Més sostenible, més saludable

L’ONU alerta reiteradament de l’amenaça que representa el canvi climàtic i la necessitat de reduir emissions de carboni per no caure en el col·lapse climàtic. “Prou de brutalitzar la biodiversitat, prou de matar-nos a nosaltres mateixos”, deia António Guterres, secretari general de l’ONU, fa un any. Aquesta setmana alertava que el món va cap a "territoris inexplorats de destrucció" i demanava plans set cops més ambiciosos que els que estan previstos per reduir emissions.

Millorar la qualitat ambiental

Des de l’ISGlobal estimen que gairebé un 20% de les morts per causes naturals es podrien evitar cada any si es complissin les recomanacions internacionals sobre l'activitat física, l'exposició a la contaminació atmosfèrica, el soroll, la calor i l’accés a espais verds. Les dades i la recerca científica han demostrat que la planificació urbana, el transport, el medi ambient i la salut estan interconnectats.

Natalie Mueller, investigadora d'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, explica que tendir cap a una mobilitat sostenible, reduint l'empremta de carboni del transport, contribueix a la millora de la salut de la ciutadania. El factor determinant per millorar la qualitat ambiental és la reducció del trànsit motoritzat a les ciutats, que implica disminuir les emissions dels gasos d'efecte hivernacle, els nivells de contaminació atmosfèrica i soroll ambiental, alliberar espai perquè hi hagi verd i espai públic obert, i disminuir els efectes d'illa de calor urbana.

“Promoure el desenvolupament i la pràctica de la mobilitat activa –caminar i anar en bicicleta als desplaçaments– i els sistemes de transport públic són l’alternativa al trànsit motoritzat individual. Ajuden a reduir l'empremta de carboni, milloren la qualitat ambiental, promouen estils de vida actius (l'activitat física) i, en definitiva, milloren la salut de la ciutadania”, assegura Mueller.

El trànsit motoritzat és la principal font de contaminació ambiental a les ciutats. Això, en municipis com Barcelona, que té una de les densitats de trànsit més altes a Europa, provoca uns nivells elevats de contaminació ambiental –sobretot partícules i diòxid de nitrogen–, així com el soroll ambiental, i també ocupa molt d'espai públic. El 70% d’aquest espai és ocupat entre cotxes, motos i aparcament de vehicles, que es podrien utilitzar per a altres finalitats com ara espais verds i espais oberts, dels quals gaudiria tota la ciutadania.

El transport motoritzat allibera calor antropogènica que, juntament amb les estructures urbanes denses, les superfícies impermeables i les temperatures d'estiu amplificades, provoquen efectes d'illa de calor. Des de l’ISGlobal argumenten que els problemes relacionats amb la mala qualitat ambiental i la inactivitat associada al transport motoritzat a les ciutats pot combatre's –i hauria de fer-ho– amb un transport públic freqüent i de qualitat.

Moltes ciutats de tot el món ja estan començant a canviar les seves solucions de mobilitat descartant els cotxes privats i acollint mitjans de transport ecològics centrats en la ciutadania. Ja hi ha iniciatives com els dies sense cotxes, que evidencien les millores que suposa la reducció del vehicle privat motoritzat, amb una reducció del 40% en els nivells de diòxid de carboni.

I l’informe anual de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) (2021) també mostrava com les restriccions i els canvis en la mobilitat provocades pel covid-19 van suposar una millora sense precedents de la qualitat de l’aire a Barcelona. L’estudi estimava que si la contaminació habitual de Barcelona es reduís de manera permanent als nivells del 2020, cada any s’evitarien unes 600 morts i disminuirien el 19% dels casos nous d’asma infantil i fins al 5% dels nous casos de càncer de pulmó.

Polítiques adequades i canvis d’hàbit

Les ciutats s'han de dedicar a promoure una mobilitat que descarti els cotxes privats i que fomenti mitjans de transport ecològics centrats en la ciutadania. El transport públic ha de ser una veritable alternativa i un bon competidor de l'ús del cotxe. Tant el transport actiu com la micromobilitat –patinets elèctrics o bicis compartides– poden servir com a connectors de primera i última milla combinant-los amb l'ús del transport públic. Muller insisteix que cada mitjà de transport necessita disposar d'un espai viari dedicat i normes i reglaments d'ús clars per al seu compliment, per tal de garantir la seguretat del trànsit a tots els usuaris de la via pública.

Per a Muller, els governs han de plantejar polítiques i mesures adequades per facilitar els canvis de modalitat cap a una mobilitat més activa i del transport públic, i oferir veritables incentius. Això implica que el transport públic estigui ben connectat i les infraestructures siguin segures per a l'ús actiu del transport: “Passejar per la ciutat i desplaçar-te en bicicleta han de ser les opcions més fàcils per moure’t. En canvi, utilitzar el cotxe o la moto hauria de ser més complicat, caldria reduir la connectivitat i l’aparcament, i estacionar els vehicles hauria de ser més car”.

La investigadora afegeix que, alhora, el transport públic ha de convertir-se en una veritable alternativa per a les persones que es desplacen des de l'àrea metropolitana, i ha de ser un servei de bona qualitat i amb alta connectivitat, que sigui molt freqüent i econòmicament assequible. “Quan això s’aconsegueixi, el transport públic serà un competidor amb garanties davant l’ús del cotxe i la moto”, conclou.

I en l'àmbit particular? La ciutadania necessita més consciència que el sistema de transport actual, que posa el focus en el transport motoritzat individual, no és sostenible. “A sobre, tots nosaltres en paguem el preu amb una mala qualitat ambiental (nivells de contaminació i soroll), i els efectes negatius que té per a la salut com ara malalties cardiovasculars i respiratòries, asma en nens, estrès o alteracions del son associades a la contaminació. Hi ha d'haver un canvi de paradigma que promogui el transport actiu i prioritzi el transport públic”, proposa Muller.

Aquests canvis ens permetrien reduir l'empremta de carboni, els nivells de contaminació de l'aire i de soroll, reduir també els accidents de trànsit greus, els efectes d'illa de calor urbana, alliberar espai per a espais verds i espais oberts públics, i esdevenir físicament més actius, per millorar així el nostre estat de salut en general.