Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà: tot fent foc amb dues pedres i bolets secs

SerinyàMonuments de Catalunya: consulta tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Una de les grans decisions dels pares és triar l’escola dels fills. A casa crec que vam encertar-la. La major part de professors que han tingut els nostres fills estan motivats per la feina, es reciclen i tenen inquietud cultural personal, a més de professional. Jo crec que això és tant o més important que saber bé la matèria que expliquen. No és estrany trobar, per exemple, un dels seus mestres en un lloc poc freqüentat com unes coves prehistòriques. Just quan arribo a les Coves Prehistòriques de Serinyà em trobo Sílvia Torras, professora de l’escola, que acaba de fer-ne la visita guiada. Fa cara d’haver-ne gaudit. Ve de l’Alta Garrotxa. “Hem dormit a Oix, després de visitar l’espectacular església romànica i la Majestat de Beget i l’impressionant poble volcànic de Castellfollit de la Roca, i anem a recollir el fill gran a Palamós. Hem decidit dedicar el matí a aprendre una mica més dels nostres avantpassats més remots”, m’explica la Sílvia.

La dent humana més antiga

És des de fa pocs anys que aquestes coves s’han donat a conèixer més enllà del públic especialitzat, tot i que fa temps que es coneixen: les investigacions arqueològiques es remunten a la segona meitat del segle XIX. Hi va tenir un paper determinant Pere Alsius, farmacèutic, que va ser alcalde de Banyoles. Més endavant, als anys 30, un altre banyolí, Josep Maria Corominas, metge de Serinyà, apassionat de l’arqueologia, va fer noves excavacions on ja se sabia que hi havia restes molt antigues però s’havien explorat molt poc. De tota manera, fins fa poc, els que freqüentaven més aquestes coves no eren pas els arqueòlegs sinó la quitxalla de Serinyà. Esclar: era el millor lloc del poble per jugar a fet i amagar.

“Està bé, la visita?”, pregunto a la Sílvia. “Sí, sí, ja ho veuràs; el guia ha participat en excavacions en aquestes coves i és un apassionat d’aquest lloc”. “Quantes coves hi ha?” “Es visiten tres coves, tot i que n’hi ha més. Són coves que es remunten a fa 216.000 anys, a l’era del paleolític mitjà i superior. En una de les coves, la de Mollet, s’han trobat restes d’animals: de pantera, lleó, rinoceront, elefant...” “¿Aquestes bèsties corrien per Catalunya a la prehistòria...?”, em sorprenc. “Es veu que sí...”, em diu. “Ens han explicat també que els que vivien aquí al paleolític eren força carnívors: menjaven conill, cavall, burro salvatge, ur i bisó. Eren caçadors-recol·lectors, i caminaven molt, més del que ens pensem... Quan en un lloc ja no veien possibilitats d’obtenir més recursos per sobreviure, marxaven a un altre lloc. “Ah! I s’hi ha trobat una dent humana, que és la dent més antiga trobada a Catalunya. La peça té 215.000 anys d’antiguitat i correspon a un nen neandertal”.

Quan jo anava a l’escola, ja fa una pila d’anys, els professors d’història acostumaven a fer la part de la prehistòria més o menys a fons. Esclar, era el primer capítol, i al setembre estàvem frescos, i el curs es veia llarguíssim... A l’últim trimestre fèiem els segles XIX i XX a tota màquina, i si era necessari ens saltàvem alguna guerra o revolta popular i no passava res. Però no teníem ocasió d’anar a parcs arqueològics a fer tallers didàctics. Com els tallers que es fan al Parc de les Coves de Serinyà. “Després de la visita ens han ensenyat com es feia foc a l’època prehistòrica: fregant dues pedres (sílex i pirita) i fent coincidir les espurnes amb restes de bolets secs”, m’explica Sílvia Torras. “I n’han fet?”, li pregunto. “Sí, sí, al cap d’una estona ho han aconseguit, amb molta, molta paciència. Realment fer foc sense llumins no és gens fàcil. També ens han fet una demostració de talla de sílex. Han fet diverses eines utilitzant còdols de pedra i banyes de cérvol com a percussor. Hem pogut provar la seva eficàcia per tallar carn, netejar pell i tallar fusta. I el meu fill Quim ha fet unes pintures rupestres en una estructura que simulava una cova. Ha representat animals de l’època amb pintures naturals tretes de minerals de ferro com les que feien servir els prehistòrics: limonita per al color groc, oligist per al vermell i diòxid de manganès per al negre. Per fer-ho ha utilitzat plomes i tampons de pell”.

Continuem conversant en un lloc ombrívol; de fet, els arbres, majestuosos, fan ombra a quasi tot l’indret. La natura és protagonista numero u en aquesta zona. El bosc ha sigut, durant segles, una de les fonts tradicionals de l’economia de Serinyà. Per cert, és molt recomanable fer un passeig de les coves al nucli de Serinyà per un camí que va per la vora del riu Serinyadell. “Finalment el Quim ha fet una estona de tir amb arc, apuntant a un cérvol -una maqueta, a mida real-. Així ha conegut una altra de les facetes de la vida diària dels prehistòrics: caçar animals”, m’explica Sílvia Torras abans que ens acomiadem.

Ara em toca a mi entrar en aquestes coves. A veure....

Cabanes prehistòriques i molt més

A la mateixa comarca del Pla de l’Estany, ben a prop del Parc de les Coves de Serinyà, hi ha una altre punt d’interès per als apassionats de la prehistòria: el Parc Neolític de la Draga. Es tracta de l’únic jaciment neolític d’ambient lacustre de la península Ibèrica. La molt bona conservació de les restes orgàniques que s’hi han trobat ha permès conèixer força detalls sobre com vivien en aquest indret ara fa 7.000 anys.

El poblat neolític de la Draga està situat al centre del marge oriental de l’estany de Banyoles, en una península que s’hi endinsa i que el deixa voltat d’aigua pel nord i l’oest. Va ser descobert l’any 1990, arran de les obres d’enjardinament del Parc de la Draga, i des d’aleshores s’hi han realitzat excavacions arqueològiques, tant al sector terrestre com a la zona subaquàtica, on hi havia l’antiga platja neolítica. Data del neolític antic. Aleshores les aigües de l’estany de Banyoles se situaven uns dos metres per sota de les actuals i deixaven al descobert una àmplia franja litoral, avui submergida. La construcció de diversos dics a l’estany, en diferents períodes, entre els segles IX i XIX, va fer pujar considerablement les aigües i va inundar les antigues platges neolítiques. Les cabanes eren a la part baixa del poblat, arran de l’estany, mentre que a la part més alta hi havia els graners, els fogars comunitaris i les fosses de residus.

El visitant pot entrar dins de cabanes que s’han reconstruït i conèixer un munt de detalls de la vida quotidiana dels neolítics: què menjaven, què caçaven, què cultivaven, quins estris i quines eines tenien...

Les claus

• Està format per nombrosos refugis que han sigut ocupats per diversos animals i humans al llarg dels últims 200.000 anys. S’hi ha recuperat la dent més antiga trobada a Catalunya i s’hi estan recuperant restes humanes de les primeres sepultures d’ Homo sapiens al nostre país.
• És la millor seqüència paleolítica de Catalunya.
• Des del Parc hi ha un camí molt bonic que arriba just darrere de l’església de Sant Andreu, al poble de Serinyà.