La recerca evidencia que dones i homes no es mouen igual, i les dinàmiques actuals reflecteixen els privilegis dels homes. Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), entén que parlem d’ecofeminisme perquè el feminisme és molt eco: “El feminisme potencia la mirada cap a la vida quotidiana –més enllà dels àmbits productius i incloent-hi la cura de persones–, intentant afavorir els recorreguts que es fan en un entorn proper amb una mobilitat activa”. Per això creu que l’ecofeminisme encaixa tan bé en el Park(ing) Day, perquè es creen espais centrats en les persones, incrementant el verd i reduint els cotxes, creant altres escenaris més respectuosos amb la ciutadania i el medi ambient.
Carme Miralles, catedràtica de geografia urbana de la UAB, hi coincideix: “L’urbanisme de gènere implica una mirada a les ciutats on hi estiguem tots inclosos. El segle passat es va fer un urbanisme pensat només per a algunes persones i algunes activitats: home blanc de 40 anys que treballava i anava en cotxe. La resta no existia. Les ciutats estaven dissenyades per treballar i circular-hi”.
El que descobreix la mirada de gènere aplicada a l’urbanisme és que a les ciutats hi viuen persones i col·lectius diversos amb edats i necessitats diferents, i proposa ser més inclusius, tenir-los en compte, preguntar-se què necessita cada grup per sentir-s’hi còmode i segur. El que es proposa és que el model de ciutat sigui més compatible amb tota la seva ciutadania i que les ciutats s’adaptin a les necessitats de cada moment.
Des del COAC són conscients de la importància de dissenyar les ciutats prioritzant el vianant, generant espais verds, projectant edificis amb la previsió de comerç a la planta baixa, intentant afavorir voreres amples i trobant l’equilibri entre el cotxe, que pot ser necessari, i els desplaçaments a peu, en bicicleta o vehicles de mobilitat personal (VMP). “El desenvolupament ens ha portat a confiar excessivament en el vehicle privat, però fa temps que sabem que és perjudicial per a la salut i el medi ambient. Cal afavorir una mobilitat activa que és més saludable i sostenible”, assegura Bestraten. És en aquesta ciutat, que pacifica espais dedicats al cotxe, fomenta els desplaçaments a peu i crea eixos peatonalitzats, on el comerç està més viu i s'afavoreixen espais segurs de relació i integració.
Feminitzar la mobilitat
Segons el darrer informe de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) sobre La mobilitat quotidiana des d'una perspectiva de gènere (2020), la mobilitat de les dones és més propera als criteris de la mobilitat sostenible i saludable: menys dependència dels mitjans motoritzats privats, caràcter de proximitat i un ús més intensiu del transport públic.
Des de l’IERMB proposen 8 eixos per contribuir a feminitzar la mobilitat i així millorar la salut de la població, fomentar la transició energètica i mitigar el canvi climàtic.
1. Proximitat. Reformar l’espai urbà sota principis d’urbanisme sostenible i saludable.
2. Trencar el binomi home - vehicle privat. Impulsar mesures per racionalitzar l’ús del vehicle privat on és viable un traspàs modal.
3. Trencar el binomi baixa densitat - vehicle privat. Més inversió on hi ha patrons de mobilitat menys sostenibles i saludables.
4. Trencar el binomi renda alta - vehicle privat. Fomentar la consciència ambiental.
5. Enfocaments interdisciplinaris. Incrementar la participació de dones i integrar en els equips de projectes urbans i mobilitat persones de formacions diverses.
6. Noves aproximacions quantitatives. Oferir perspectives sociològiques a les estadístiques i monitoratge de la planificació i gestió de la mobilitat.
7. Noves aproximacions qualitatives. Integrar tècniques qualitatives d’investigació en els estudis i per al desplegament de plans i programes.
8. Governança. Dissenyar noves estratègies per executar les mesures proposades en els terminis fixats.
