Santa Maria de Ripoll: reconstruir un monestir abandonat, una iniciativa d’àmbit nacional

BarcelonaMonuments de Catalunya: consulta tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Va sentir-se un gran terrabastall a tot Ripoll. Van tremolar les parets de les cases, els carrers es van omplir de pedres que semblaven caure del cel... aquell 2 de febrer de l’any 1428. Va ser el terratrèmol més fort que ha patit mai Catalunya, de magnitud 6,5 en l’escala de Richter. A Barcelona va causar desperfectes a Santa Maria del Mar: va derruir la rosassa del temple, fet que va ocasionar una trentena de morts. Es calcula que hi van haver ben bé dos milers de morts a tot Catalunya, a més de grans destrosses en les xarxes de comunicació i infraestructures, i en moltes cases particulars.

Les tremolors van tombar uns quants campanars d’esglésies, com el campanar de tramuntana de Santa Maria de Ripoll. El terratrèmol va suposar un cop molt dur per al monestir: es va ensorrar, a més d’aquest campanar, la volta de la nau central de la basílica i la conca de l’absis major, a més d’altres dependències. Aleshores, al segle XV, es vivia una religiositat molt profunda. Probablement el terratrèmol va ser entès com un càstig diví. Però calia continuar venerant Déu, malgrat tot, esclar, i es va refer tot el que havia caigut, ja d’acord amb el nou llenguatge arquitectònic del gòtic. La nau central i l’absis major es van cobrir amb voltes de creueria i es va fer un nou cor de fusta del mateix estil.

L’any 1835, dues noves tragèdies. La primera, la que va provocar un petit destacament de Miquelets durant la Primera Guerra Carlina: van saquejar i incendiar el monestir, i es va perdre l’arxiu, que contenia exemplars valuosíssims. La segona, la que va afectar tots els monestirs del país: la desamortització dictada per Mendizábal. Aquests dos fets van posar fi a la vida monàstica d’aquest vell cenobi. Encara faltarà la tragèdia de la Guerra Civil Espanyola: el 1936, l’església va tornar a ser saquejada i van ser assassinats sis preveres de la parròquia.

És especialment interessant el procés que va portar a reconstruir el monestir al segle XIX. Hi té molt a veure la Renaixença, un moviment que revalorava l’art romànic, menystingut en altres èpoques. I potser també el fet que, al segle XIX, Ripoll generava interès; era força freqüentat els caps de setmana pels que anaven de camí cap als balnearis de Ribes o a Camprodon -el doctor Robert recomanava als seus pacients anar a “prendre els aires” a Camprodon-, m’explica Laia Domingo, guia del monestir, a la gran plaça que hi ha davant d’aquest cenobi. És la plaça Abat Oliba, un gran espai de trobada -s’hi fan festes populars, fires, el Casament a Pagès...- que anys enrere havia acollit el cementiri i una fàbrica tèxtil. “Gràcies a la Renaixença i a la figura clau del bisbe Josep Morgades la restauració del monestir de Ripoll va ser una iniciativa d’àmbit nacional català”, diu la Laia.

La meva visita en aquest monestir romànic fundat pel comte Guifré el Pilós comença a la portalada. Està protegida per un porxo tancat per un gran vidre. De seguida que sóc dins del porxo noto una temperatura força més agradable que a fora. És curiós...! M’assabento que hi ha climatització, que es controla de lluny, per a la conservació preventiva... des de la meva ciutat, Sant Cugat del Vallès!

“La portalada de Ripoll té un software que recull les dades d’humitat relativa i temperatura que li arriben de diverses sondes. Cada tres minuts es recullen les dades i, automàticament, el software regula les condicions ambientals”, m’explica Angels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que té la seu a Valldoreix (Sant Cugat).

La portalada és realment sublim. Només per veure aquest conjunt ja val la pena la visita al monestir. Era policromada, però ja quasi no hi queda pintura. De la gran diversitat d’escenes, en trio una: la d’uns ancians cantant i ballant. No sé per què alguns pensen que tot era més avorridot, a l’època medieval. Qui sap si sabien gaudir de la vida més que nosaltres.

Passejo per tots els racons del monestir acompanyat de Laia Domingo, mentre em va explicant la importància per a aquest cenobi de l’abat Oliba (després d’ell va haver-hi un període conflictiu dins del monestir; hi van arribar a haver tres abats alhora, dos eren intrusos): “Oliba, abat del monestir de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic, va transformar l’any 1025 l’ermita de Santa Maria de Montserrat en un petit cenobi regit directament pels abats de la casa mare, Ripoll; no va ser fins al segle XV que el priorat de Montserrat es va independitzar”, em recorda la Laia. El de Ripoll és pioner, doncs, però, esclar, actualment no té tanta projecció com Montserrat, tot i ser molt estimat. Un exemple posa de manifest que té menys força que Montserrat: així com a Montserrat hi ha un nou orgue, fruit d’una campanya popular, a Ripoll s’ha iniciat la campanya per a un nou orgue, però encara no el té.

La portalada serà restaurada aquesta tardor

La portalada del monestir de Ripoll s’ha deteriorat molt a causa de la contaminació ambiental i les humitats provocades per un canal d’aigua subterrani que hi passava just davant. Per això, serà restaurada a la tardor. L’actuació se centrarà a netejar la superfície que està alterada i a consolidar la pedra separada.

La portalada monumental de l’església de Santa Maria de Ripoll, situada a la façana occidental, data de mitjan segle XII i substitueix la porta primitiva del temple. És una gran estructura rectangular feta de pedra de gres local i treballada en relleus amb escenes bíbliques i motius vegetals i geomètrics. Es tracta d’una obra única, que ha sigut batejada com la “Bíblia esculpida en pedra”. “La portalada és una obra cabdal de l’escultura romànica. Està concebuda com un arc de triomf romà, en la seva voluntat de recuperar el classicisme, i representa les influències de l’escultura del Llenguadoc i d’Itàlia en molts elements. La riquesa de temes iconogràfics porta a considerar-la un compendi dels trets culturals que hi ha internacionalment a l’època”, diu Eduard Carbonell, catedràtic d’història de l’art de la Universitat de Girona i exdirector del MNAC. La portalada està inscrita en la llista indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco, tràmit imprescindible perquè pugui arribar a ser declarada Patrimoni Mundial.

Tot i la convulsa història moderna del monestir de Ripoll, no és fins a la desamortització de Mendizábal del 1835 que s’inicia un període d’abandonament que compromet la conservació i la integritat de la portalada. El fet que durant molt de temps estigués a la intempèrie i el vandalisme la van malmetre força.

Les claus

• El comte Guifré el Pilós va fundar el monestir de Ripoll i hi va ser enterrat després de morir en combat contra els sarraïns.
• El terratrèmol de l’any 1428 va tombar uns quants campanars d’esglésies, com el campanar de tramuntana de Santa Maria de Ripoll.
• La portalada monumental de l’església de Santa Maria de Ripoll, de mitjans del segle XII, és una obra única que ha estat batejada com la “Bíblia esculpida en pedra”. Es considera un referent de l’art romànic internacional.