Com seran les ciutats sostenibles del futur?

Quan és hora de dinar, engrapa el seu entrepà, surt del despatx i enfila cap al Global Park. Per arribar-hi, tan sols ha de travessar una gran avinguda arbrada de vuit carrils de circulació –gairebé sempre buits de cotxes– i una flamant via ciclista. Ja envoltat de verdor, s'asseu a un banc, contempla el llac, desembolica el botí i hi clava queixalada. James Park fa nou anys que viu a Songdo, una de les ciutats més inquietants de Corea del Sud. "Vaig aterrar-hi el 2014 per feina", diu en declaracions a l'ARA. Avui és director de relacions externes i exalumnes del campus internacional de la Universitat de Utha. Com ell, durant l'última dècada, 170.000 persones han fet les maletes per instal·lar-se en un dels gratacels que omplen el cel d'aquesta urbs.

És una ciutat construïda des de zero. Plantada damunt d'una illa artificial a 65 quilòmetres de Seül –la capital del país–, es va començar a edificar el 2003 amb l'objectiu d'esdevenir una de les urbs més verdes, connectades i agradables del món. Va costar 35.000 milions de dòlars. "Té un disseny urbanístic molt ben planificat, espais verds per tot arreu i un colossal Central Park, inspirat en l'icònic pulmó de Nova York", resumeix el nou colon. Tota la ciutat està cosida per una extensa xarxa de carrils bici, de línies d'autobús i de parades de metro. "Aviat s'estrenarà un tren bala que ens connectarà amb Seül en tan sols 20 minuts", afegeix. Allà, la vida quotidiana és força curiosa. Per exemple, el James fa anys que no treu les escombraries. A Songdo no hi ha contenidors: un sistema de tubs condueix directament la brossa dels habitatges a la planta de reciclatge. Tampoc hi ha pals d'electricitat. "Tot està soterrat", explica Park. A cada cantonada hi ha càmeres de seguretat.

El totpoderós estudi d'arquitectura Kohn Pedersen Fox (KPF), encarregat d'idear la ciutat, va dibuixar-la seguint tres preceptes: que fos sostenible, intel·ligent i còmoda per residir-hi. "S'hi viu molt bé i hi ha un ritme acadèmic i de negocis trepidant –sentencia–. Tothom hauria de poder experimentar-ho", afegeix. Projectes com el de Songdo poden ajudar-nos a imaginar com podria ser una ciutat del futur, però no és una recepta que pugui exportar-se fàcilment a Catalunya. "Les ciutats es construeixen durant segles i no de forma impostada", recorda Francesc Magrinyà, professor d'enginyeria civil i ambiental a la UPC. A casa nostra, les ciutats del futur s'han d'esbossar tenint en compte els encerts i errors heretats de les ciutats del passat.

Objectiu: repensar les ciutats

El 2030, gairebé el 70% de les persones viuran amuntegades en grans ciutats, que tan sols ocuparan el 3% de l'extensió del planeta, segons càlculs de les Nacions Unides. Davant d'aquest panorama, els experts en aspectes com urbanisme, mobilitat i connectivitat fa anys que treballen per adaptar les infraestructures catalanes a les futures necessitats. "Cada cop serà més important concebre les ciutats com a parts d'un sistema territorial que afronti de forma conjunta la gestió del metabolisme urbà i territorial: des de la biodiversitat fins als recursos hídrics, energètics i alimentaris", opina Magrinyà. Tot, amb la vista posada a la crisi climàtica. "Hem d'evolucionar cap a sistemes urbans més resilients al nou entorn, amb més calorades i pluges intenses", diu l'expert. Però, exactament, en una ciutat com Barcelona, quins passos cal seguir per avançar cap a aquesta direcció?

Magrinyà ho sintetitza en tres fases. En primer lloc, cal crear centres d'innovació i formació per generar una economia del coneixement. "Necessitem centres tecnològics vinculats amb el teixit empresarial i acollir espais d'innovació que treballin amb una perspectiva metropolitana", apunta. Al mateix temps, també és important potenciar mecanismes que assegurin la integració de la població més vulnerable. "Desplegar una política d'habitatge assequible serà essencial –sentencia–. A més, cal fer una inversió molt forta en la reforma de les llars, que han de ser capaces de tenir bones condicions d'aïllament i minimitzar el consum elèctric", assenyala l'expert en urbanisme sostenible.

En segon lloc, Magrinyà assegura que serà essencial promoure una política de mobilitat activa, amb eixos verds, xarxes de carrils de bicicleta i mecanismes de mobilitat intermodal. "Hem d'avançar cap a un transport públic més extens i gestionat a escala metropolitana", opina. Per a l'expert, la mobilitat ha de contribuir a reduir la contaminació, fent que el transport compartit es mogui amb energies renovables generades amb capital públic.

"Per acabar, cal fer més espais verds a la ciutat, que seran claus per disminuir les temperatures en episodis de calor, i integrar el Parc Agrari del Baix Llobregat als sistemes urbans –diu–. Les aglomeracions han de generar sistemes autònoms i de proximitat en l'alimentació", conclou Magrinyà.

Mobilitat verda i connectada

La manera com els habitants es mouran per les ciutats del futur serà un aspecte clau a l'hora de mesurar-ne el grau de sostenibilitat. "Tendirem cap a un escenari en què ens mourem poc i diferent", diu Eduard J. Álvarez, professor agregat de transport i logística de la UOC. Les principals teories dels experts en mobilitat sostenible assenyalen cap a aquesta direcció: la manera més sostenible de moure's és no fer-ho i, si és imprescindible, fer-ho en vehicles sense emissions. "Haurien de ser ciutats en què tothom pugui accedir als serveis que necessita en menys de 15 minuts, sense haver de desplaçar-se en vehicles motoritzats –apunta–. En definitiva, com menys mobilitat obligada tinguem i més sostenible sigui la mobilitat imprescindible, millor serà per a tothom", resumeix.

Les ciutats sostenibles també tindran més espai per als vianants. "A Barcelona, la mobilitat a peu ja representa un 43% dels desplaçaments, i serà essencial augmentar l'habitabilitat dels espais públics –diu Núria Pérez, de l'àrea de mobilitat de l'Institut Metròpoli–. Ara bé, també caldrà millorar els carrils bici per augmentar la participació de la bicicleta a la ciutat", afegeix.

És en aquest camí cap a la construcció de la ciutat sostenible on apareix un altre concepte vinculat als desplaçaments: la micromobilitat. "És un terme molt nou, que ha nascut arran de la irrupció del patinet elèctric", contextualitza Esther Anaya, consultora i investigadora postdoctoral a l'Imperial College London. L'etiqueta agrupa els nous tipus de vehicles que han anat sorgint els últims anys, com els patinets i monocicles elèctrics. "És una categoria molt oberta, que requereix una capacitat de resposta molt ràpida en matèria de regulació", avisa. Aquestes solucions, però, poden ser essencials per disparar els desplaçaments d'última milla. "Són la clau per fer que la mobilitat sigui més sostenible", apunta.

Un altre ingredient que prendrà força serà la captació i ús de dades de tota mena per planificar i gestionar millor la mobilitat de les ciutats. "Ja hi ha sensors instal·lats en infraestructures per mesurar el flux de vehicles o la qualitat de l'aire, però també sistemes que permeten geolocalitzar vehicles en temps real i analitzar-ne els patrons d'ús", exemplifica Josep Laborda, CEO de la consultora Factual. Són dades molt interessants per a les administracions públiques. "Accedir a aquests volums d'informació permet definir millor l'ordenació de la mobilitat, buscant solucions a reptes com els embussos", apunta. Ara bé, la presència de diversos operadors i sistemes de mobilitat fa que les dades sovint no siguin fàcils de recopilar. "Són dades poderoses i, compartir-les amb altres agents, pot despertar reticències", explica. Precisament per millorar-ne l'intercanvi, Factual ha publicat un estudi –amb i2CAT, sota el paraigua de l'EIT Urban Mobility– que analitza l'estat dels espais de dades de mobilitat promoguts per la Comissió Europea.

"S'ha d'anar teixint un contenidor legal ampli que afavoreixi l'accés controlat i l'intercanvi segur de dades entre diferents agents, contribuint a crear el context de confiança necessari i reduint les barreres a la compartició de dades a través de l'estandardització de processos", conclou l'expert.

Més enllà de tots aquests conceptes, hi ha un factor comú que els relliga: la política. "L'urbanisme i la mobilitat han de tenir una mescla equilibrada entre política i tècnica", recorda Miguel Y. Mayorga, arquitecte i professor d'urbanisme de l'ETSAB-UPC. Per això, l'expert apel·la a l'atenció dels polítics per prendre decisions ràpides davant les urgències urbanes, però també a la de tècnics per executar solucions viables i sensates. La ciutat del futur ha de néixer del consens. "Hem de recordar que els canvis urbans són molt dinàmics i que es van configurant de mica en mica, en terminis de temps llargs", acaba.