Passeig vora el mar amb la banda sonora de la felicitat

Hi ha uns crits que són clarament de felicitat. No, no és el que alguns penseu. Són els crits que fan a la platja els que estan a punt de capbussar-se, els que salten les onades, els que juguen a pales i a passar-se la pilota, descalços, damunt la sorra...

Amb aquesta agradable banda sonora de fons, camino pels carrers de les antigues cases gregues d’Empúries, acompanyat de Marta Santos, responsable d’aquest jaciment. “A Empúries hi tenim representades les dues grans cultures mediterrànies. El que s’ha conservat de l’etapa grega és sobretot de quan els grecs ja convivien amb els romans, una època especialment pròspera”, em diu, d’entrada, la Marta.

Monuments de Catalunya: consulta aquí la sèrie completa actualitzada cada dia

A Empúries no s’hi ha edificat al damunt, i això ha facilitat la conservació de les restes i que el jaciment es pugui excavar en extensió. Una vegada abandonada la ciutat romana, el lloc va quedar desocupat, amb l’excepció del vell nucli de Sant Martí d’Empúries -l’antiga Palaiàpolis dels grecs- i del convent de frares servites establert al segle XVII sobre part de l’antic nucli grec... Fins que fa poc més d’un segle la Junta de Museus va iniciar les excavacions. L’interès principal de la Junta de Museus va ser la ciutat grega. Hi havia un gran interès pel passat clàssic i mediterrani. Dins l’imaginari dels constructors d’un país modern d’aleshores, conèixer les nostres arrels gregues tenia una importància cabdal.

“Aquí hi va haver una aposta clara per fer una recerca sistemàtica, a l’estil de les grans excavacions del Pròxim Orient o del món clàssic. La Junta de Museus, a més, es va preocupar per adquirir els terrenys, per protegir-los i obrir-los a la visita”, em comenta la Marta just quan som davant de l’escultura hel·lenística d’Asclepi (és una rèplica, però aquí no passa com amb la majoria de rèpliques, l’original de les quals es troba una pila de quilòmetres lluny, fins i tot milers: aquesta és al museu d’Empúries).

Anem cap a la zona on hi ha la ciutat romana. La Marta s’ha d’aturar dues vegades per recollir el mateix: el fulletó que donen a l’entrada. Quina feinada deu suposar tenir el recinte ben net, de pinassa, de fulles... i del que deixen els visitants despistats (o no). De cop la piuladissa de les gavines se suma a la cridòria alegre que prové de la platja, ara més esmorteïda perquè ens n’allunyem. “La ciutat romana la tenim quasi tota per descobrir. S’ha excavat el fòrum, algunes cases, les termes públiques, la muralla... Però queda molt per fer. Només s’ha excavat un... per cent”. “Quin tant per cent dius?” El soroll de la màquina que sega la gespa m’ha impedit sentir-la bé. “Un 15per cent”.

“Quants visitants teniu?”, li pregunto. “Uns 150.000”. “Molts estrangers, suposo”. “Sí, sobretot francesos”. Esclar, la ratlla de França és a tocar. “Un 25% dels visitants són escolars. Als mesos d’abril i maig hi ha la màxima concentració d’escoles”, diu la Marta just quan passem pel costat d’un mosaic tessel·lat amb composicions geomètriques en blanc i negre.

Empúries era lloc de comerç i d’intercanvi, i el port hi tenia un paper fonamental. Intento imaginar les dificultats que suposava el transport per mar i per terra -aquest últim amb carro tirat per animals, per camins pedregosos...- i no tinc cap dubte de quin era el millor segles enrere. Sent lloc d’intercanvi, la moneda va ser molt important a Empúries. S’hi va encunyar moneda des del segle V aC. Precisament aquest estiu, durant les excavacions fetes amb motiu d’un curs d’arqueologia que fa un munt d’anys que se celebra a Empúries, s’han trobat 200denaris romans. Empúries és un jaciment viu. Cada any surten a la llum noves troballes que ajuden a construir-ne el relat històric.

M’acomiado de la Marta i continuo passejant sense rumb. I penso que Empúries és un reclam no només pel munt de vestigis que alberga sinó perquè també és un tresor paisatgístic. En una extensió de terreny força àmplia hi ha poquíssimes edificacions: les de les instal·lacions del museu -aixecades sobre les ruïnes de l’antic convent servita-, el Centre de Recepció de Visitants i un hotel històric, l’actual Hostal Empúries, l’origen del qual es remunta a inicis del segle XX -amb el nom de Villa Teresita-, on ja s’hostatjava Puig i Cadafalch quan venia a visitar les excavacions. La carretera que va arran de mar, feta construir pels enginyers del Servei Hidrològic i Forestal durant els treballs de fixació de les dunes, és des del 1992 -quan va ser reformada amb motiu de l’arribada de la flama olímpica a Empúries- un magnífic passeig per a vianants i bicicletes. De camí cap al cotxe em continua acompanyant el feliç xivarri de la platja, ara ja molt més suau. Vespreja i les veus es van apagant.

La implantació del conreu de la vinya, en una exposició

Aquests dies es pot visitar a Empúries l’exposició Una mar de vinyes. Nunc est bibendum (És hora de beure), que explica de manera molt gràfica el procés històric que va portar a la implantació del conreu de la vinya en època romana a casa nostra. La mostra permet conèixer aspectes molt diversos de la producció del vi a l’antiguitat, com ara les tècniques de conreu, el procés de vinificació, la comercialització i el consum final del vi.

La producció i el consum de vi a Empúries i a l’Empordà s’introdueix a l’època de les colonitzacions i durant l’època grega es consolida com un element de prestigi i un mitjà de relació social. Però no serà fins a l’època romana que aquest territori passarà de ser àrea consumidora a una terra d’inversió per desenvolupar una vinya especulativa destinada a produir un excedent de vi per al comerç, sovint fins a territoris molt allunyats.

D’altra banda, fins a l’11 de setembre tenen lloc a Empúries visites guiades teatralitzades, en què Iulia Domitia o Caius Aemilius, antics habitants de l’Emporiae romana del segle I dC, mostren com era la seva ciutat, com es vivia i com eren les cases, carrers, places, mercats i temples. Es tracta d’una visita pensada per a tota la família per conèixer la història de l’antiga ciutat d’Empúries. A partir de la segona quinzena de setembre aquestes visites es fan únicament els diumenges, amb reserva prèvia. Finalment, fins al dia 9 de setembre tenen lloc les representacions teatralitzades al capvespre que duen el títol d’Els designis de Fortuna.

LES CLAUS

• A Empúries hi ha les dues grans cultures mediterrànies representades. El que s’ha conservat de l’etapa grega és sobretot de quan els grecs ja convivien amb els romans, una època especialment pròspera.
• Empúries era lloc de comerç i d’intercanvi, i el port hi tenia un paper fonamental.
• Empúries acull una exposició que explica de manera molt gràfica el procés històric que va portar a la implantació del conreu de la vinya en època romana a casa nostra.