Els efectes d’una mobilitat insostenible

Una de les moltes coses que ha evidenciat la pandèmia és el valor de l’espai públic. Necessitem espai públic per estar bé i viure segurs, ens cal poder respirar aire net i accedir a llocs agradables per fer activitat física. Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de l’Institut Salut Global de Barcelona (ISGlobal), sosté que gran part dels problemes que patim a la ciutat –contaminació de l’aire i acústica, altes temperatures, falta d’espais verds, sedentarisme, soledat– són fruit del model de mobilitat existent i les característiques urbanístiques que determinen com hi vivim. “El covid ha mostrat que el model urbanístic actual, extremadament dotat per a la infraestructura viària, no és sostenible, ni saludable ni bo per a la ciutadania”, afirma. Des del començament de la pandèmia diverses ciutats van optar per l’urbanisme tàctic per recuperar espai públic per a les persones i promoure la idea de la ciutat dels 15 minuts, amb una mobilitat sostenible i activa, caminant o amb bici. Daher recorda que les ciutats espanyoles parteixen d’aquesta base però caldria fer ajustos per millorar-ho.

El patró de mobilitat actual, amb una infraestructura urbana dedicada sobretot al trànsit rodat, és el principal factor que causa la contaminació acústica i de l’aire, l’efecte illa de calor, i una ocupació de l’espai públic que limita el nombre d’espais verds i dificulta la mobilitat física. Són 5 factors amb un origen comú, el sistema de mobilitat i l’ús de l’espai públic. Per trobar solucions adequades i òptimes cal un abordatge holístic que incideixi en el conjunt de factors del que està passant. “En un sistema tan complex com la ciutat no podem tenir una visió aïllada de les exposicions a què estem sotmesos perquè perdem la visió de conjunt”, apunta Daher.

Contaminació acústica

Fins ara s’ha subestimat l’impacte negatiu de la contaminació acústica encara que perjudica la salut i la qualitat de vida: afecta el benestar emocional, psicològic i social; pot causar malalties cardiovasculars i mortalitat per aquesta causa; problemes de desenvolupament cognitiu en infants, i trastorns del son. A Barcelona el 57% de la població està exposada durant tot el dia a nivells de soroll de trànsit iguals o superiors als que l’OMS considera perjudicials per a la salut (53 dB Lden) i un 27% està molt per sobre d’aquest llindar. Qui més ho pateix és la població més vulnerable: criatures, grans, malalts i veïns de barris de renda baixa que tenen més percepció de soroll dins l’habitatge. El trànsit és la primera font de soroll tant de dia com de nit, per tant cal una redistribució de l’espai públic per reduir el trànsit rodat i incrementar els espais verds i d’ús públic.

Contaminació de l’aire

El 23% de la nostra salut ve determinada pel context físic en què vivim i les exposicions negatives que rebem. Segons l’OMS, la contaminació de l’aire exterior causa 4,2 milions de morts a tot el món cada any, és un risc ambiental que afecta tota la població amb morts prematures i una sèrie de malalties associades: afecta el desenvolupament cognitiu infantil, causa problemes oculars, asma, infeccions respiratòries, càncer de pulmó, ictus, demència o Alzheimer. Una sèrie de problemes que patim al llarg de la vida fruit de l’acumulació d’exposicions contínues.

Efecte illa de calor

Si a Europa no es prenen mesures per mitigar l’escalfament global augmentarà la mortalitat a conseqüència de les altes temperatures. La temperatura nocturna a les ciutats pot arribar a ser 10 graus superior a la de les zones que l’envolten i fins i tot variar de 2 a 4 graus en una mateixa ciutat depenent de la zona on es visqui. Aquest efecte anomenat illa de calor sorgeix de la combinació d’edificis grans, zones pavimentades que absorbeixen la calor i la falta d’espais verds, i dificulta que baixin les temperatures. Sobretot a l’estiu no ajuda a descansar i pot contribuir a augmentar la mortalitat per malalties cardiovasculars i respiratòries.

Falta d’espais verds

La pandèmia també ha evidenciat que les ciutats empitjoren les desigualtats perquè hi ha una distribució poc equitativa de l’espai públic. Tenir accés a espais verds de qualitat, també a escala de barri, és una solució per a diferents problemes. L’arbrat urbà ajuda a reduir els nivells de contaminació tant de les partícules en suspensió com dels gasos contaminants, regula la temperatura, filtra la radiació i genera ombres. Els espais verds també són beneficiosos per a la nostra salut: s’hi respira un aire més net; redueixen l'estrès, problemes de salut mental, la mortalitat cardiovascular i general, i fomenta les trobades socials.

Sedentarisme

El sedentarisme afecta greument la nostra salut. A Barcelona la falta d’activitat física té més pes en la mortalitat prematura que la contaminació de l’aire. El 38,5% dels espanyols entre 25 i 60 anys tenen una prevalença de sobrepès i més de la meitat (55,4%) dels nens entre 5 i 17 anys no compleixen les recomanacions d’activitat física de l’OMS. L’entorn ha de facilitar un canvi de comportament en les activitats quotidianes, fomentant una mobilitat activa i sostenible –substituint trajectes amb cotxe per la bici o a peu– i fent que l’espai públic convidi a estar-s'hi i no només a transitar-hi.