Sant Benet: Un món medieval i modernista per conèixer amb tots els sentits

Món Sant BenetMonuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Fa anys que a casa dèiem d’anar a conèixer el Món Sant Benet, on hi ha el monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Mai no trobàvem el moment. Si no hagués estat per aquesta sèrie ho hauríem continuat ajornant. Avui m’hi acompanya la meva dona. Un amic li ha explicat que abans de la reforma a fons que s’hi ha fet et rebia un masover, i que el monestir estava envaït de vegetació, les parets forrades d’heura... i que tenia un gran encant. “No sé si ara, que ho han arreglat tant, continua tenint tant d’encant”, li ha comentat.

La meva dona, l’Elisabet, sap força coses de la vinculació que va tenir amb aquest cenobi Ramon Casas, un pintor que li encanta. “Què hi pinta Ramon Casas al Món Sant Benet?”, li dic, quan som de camí. “Ja ho veuràs. La seva mare va comprar aquest monestir l’any 1907 per 25.000 pessetes de l’època, en una subhasta. Estava abandonat”. Va ser, doncs, una segona residència dels Casas, a l’època en què aquest concepte només el coneixien les classes més benestants. “Sí que en saps, de coses!” “M’he documentat abans de sortir”, em respon l’Elisabet. “Van restaurar-lo a fons, amb el suport de Puig i Cadafalch”. Feia dies que no sentia parlar de Puig i Cadafalch, que ha participat en la restauració de bona part dels monestirs que he visitat fins ara.

Ja hi som! Ens rep Montserrat Duocastella, coordinadora de Serveis Culturals del Món Sant Benet. Ens explica els alts i baixos del monestir. “Som en un monestir del segle X, preromànic. Inicialment era de monjos independents. A principis del segle XII va rebre una ràtzia musulmana -almoràvits que venien de Lleida- i va ser destruït. L’any 1594 va passar a mans del monestir de Monsterrat; depenent de Montserrat, va acollir una escola de monjos novicis i una residència de monjos ancians. La pesta va matar els monjos del monestir, llevat de dos”, ens diu Duocastella. “No es va aturar la vida monàstica per ben poc, oi?” “Sí, sí. Finalment, la desamortització del 1835 va provocar que els monjos abandonessin el monestir, i no d’una manera pacífica: el monjo Tomàs i el prior Joan van ser ferits al camp, quan fugien”.

Comencem la visita a l’església veient una projecció que recrea la seva consagració l’any 972 -amb alguna llicència: el bisbe està de cara, i devia fer-la d’esquena-; els dibuixos projectats a les parets -aleshores totes estaven pintades- es belluguen. Es recrea així la sensació que hi havia dins l’església, amb espelmes i poca llum. Uns cants gregorians ens transporten definitivament a l’època medieval.

Tot seguit passegem per la cripta -on hi havia les relíquies de sant Valentí (el sant que troba un bon marit a les viudes, que fa ploure i que ajuda a parlar a qui li costa)-, pel claustre -petit, acollidor, que conserva tots els capitells originals; no n’hi ha cap d’igual-, pel celler... i finalment per les sales on estiuejava la família Casas, situades al sobreclaustre. Amb la banda sonora del tic-tac dels rellotges de paret de fons, anem observant un poti-poti d’obres d’art -nombroses pintures religioses italianes-, una calaixera grandiosa per guardar les casulles, llars de foc (algunes eren decoratives: no tenien sortida de fum...).

Entrem en una sala on sona una música de piano d’allò més romàntica. “De qui és aquesta música? Chopin?”, pregunto a l’Elisabet. Li apassiona i en coneix bé el repertori. “Potser sí... però no n’estic segura”, em respon. “No ho endivinareu! L’ha fet expressament el compositor Francesc Gener”, ens diu la Montserrat.

“I aquesta olor?”, em diu l’Elisabet. L’olfacte ens confirma que som a la sala del cafè: hi ha olor de cafè creada artificialment. “Què hi fa aquest drap de la pols en aquesta lleixa?”, em diu la meva dona, que es fixa en tots els detalls. No sé si se l’han deixat les senyores de la neteja per descuit. O bé forma part del conjunt d’elements que ambienten aquests salons i habitacions quan van venir els Casas l’estiu del 1924, i devien dur un exèrcit de servents.

A l’habitació de criatures ens sorprèn veure alguns mobles fets amb fragments d’un retaule. Era el retaule de l’església del monestir!, ens revela la Montserrat. “Els Casas van desmuntar el retaule de l’absis principal perquè es pensaven que al darrere hi havia pintura romànica”. “I n’hi havia?”, li pregunto. “No la van trobar”.

Hem gaudit del monestir de Sant Benet de Bages amb quatre sentits: la mirada, l’oïda, l’olfacte i el tacte -sí, sí: hem tocat la pedra del claustre, la que no ha rebut encara cap raig de sol i és força freda-. Ens falta un sentit: el gust. L’experimentarem a la Fundació Alícia, dedicada a la innovació tecnològica en la cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari, situada al mateix Món Sant Benet. En sortir del monestir, sentim un conjunt d’ocells que fan una melodia alegre. És enregistrada o és real?

Capvespres a Sant Benet: art i gastronomia

Durant aquest any 2016 tenen lloc arreu del país un seguit de propostes culturals que commemoren els 150 anys del naixement de l’artista Ramon Casas. Una de les propostes més singulars és “Capvespres a Sant Benet”, que té lloc fins al 9 de setembre al Món Sant Benet.

L’activitat inclou un sopar a la fresca, que es fa a la terrassa de l’espai de La Fàbrica, una de les dues naus tèxtils que hi ha a Sant Benet (la mare de Ramon Casas era una de les sòcies); hi ha un menú que fa una picada d’ull a la gastronomia del Modernisme, a partir de les receptes del reconegut xef bagenc Ignasi Domènech.

La vinculació del pintor amb el monestir de Sant Benet a través dels records, vivències i sentiments més íntims que van generar els estius que l’artista hi va passar des de ben jove són l’eix argumental de la visita “Ramon Casas i la mirada de Júlia”, que és el pas següent de la visita dels “Capvespres”. Aquí, el visitant podrà observar diverses pintures que Ramon Casas va fer de la Júlia, filla d’obrers, venedora de loteria i rams de flors per als enamorats a la plaça de Catalunya, model, amant i després dona de Casas.

La visita recorre les naus de l’antiga fàbrica tèxtil, l’exterior de la Casa de l’Amo, la galeria del darrere del monestir, el Pati de la Creu del monestir i alguna habitació modernista on s’hostatjava la família Casas, i acaba al claustre, un espai acollidor, on el visitant pot passar una bona estona observant la gran diversitat de motius que tenen els capitells: vegetals, animals, escenes quotidianes, escenes religioses...

LES CLAUS:

• El monestir de Sant Benet va ser fundat l'any 960 per uns familiars dels vescomtes del Conflent.
• La mare de Ramon Casas va comprar aquest monestir l'any 1907 per 25.000 pessetes de l'època en una subhasta.