Qui és Mohammed Mursi, primer president civil d'Egipte

BarcelonaMohammed Mursi és el primer president civil de la història d'Egipte, el país més poblat del món àrab. Fins ara dirigent de segona fila dels Germans Musulmans, Mursi s'ha compromès a defensar els objectius de la revolució que va posar fi a 30 anys de dictadura de Hosni Mubàrak el febrer del 2011. El seu triomf es llegeix com un gest simbòlic contra la junta militar, que ha ocupat el poder des de la revolta, tot i que molts analistes veuen el resultat com una confirmació de l'acord entre els islamistes i l'exèrcit.

Mursi va ser designat candidat després que el líder dels Germans Musulmans, Khairat al-Xàter, fos desqualificat per la junta electoral, amb el pretext que la seva mare tenia passaport nord-americà, cosa que contravé la llei electoral d'Egipte. Els analistes el consideren un líder poc carismàtic, tot i que des de fa un any lidera el braç polític de la confraria, el Partit per la Llibertat i la Justícia.

El nou president d'Egipte s'ha compromès a fer una política oberta cap a les minories i a respectar els drets de les dones, encara que també s'ha obert a un acord amb els salafistes. Ha promès "acabar amb qualsevol discriminació basada en la religió, l'ètnia o el gènere". Ha assegurat que en el seu mandat el país respectarà els principis de l'islam, però no esdevindrà una teocràcia.

Mursi s'ha erigit com el candidat contra l'antic règim: "Els egipcis no faran entrar mai Mubàrak per la finestra després d'haver-lo fet fora per la porta gran", va declarar l'endemà de les eleccions en què es va proclamar guanyador.

Nascut el 1951 a la província del Delta del Nil, Mursi es va graduar en Enginyeria per la Universitat del Caire, el 1975. Es va doctorar a la Universitat de Califòrnia del Sud, on va ser professor associat el 1982. És diputat pels Germans Musulmans des del 2005, però poc després d'obtenir l'escó va ser detingut i empresonat durant set mesos per haver participat en les protestes en suport dels jutges reformistes. El 2010, Mursi va ser anomenat portaveu dels islamistes i membre del seu comitè polític. El 28 de gener del 2011 va tornar a ser empresonat, l'endemà que la confraria anunciés que se sumava a les protestes de la plaça Tahrir que exigien la caiguda de Mubàrak. Pocs dies després va ser alliberat en una amnistia massiva.