Món incert, noves prioritats enfocades

BarcelonaEl món es troba davant un nou escenari econòmic, social i mediambiental molt més complex que planteja nous reptes i tendències, i que alhora obre nous debats i espais de reflexió. L’entorn actual i futur ens està conduint cap a un altre tipus d’actituds de les empreses envers la seva activitat. Actualment, les que només treballen alineades amb un propòsit purament mercantil comencen a quedar lluny de les expectatives dels grups d’interès i dels reptes globals existents en l’àmbit de la sostenibilitat.

El terme de responsabilitat social corporativa que va començar a difondre's als anys 70 bàsicament en l'àmbit empresarial ha pres importància en els últims temps arran de la globalització. Les organitzacions són cada vegada més conscients de l'impacte que les seves activitats i decisions tenen en el seu entorn i entenen que ser socialment responsable és necessari i beneficiós.

“Hem entrat a l'era de les conseqüències i no hi ha cap marge per postergar l'acció climàtica i ecosocial. La ciència no para d'advertir la humanitat des de fa dècades”, recorda el científic Fernando Valladares, una de les veus autoritzades que fan més temps que reclamen un canvi del model productiu. Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, va deixar clar en unes jornades sobre sostenibilitat i transició energètica que el futur econòmic i la competitivitat depenen de les renovables i l'aigua.

Com a resposta als reptes que té la societat actual, les empreses amb propòsit s’estan multiplicant i la responsabilitat social corporativa s’ha convertit en un pal de paller d’organitzacions molt diverses. Es tracta de la responsabilitat que assumeix una organització davant la societat pels impactes de la seva activitat. Alguns dels elements de canvi que condueixen les empreses cap a aquest model més responsable i sostenible són la influència dels grups d’interès i l’evolució i exigència de la societat cap a les empreses, una necessitat de més transparència, la protecció de la marca i de la reputació i, sobretot, la consciència de la nova realitat. Els casos d’èxit de les empreses que ja han optat per un canvi de model s’estan convertint en una inspiració per a les que només es limitaven a complir la legalitat, que a poc a poc van reenfocant la seva mirada.

Les empreses modernes comencen a entendre que l’èxit de la seva organització no només s’ha de mesurar amb indicadors econòmics, i han ampliat la mirada per acostar-se a les noves exigències d’uns consumidors cada vegada més formats, crítics i exigents. A més, les legislacions van evolucionant per exigir estàndards de producció més sostenibles.

A casa nostra, iniciatives com el Manifest per una Economia amb Propòsit, una crida al món empresarial per avançar en el desenvolupament actiu i compromès de la responsabilitat de les empreses envers la societat buscant un impacte econòmic, social i ambiental, o organismes com Respon.cat, que vol implicar el sector empresarial en la responsabilitat social, han guanyat pes. A més, el moviment B Corp no deixa de guanyar adeptes mentre busca la manera de donar resposta als grans desafiaments globals amb una economia més justa, més inclusiva i més regenerativa.

Inductor del canvi

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Vector5, amb el suport del Departament de Drets Socials, han elaborat la Guia de responsabilitat social per a les organitzacions del tercer sector social. Es tracta d'un document pensat per entendre què és la responsabilitat social, acompanyar la seva aplicació i gestió en les entitats del tercer sector, observar les tendències actuals i comprendre els riscos i oportunitats.

Els impulsors de la guia destaquen cinc raons per implantar la responsabilitat social corporativa. La primera és la coherència organitzativa, ja que impulsa a actuar de manera alineada amb els principis i valors socials de l'organització i és un factor d’atracció i retenció de talent. La segona és la millora de l’impacte social, ja que augmenta l’efectivitat de les accions de l’organització i genera un canvi social positiu més gran. La tercera és la transparència i responsabilitat. Fer-ho implica comunicar de manera clara sobre les accions de l’organització i responsabilitzar-se de les conseqüències. La quarta és la construcció de confiança. La responsabilitat social corporativa reforça l’ètica i la integritat de l’organització i genera un valor diferencial que impacta en l’entorn. La cinquena és la sostenibilitat financera, ja que millora la reputació i l’atractiu davant d’institucions i actors que busquen donar suport a projectes socials.

Els especialistes perceben el risc que les organitzacions sense ànim de lucre quedin atrapades en el risc de trobar-se entre l’observació de què fan les empreses i el desig de veure-se’n directament afavorides. La transparència i la responsabilitat són qualitats centrals en un sector que es mou des de la no lucrativitat i amb una orientació en general cap al bé comú.

Les entitats no només no han de considerar la responsabilitat social com una càrrega sobrevinguda, sinó que ha de ser un gran inductor del canvi. La clau és no relegar-la a una mera bona pràctica, sinó trobar-hi el valor essencial que té, que es vincula íntimament a l’enfortiment de la societat.

Una administració àgil

El paper de l’administració en aquesta transformació empresarial és clau. La Llotja de Mar va acollir fa unes setmanes la presentació de l’Acord de la Societat Civil per la Reforma de l’Administració, una iniciativa liderada pel Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) que va reunir el món econòmic i social català per llançar un missatge unitari sobre la necessària i urgent transformació i modernització de les administracions públiques.

L’acord està subscrit per 300 organitzacions com cambres de comerç, associacions empresarials, patronals, col·legis professionals i associacions del tercer sector. Preocupades per la baixa qualitat de l’administració pública catalana, recollida en múltiples estudis i rànquings nacionals i internacionals, i l’efecte que té sobre la competitivitat de l’economia, totes les entitats adherides han fusionat les seves veus per urgir al conjunt de les forces polítiques de Catalunya i les persones que exerceixen les màximes responsabilitats en la governança del país un compromís polític clar i amb visió de país a mitjà i llarg termini per emprendre una profunda reforma de l’administració a l’alçada dels reptes del segle XXI.

En aquest sentit, el món econòmic i social alerta que el conjunt de la societat es veu directament afectat per l’entorn regulador i el funcionament del sector públic, que gestiona el 50% del PIB. Si l’administració pública no és capaç de gestionar aquest important volum de recursos amb eficiència i productivitat, això esdevé un fre a la productivitat i a la justícia social. Sota aquestes bases, l’acord promogut pel FERA recull una sèrie de demandes concretes per a una administració moderna, competitiva, eficaç i participativa, i reclama un pla operatiu amb un calendari, un pressupost, un òrgan responsable de la seva execució i un grup consultiu extern d’avaluació i seguiment per poder materialitzar amb èxit la reforma del sector públic.

Les demandes de l’acord es dirigeixen al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a les administracions públiques i a tots els partits polítics de Catalunya. “Les empreses s’enfronten a un entorn normatiu i administratiu cada cop més complex, més burocràtic i més incert, que desincentiva greument la inversió”, opina Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona.