El nou paradigma de la mobilitat com a servei

A finals de 2021 es va presentar l’estudiLa Mobilitat com a Servei (MaaS) a Catalunya: Reptes i Oportunitats, que explora la viabilitat d’un nou paradigma de mobilitat que pot ser la solució als problemes de mobilitat de les ciutats. La MaaS (Mobility as a Service) és la màxima expressió de la mobilitat multimodal que integra tots els serveis que pot haver en una àrea, tant els oferts per operadors de transport públic col·lectiu com els de proveïdors privats amb serveis de micromobilitat, i que l’usuari pugui pagar amb una sola factura.

“Hi ha serveis que a dia d’avui s’ofereixen de forma totalment independent tot i que podrien ser complementaris. És important que aquesta integració de serveis pivoti sobre el transport públic i allà on no hi arribi s’ofereixi la complementarietat amb altres serveis: carsharing, motosharing, patinet elèctric, bici compartida, aparcaments, peatges urbans o interurbans…”, explica Miquel Estrada, un dels autors de l’estudi. A mesura que es van consumint els serveis, tots ells pertanyerien a una sola aliança, es carregaria l’import a una targeta o factura de mobilitat que es cobraria a final de mes. També es podrien establir tarifes variables en funció dels serveis que es combinessin. Estrada entén que així com el 2004 va arribar la integració tarifària a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ara cal que es lideri una plataforma integradora de serveis.

L’estudi conclou que la MaaS és una bona oportunitat per evolucionar i “pot arribar a tenir un impacte transformador sobre la mobilitat si aconsegueix un nivell d’integració important”. A hores d’ara aquesta integració i organització de diversos operadors contribuiria a que els usuaris tinguessin més possibilitats d’elecció i que els desplaçaments de molta més gent fossin més sostenibles. El professor insisteix que l’objectiu de la MaaS no ha de ser tant que sigui rendible pels operadors privats com que el sistema de mobilitat respongui a un nivell d’emissions òptim per la ciutat, contribueixi a una millor qualitat de l’aire, es redueixi l’ocupació de l’espai públic amb vehicles motoritzats privats, i ofereixi un ventall més ampli de possibilitats als usuaris.

Iniciatives de mobilitat com a servei

A Europa el referent de MaaS és Finlàndia, on l’administració, a través de l’aplicació Whim ha vehiculat l’accés a diferents tipus de transport. És la plataforma multitransport amb la qual cadascú pot planificar, reservar i pagar els seus viatges. Una eina que simplifica les opcions de mobilitat i contribueix a que les ciutats siguin més ecològiques i estiguin menys congestionades. Com explica l’estudi, per facilitar el desplegament de la MaaS s’ha regulat un mercat de dades obert per als serveis de mobilitat. La normativa estableix que els operadors de transport públic permetran la transferència d’algunes dades (horaris, itineraris, cost del trajecte) a tercers mitjançant aplicacions obertes. A Finlàndia es parla de MaaS sobretot a les àrees urbanes, les zones on sovint els operadors volen estar actius perquè és on hi ha més demanda, tot i que a Irlanda, per exemple, intenten potenciar serveis de MaaS en àrees rurals, en la línia del que suggereix l’estudi, que proposa que no s’oblidin les àrees menys urbanes perquè també poden tenir interès.

Al nostre país, el que dificulta la consolidació de la MaaS és que els operadors clàssics de transport col·lectiu són reticents a compartir informació amb les empreses privades, i l’estat del model de cooperació és encara molt incipient. Tot i així, a Catalunya existeix Clic cat, que ja s’ofereix a diferents ciutats (Tiana, Cervelló, Sant Cugat i a Torre Baró a Barcelona), i potencia els serveis de mobilitat a demanda que substitueixen les línies fixes de bus. Els recorreguts i els horaris estan establerts, però només es presta el servei si se sol·licita amb antelació. Aquest tipus de servei es considera el pas previ a la MaaS. A l’àmbit espanyol, el 2019, a l’Smart City Expo World, es va presentar RaaS (Renfe as a Service), la primera plataforma de MaaS a Espanya, que ofereix diferents tipus de transport, les seves tarifes d’alta velocitat i la possibilitat de contractar serveis d’última milla, bici i patinet elèctric.

Ara per ara, les empreses privades intenten potenciar el seu ecosistema de MaaS, integrant-se amb serveis i creant aliances amb el transport públic, per així evitar la volatilitat del mercat de les empreses de transport de micromobilitat. El professor Estrada apunta que acabarà havent-hi una racionalització dels proveïdors de mobilitat, “perquè hi ha una redundància de serveis de micromobilitat i els particulars no estem preparats per gestionar tanta oferta. La MaaS suposarà la simplificació de l’oferta”.

El camí cap a la MaaS

Segons el professor Estrada, després del discurs de la multimodalitat i les energies verdes dels darrers anys, el punt de mira del transport hauria d’anar cap a la MaaS, però amb la gratuïtat de rodalies i la rebaixa dels títols de l’AMB fins a finals d’any, arran de la crisi energètica, el principal interès és veure com es comportarà la demanda en els propers tres mesos i sobretot a partir de 2023: “El transport té un cost però si és gratuït costa que es valori. Què passarà amb els clients que no han pagat quan a partir del gener se’ls digui que han de tornar a pagar? Pels operadors públics el principal repte és saber què passarà a nivell de finançament”.

Les administracions públiques catalanes estan treballant per integrar serveis de transport privat com bicis compartides amb el Transport Públic, per així ampliar l'oferta d'opcions de mobilitat i facilitar els desplaçaments porta a porta. D’aquesta manera la MaaS pot solucionar i facilitar l´experiència de la intermodalitat i afegir capil·laritat i complementarietat al servei de transport públic amb serveis de mobilitat privats. La complexitat de la MaaS rau en posar d’acord a tots els agents implicats però quan s’aconsegueixi –ja s’hi està treballant–, es preveu que l’adopció serà ràpida i natural: “Quan dins d’una aplicació tinguem un catàleg ric de serveis, tant de transport públic, que haurà de ser-ne la base, com privat, ens podrem moure lliurement amb el paquet de mobilitat que haguem contractat”, apunta Martí Jofre, soci i cofundador de la consultora Factual.