a l’exposició final: “Estem segures que la feina que s’ha fet ha tingut repercussió. Si més no, és un granet de sorra cap a un intercanvi de consum conscient”, apunta.
Després de Sabadell, aquest projecte de consum responsable ja ha vist la llum a municipis com Barcelona i Martorell. Recentment, el municipi del Baix Llobregat també ha pogut presentar la seva Guia del consum responsable de jocs i joguines de Martorell, en la qual han participat els infants de 5è de les escoles Lola Anglada i Mercè Rodoreda.
Regalar roba, regalar plàstic
La roba i el calçat seran els regals més habituals aquestes festes. Podria semblar que és una bona notícia si tenim en compte que en principi són productes de primera necessitat. Però les dades indiquen que aquests presents, com tot el sector tèxtil, tenen un greu impacte ambiental.
En primer lloc, regalar roba significa, en gran part, regalar plàstic. La majoria de fibres produïdes són sintètiques. Des de l’any 2000, es fabrica més del doble amb teixits sintètics que amb fibres naturals. La producció de polièster s’ha disparat: el 2020 se’n va fabricar el doble que vint anys enrere. De fet, la indústria tèxtil és la tercera més demandant de plàstic; el 2017, en va consumir 62 milions de tones. Però no són necessaris tants números. Només cal analitzar les etiquetes de la roba que tenim a l’armari per comprovar que la majoria contenen fibres sintètiques.
En segon lloc, la majoria d’aquests regals nadalencs s’hauran convertit en residus abans no hagin passat tres anys. L’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units així ho estima i per això considera els productes tèxtils com a béns no duradors. El cert és que les dinàmiques del sector han modificat els hàbits de consum de manera que el nombre d’usos per cada peça de roba no para d’anar a la baixa mentre que el nombre de peces venudes s’incrementa. La indústria tèxtil és una màquina de produir residus. A Catalunya, l’any 2018 es van llençar 163.478 tones de residus tèxtils. És a dir, 22 quilos de roba per habitant.
I per acabar, on va a parar tota aquesta roba? En l’àmbit europeu, dels 6,8 milions de tones de residus tèxtils, només un milió acaben sent reutilitzats i menys d’un milió es reciclen o s’utilitzen per fer draps. La resta acaben incinerats, en abocadors o a l’anomenat "mercat exterior", que sovint es tradueix en acabar abandonats en algun desert africà.
Davant d’aquesta situació, un consum conscient de roba implica valorar la necessitat de la compra, per buscar peces de segona mà i prioritzar béns que, per composició i estil, puguin continuar fent-nos servei durant molts Nadals.
Rezero @rezero.cat
