Dia 4: El mòbil perfecte existeix, i és molt lleig

EL MÒBIL TOTAL

Fa unes setmanes vaig publicar a l’ARA una llista de totes les característiques que voldria tenir en el meu pròxim telèfon, i acabava dient que no hi ha cap model que les reuneixi. Aquesta setmana he comprovat que em vaig precipitar: sota una escala mecànica del pavelló 6, l’empresa Saygus exposava el seu V Squared, un mòbil que compleix absolutament tots els meus requisits i també alguns que no havia pensat, com l’acabat impermeable, la capacitat per a dues targetes de memòria i la duplicació de pantalla HDMI sense fils. I per menys de 600 euros. Només té tres defectes: encara no el venen enlloc; quan ho facin no tindrà servei tècnic aquí, i és un dels telèfons més lletjos que he vist en molts anys.

NOVES XARXES PER A NOUS OBJECTES

La impaciència per desplegar l’internet de les coses fa que les empreses no vulguin esperar l’arribada de la 5G i busquin en les xarxes existents la possibilitat d’interconnectar objectes, siguin comptadors elèctrics, localitzadors de bicicletes o de mascotes o sensors d’ocupació de places d’aparcament. A Barcelona s’han vist almenys tres opcions de LPWA -sigles d’àrea extensa de baixa potència- que aprofiten la infraestructura actual de les operadores, reservant una petita franja de l’espectre de ràdio per transmetre sovint petits volums de dades: són SIGFOX, NB-IoT i LoRa, cadascuna amb els seus partidaris. Veurem quina acaba imposant-se.

FLOREROS

La meva crònica d’ahir va tenir certa repercussió a les xarxes pel comentari sobre la meva decisió de no visitar l’estand d’una empresa xinesa que exposava senyoretes a més de telèfons. Per ser fidel a la realitat, l’empresa en qüestió acostuma a exhibir el mateix nombre de noies moníssimes que de nois guapíssims -més vestits que elles, això sí-. No sé si ho fa per practicar la paritat o per atreure també la reduïda parròquia femenina de congressistes. Sigui com sigui, hi ha casos encara més greus. La responsable d’una agència m’explica que un dels seus clients expositors els ha renyat perquè considera que les hostesses que li van proporcionar no tenien un aspecte prou suggerent. (En realitat, l’adjectiu que va fer servir és molt més groller, però els l’estalvio). Curiosament, la GSMA inclou des del 2010 al manual per a expositors del MWC un codi d’indumentària que prohibeix explícitament que el personal dels estands vesteixi de manera massa reveladora o suggerent. En concret no es permeten "escots excessius, minifaldilles i minivestits, pantalons curts i vestits arrapats com una segona pell". Tot plegat, per evitar ofendre “les múltiples cultures i nacionalitats” presents al congrés.