Nadal, festa d'alegria. Què et falta per celebrar-ho?

La gastronomia nadalenca

És impossible dir Nadal i no pensar en els àpats, les trobades, sobretot amb família però també amb amics, i gairebé sempre és al voltant d’una taula, però per què ens entaulem per Nadal? I què tenen d’especial aquestes trobades?

Canelons de Nadal, elaborats pel xef d'un restaurant de Barcelona
01/12/2024
4 min

El dinar del dia 25 de desembre no és un dinar qualsevol. Per començar les famílies sovint han d’alterar l’espai, moure mobiliari, ampliar l’extensió de la taula o aconseguir més cadires per encabir tota la gent convidada. Fins i tot la taula es guarneix per a l’ocasió amb estovalles, coberts i vaixella diferents, i es decora amb espelmes o detalls florals. “Revestim la taula per convertir-la en una mena d’altar familiar. Al voltant d’aquesta taula se celebrarà l’àpat de Nadal, que té la funció de reunir al que anomenem família. La seva utilitat és fer visibles els seus membres, renovar els vincles entre ells i sobretot redefinir el grup familiar amb possibles incorporacions i baixes”, comenta l’Amadeu Carbó, folklorista i autor del llibre Celebrem el Nadal. Encara que el concepte de família hagi evolucionat, segueix sent una construcció dinàmica, que aprofita aquest moment de l’any per fer balanç, tancant un temps vell i redefinint-se per afrontar el temps nou que vindrà. La jerarquia segueix estant present a les taules, situant a les zones preferents els més grans de la família i deixant a una de les puntes els més petits, que acaben tenint un paper destacat. “En especial quan diuen el vers, finalitzen les converses simultànies i se centra l’atenció en la canalla, que passa a ser protagonista, és un moment gairebé litúrgic perquè s’està visibilitzant la continuïtat del grup familiar, per això és tan important”, apunta Carbó.

Els temps canvien i les tradicions evolucionen. En una societat rural el nucli familiar estava molt clar, però la industrialització va suposar un punt d’inflexió que ho va canviar tot progressivament. Els moviments migratoris han fet que hibridem costums i tradicions, per això a Catalunya moltes famílies han adoptat la Nit de Nadal i la celebren. L’àpat de Sant Esteve era pràctic, no tenia res a veure amb la celebració, després de trobar-se a la casa pairal havien de fer el camí de tornada. I fins no fa pas tant la nit de Cap d'Any i el dinar d’any nou no tenia el pes que ha assolit darrerament. “El consum, l’oci i el negoci expliquen aquestes darreres incorporacions. El dinar del primer dia de l’any és un àpat de celebració de l’inici d’un temps, però que no té la importància del dinar de Nadal”, comenta Carbó.

Connexió emocional amb la tradició

Que arribi Nadal, tornem a trobar-nos per celebrar-lo i ens reunim al voltant de la taula compartint uns àpats que repetim any rere any, suposa una connexió emocional amb les tradicions i els costums.

Què podem menjar? “La cuina catalana està més de moda que mai”, assegura la Carme Gasull, periodista especialitzada en alimentació i gastronomia. Comenta que fora de la capital catalana i al món rural sempre ha estat present aquesta tradició i a Barcelona està tornant amb força. De fet, La cuina catalana era un dels grans eixos temàtics del Gastronomic Forum Barcelona que es va celebrar al novembre, on es va evidenciar el retorn a les arrels i la tradició a la cuina com una de les tendències actuals i de futur. La cuina catalana seguirà sent notícia, només falten unes setmanes perquè Catalunya s’estreni com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Gasull ho té clar: “Ara el més modern és omplir la taula de plats clàssics catalans”. Cada cop és més habitual que la gent opti per continuar la tradició als restaurants. Una opció que s’explica perquè les cases són més petites i no sempre hi ha espai per trobar-se amb tota la família, “i també perquè malauradament es tendeix a cuinar menys”, apunta la periodista. Per a qui prefereix deixar la cuina en mans de professionals, hi ha moltes empreses catalanes que ofereixen bons productes i plats top per encàrrec.

Taules plenes de tradició i la possibilitat d’innovar

Qui vol recórrer a la tradició ho té fàcil: per al dinar de Nadal pot optar per la típica escudella, la carn d’olla i el pollastre capó; uns canelons per Sant Esteve, que són relativament moderns –arriben a la cuina catalana al segle XVIII i es popularitzen al XX quan a l’obrador de pastes El Pavo aconsegueixen fer les làmines de pasta seca–, dolços que no poden faltar com neules, torrons i el tortell de Reis per al dia de Reis, i tot això regat amb un cava o vi novell.

Si a algú li ve de gust aprofitar altres tradicions culinàries nadalenques, també ho pot fer amb un toc català. Gasull proposa viatjar afegint un paté en croute, plat tradicional francès que elabora el tarragoní instal·lat a Puigcerdà Albert Boronat, que elabora a l’obrador Casa TOC barrejant tècniques de cuina, pastisseria i xarcuteria. I a l'hora dels dolços, un panettone. “Al darrer concurs de millors panettones artesans de l’Estat 2024, organitzat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona, ha estat guardonada la pastisseria Madeleine by Ferrieres en la categoria de millor panettone artesà de xocolata, i la pastisseria Canal pel clàssic, el de fruites. A més, Tonatiuh Cortés de Suca’l - Cloustreet Bakery de Barcelona s’ha endut la Coppa del Mondo de Panettone 2024”, explica.

Altres begudes nadalenques

El cava és la beguda típica per acompanyar els àpats nadalencs. La Meritxell Falgueras, sommelier i comunicadora, recorda que pot estar bé optar per un cava rosat, que no és cap novetat però sovint no s’hi pensa, i triar el format de litre i mig aprofitant que és habitual ser més gent a taula: “El cava sempre ha apostat per criances llargues, ha de tenir mínim 9 mesos, anant a contracorrent de la resta del món, que pren prosecco o escumosos. El cava té una boca més densa i eclèctica que fa que siguin més gastronòmics, va molt bé amb els canelons”, comenta la sommelier. També proposa un vi novell, que és molt mediterrani, un vi autèntic, jove, divertit, desenfadat i nerviós, que lliga amb escudelles però també se li pot donar un punt fred. Reconeix que estava una mica demodé, “però amb el vi jove ha passat com amb el vi calent, que s’han tornat a posar de moda, i val la pena aprofitar-ho”. Acaba amb una recomanació de vi blanc, diu que el blanc és el nou negre: “Hi ha molts vins blancs per prendre davant la llar de foc, són vins amb estructura, que han passat per fusta i han estat en contacte amb llevats. Un encert”. Tant si es vol seguir fidel a la tradició com innovar hi ha múltiples opcions.

stats