Ciutadella de Roses: Una esplanada multiús amb incomptables vestigis

RosesMonuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a diaEl litoral català està destrossat, però... Però? Doncs que encara podria haver-ho estat més! Hi penso contemplant l’esplanada de la Ciutadella de Roses, situada davant del mar, en una zona eminentment turística i atapeïda d’edificis. Des que al segle XIX els terrenys de la Ciutadella van deixar de tenir ús militar, van començar a ser assetjats pels voltors de l’especulació. L’any 1918 els terrenys es venien amb l’eslògan de “La Niza española ”, amb l’objectiu de fer-hi una ciutat de vacances moderna i trencadora per a l’època. I des del segle XIX els veïns anaven aprofitant les pedres per construir les seves cases. Als anys seixanta del segle XX es feien voladures de les muralles per urbanitzar els terrenys. Però els plans d’especulació urbanística de la Ciutadella van ser aturats a temps.

He quedat amb Carles Pàramo, que va ser durant molts anys alcalde de Roses i ara n’és tinent d’alcalde, a la Porta de Mar de la Ciutadella. Ell hi arriba amb una petita moto, el seu mitjà de transport preferit per circular per la ciutat, que a l’estiu és un formiguer, i també per conquerir còmodament les magnífiques cales que hi ha Roses amunt, allà on els Pirineus abracen el mar.

Història marcada per la geografia

El Carles coneix tots els racons de la Ciutadella de cap a peus. Li encanta passejar-hi. De fet, de petit ja venia a jugar-hi amb els amics, guerra de rocs inclosa. El primer que em subratlla és que la situació geogràfica de Roses explica moltes coses de la seva història: “Roses va néixer i créixer perquè és un port natural, molt ben comunicat amb l’interior. El golf de Roses, que s’estén entre el cap de Norfeu, al nord, i el cap de Montgó, al sud, ha sigut refugi d’un munt d’embarcacions al llarg de la història”.

“Roses està situada en un lloc estratègic; al segle XVI, el rei Carles V mana construir-hi la Ciutadella i el castell de la Trinitat, per protegir-se dels francesos, dels pirates i dels turcs”, afegeix Carles Pàramo, de pare militar (va ser destinat a Roses per construir les bateries de la costa, concretament de Punta Falconera). La població de Roses va quedar tancada dins del nou recinte militar. A partir de la Guerra dels Segadors (1640-1652), però, l’interior de la Ciutadella passarà a tenir un ús pràcticament militar, a excepció de la parròquia, que quedarà dins.

Dins de la fortificació hi ha vestigis històrics de moltes èpoques. Això és molt poc habitual, perquè gairebé arreu les edificacions d’una època determinada s’han fet destruint les restes anteriors. Hi ha vestigis grecs, romans i també de l’època medieval i moderna. Actualment s’està excavant la zona medieval, que va quedar abandonada; els seus habitants van ser expulsats per l’exèrcit. A causa de l’abandó, les cases es van anar ensorrant de cop, i s’hi han trobat un munt d’utensilis de la vida quotidiana, que els habitants no es van poder endur. “Alguns dels que han excavat han tingut la sensació de trobar les taules de cada casa encara parades”, em comenta el Carles just quan passem pel costat d’un grup de grans àncores rovellades, que els pescadors han extret del fons del mar. En molts casos les han trobat perquè s’han enredat amb les xarxes. “Jo sempre penso que darrere de cada àncora hi ha un drama, perquè aquestes àncores grans s’arrien en casos d’emergència, i un cop arriades no es poden recuperar”, explica. “¿L’àncora s’arriava per prudència o per covardia? Aquest era el dubte que es plantejava en cada consell de guerra a què se sotmetia el capità del vaixell que l’havia arriat”, em diu el Carles. “¿Consell de guerra? ¿Vols dir que no era un judici i prou?” “No, no, consell de guerra, sempre, ja que eren vaixells militars”.

Continuem la llarga passejada pel recinte. De cop, em fixo en una bola rovellada, mig enterrada. Dubto si és un vestigi del passat o una ferralla actual. “És una bomba?”, pregunto al Carles. “Sí, sí, una bomba que no va explotar”. “I no s’han tret?” “És que n’hi ha moltes!”

La Ciutadella de Roses és actualment un gran parc multiús. S’hi fan concerts de tot tipus de música, inclosa l’electrònica, activitats infantils, casaments... Enguany s’hi ha celebrat un festival de drons. S’hi podrien fer una desena d’activitats alhora i aquest esplèndid recinte pentagonal no es veuria pas ple, perquè és enorme!

Abans de marxar pugem damunt d’una de les muralles per obtenir una última visió general del recinte. D’aquí dalt estant, penso que encara es podria dinamitzar més. Per uns moments visualitzo mentalment uns carrets elèctrics dels que circulen pels camps de golf, duent turistes per les diferents ruïnes, per les diferents activitats... Per què no? Encara que llavors potser algú tindria la temptació de convertir aquest gran espai, amb força gespa, ben segada -penso que massa i tot- en un camp de golf.

LES CLAUS

• Roses està situada en un lloc estratègic; al segle XVI, el rei Carles V mana construir la Ciutadella i el castell de la Trinitat per protegir-se dels francesos, dels pirates i dels turcs.
• A la fortificació hi ha vestigis de moltes èpoques (grecs, romans, medievals i moderns). És molt poc habitual, perquè les edificacions de cada època se solen fer destruint les anteriors.
• Actualment és un gran parc multiús. S’hi fan concerts de tot tipus de música, inclosa l’electrònica, activitats infantils, casaments... Enguany s’hi ha fet un festival de drons.

Les cases de pescadors, fora de la Ciutadella

Fins ben entrat el segle XX, la imatge més habitual de les platges de Roses no eren pas turistes prenent el sol sinó xarxes de pescar ben esteses, i un munt de dones sargint-les. La pesca ha sigut tradicionalment el motor econòmic de Roses. Amb tot, quan hi havia militars, força rosincs també feien altres activitats, sobretot per proveir la tropa. En proporció hi havia molts més sastres, teixidors, boters, ferrers, fusters, mestres d’obres... que en una població costanera normal.

Al segle XVI, just abans de la construcció de la Ciutadella, hi havia extramurs, ran de mar, una veritable barriada de pescadors. Fora de les muralles també hi havia la universitat de la vila. Les casetes de pescadors es van fer servir després de la Guerra dels Segadors perquè hi visqués la població.

“La pesca va ser un dels principals mitjans de sosteniment dels monjos del monestir de Santa Maria de Roses -explica Pol Meseguer, arxiver municipal de Roses-. L’abadia, que és dins de la Ciutadella, tenia el dret sobre la pesca d’una extensa zona des de Castelló d’Empúries fins a Cadaqués, aproximadament, i també s’enduia els guanys dels naufragis. Els drets de pesca van ser motiu de freqüents baralles entre el monestir i els pescadors de Cadaqués, alguns dels quals preferien pagar directament al comte d’Empúries”.

Les activitats pròpiament pesqueres van ser completades durant força temps amb la comercialització del corall. Els bancs corallers freqüentats pels pescadors de Roses eren els del cap de Creus. Quan, al segle XV, se’n van començar a exhaurir les reserves, els pescadors es van desplaçar cap a Sardenya.