“És un matrimoni perfecte”, assegura el folklorista i escriptor Amadeu Carbó. Explica que els humans som gregaris i per això fem festes, tenim esperit comunitari, ens agrupem i, quan ens reunim, mengem. D’aquí que els àpats formin part de la nostra ritualitat comunitària. Considera que són un ritu amb litúrgia: la taula es revesteix com un altar, amb les millors estovalles, coberteria i decoració. Cada Nadal es refunda la família i al voltant de la taula queda reflectit el que ha passat durant l’any –naixements, morts, separacions o noves parelles–. En aquest ritual de continuïtat familiar es dedica especial atenció als més joves, amb el vers i les estrenes. Nadal és consum i abundància. “Les festes de l’hivern sempre han estat festes d’abundància, volien ser propiciatòries d’una copiositat que havia de durar tot l’any. Un ritual propiciatori que ara s’ha descontrolat amb la societat de consum”, diu Carbó.
La millor taula
Per a la Carme Gasull, periodista especialitzada en alimentació i gastronomia, val la pena parar bé la taula, ja que la part visual determina com es rep el que després es menja: “Està bé que ens hi esmercem i personalitzem la taula com més ens agradi, més tradicional o creativa. Són dies per gaudir amb la vaixella i la cristalleria que no utilitzem habitualment o posar els coberts on toca”.
Els dies assenyalats són l’ocasió perfecta per parar atenció als detalls, ajustant-nos a les possibilitats de cadascú i tenint en compte que la tendència és el baix cost: “No es fan ornamentacions tan exagerades com fa uns anys; el corrent actual és més minimalista, sense carregar les taules amb canelobres, purpurina, daurats o platejats. Es porta la decoració natural”, comenta Lara Torrano, directora de vendes del grup de restauració Belbo Collection. Tot i així, i tenint en compte que són dies de festa grossa, recomana parar taula amb cura, que no hi faltin estovalles i tovallons de roba, i posar-hi una mica de natura, una pinya, llorer o alguna altra fulla, que recordi un bosc. En lloc de recarregar-ho tot aposta per una vaixella de ceràmica, i apunta que les tonalitats que estan de moda són les pastel: marró, verd o rosa pastel, que donen suavitat, en contraposició als vermells i verds pujats de to. Per tenir un detall amb els convidats es pot posar una targeta personalitzada indicant on seurà cadascú o fins i tot donar-los una petita bossa amb un obsequi. Sovint se situen els més grans de cap de taula; després, pares, fills i nets, amb les persones que estiguin pendents de la cuina als llocs de més fàcil accés. Torrano suggereix que malgrat que no hi ha cap protocol establert, es recomana seure intercalant homes i dones, respectant possibles desavinences, i seient a prop qui té més bona relació.
El que es porta
Com pot ser que a una societat consumista on tot canvia tan de pressa, repetim els àpats de Nadal any rere any? Avi Astor, professor de sociologia de la UAB, explica que celebrar les festes sempre de la mateixa manera facilita que desenvolupem una connexió emocional amb les tradicions i els costums. També genera tota mena d’expectatives per l’arribada del moment: “Tornar als plats preferits, els dolços que només mengem aquests dies, o la tradició dels regals que tanta il·lusió fa a la canalla, formen part de la nostra identitat personal i cultural, i facilita la connexió familiar entre generacions”.
Independentment del que es cuini, la qualitat del producte és important. “Això no vol dir que hagi de ser el més car; es pot comprar amb anticipació i congelar-lo. Quan arriba el moment i es cuina, no es modifica el sabor ni la qualitat”, recorda Gasull. Recomana trobar l’equilibri entre quantitat i qualitat: no cal fer infinitat de plats ni menjar per sobre de les nostres possibilitats. Per a qui vulgui seguir la tradició, aquests dies no hi pot faltar l’escudella i la carn d’olla –un plat de cullera fa molt Nadal–, els canelons, algun ocell rostit o farcit, neules i torrons. Comparteix un consell del Celler de Gelida: comprar vi novell, que és el vi de temporada, ja que és econòmic i acompanya de meravella l’escudella. Per acompanyar qualsevol dels plats típics de Nadal, a banda del vi novell i la gran varietat de blancs, rosats i negres, aposta per les bombolles, que fan festa: “Si és possible que siguin catalanes. Tenim grans escumosos, digues-li cava, corpinnat o clàssic penedès. Moltes opcions per a totes les butxaques”, diu Gasull. La ratafia també és una bona opció per acompanyar el dolç. I per qui no begui alcohol, hi ha alternatives amb bombolles que semblen d’escumós i són fetes a base de poma o altres fruites, amb un punt de bombolla i sense alcohol.
Cada casa és un món, però cada cop més hi ha qui celebra els àpats assenyalats al restaurant. Abans cuinaven les àvies i les mares, i s’estaven hores i hores preparant els menús. Ara s’han fet grans, sovint no tenen ajuda i els representa molta feina. A més, les cases són més petites i costa encabir-hi una família nombrosa. “Si fas comptes, a vegades tampoc hi ha tanta diferència de preu, i hi ha diverses opcions de menús i preus. Amb l’avantatge que dines i marxes”, comenta Gasull, encara que hi troba a faltar l’espai de sobretaula, que fa molta festa. No descarta que el següent pas sigui que els restaurants habilitin espais d’oci i celebració per a després de grans àpats i celebracions familiars.
Avui què toca?
24
La nit de Nadal és la de la missa del Gall a mitjanit, i després es fa un ressopó senzill amb neules i torrons, en comunitat, a la parròquia o a casa. Els darrers anys s’ha creat la missa del Pollet, cap a les 7 de la tarda, una alternativa perquè ara que no sol anar-hi tota la família en bloc, els avis i els més petits puguin anar-hi estant menys cansats. A mitjans de segle passat van arribar en massa a Catalunya persones immigrades de la resta de l’estat espanyol, i això va fer que moltes famílies incorporessin la tradició de celebrar la nit de Nadal.
25
Ara tenim clar que al dinar de Nadal no hi pot faltar la sopa de galets, encara que és relativament moderna, des que existeix la pasta en forma de galets. Tradicionalment, es feia escudella, qui podia amb caldo de quatre carns, que simbolitza l’anunci dels quatre evangelistes. Escudella, carn d’olla i pollastre capó són les viandes reines del dinar de Nadal, seguides de neules i torrons.
26
Encara que els folkloristes del segle XX no parlen de canelons per Sant Esteve, ja són un clàssic, encara que poc o res tinguin a veure amb la cuina d’aprofitament. Van arribar a la cuina catalana a meitats del XVIII i va ser Ramon Flo i Valls, fundador de pastes El Pavo, qui va convertir els canelons en àpats de festa popularitzant-los gràcies a la seva producció industrial. Un àpat més lleuger que es remata anant a veure els Pastorets o un pessebre vivent.
31
El costum de celebrar el Cap d'Any és moderníssim i es popularitza amb l’arribada de la televisió. A diferència del que sovint es diu, menjar els 12 grans de raïm no té res a veure amb un excedent de la fruita: el costum prové de reivindicacions de les classes populars, quan a finals del segle XIX es prohibeix sortir al carrer la nit de Reis per fer gatzara. La gent va respondre concentrant-se a les places de Madrid el dia 31 de desembre, menjant raïm per mofar-se dels rics que per pair els grans banquets menjaven raïm.
1
Per als catalans, el primer dia del nou any havia estat un dia de celebració, l’àpat familiar per festejar l’inici d’any. Ara ja no està tan estès i ha anat perdent pes a favor del 31 de desembre.
6
La diada de Reis posa en valor els més petits de la casa. Aquí no pot faltar el tortell de Reis amb les sorpreses: la fava, una tradició amb arrels romanes, i una de més recent, el rei. Cada família decideix què passa, però sovint a qui li toca la fava paga el tortell, i qui té el rei es corona com a rei. Aquest tortell, com la resta de tortells, el de Sant Antoni, la mona de Pasqua o la coca de Sant Joan, són menges sacramentals, formen part d’un ritual concret. Són masses de pa endolcides amb fruita que eren d’origen domèstic on es posava en relleu la importància del grup i la llar, i ara solem comprar-les a pastisseries i forns.
