Com es desplega la mobilitat sostenible als entorns rurals?
Més enllà de les grans ciutats, els territoris amb baixa densitat de població també reclamen facilitats per utilitzar menys el cotxe i moure's de forma més sostenible. Fórmules com el transport a demanda o el lloguer compartit de vehicles elèctrics són algunes solucions
Extenses xarxes de carrils bici, noves línies de tramvies elèctrics, més freqüència de pas del metro, l'electrificació de la flota d'autobusos municipals... Quan es parla de mobilitat sostenible sovint apareixen solucions que tan sols tenen sentit si es preveuen aplicar a les grans ciutats. Tanmateix, els municipis d'entorns rurals també reclamen el dret de poder albirar un futur amb una mobilitat més verda i sostenible. El panorama, però, és complicat. "La regió metropolitana de Barcelona es pot permetre el luxe de centrar els seus esforços a avançar cap a una mobilitat més neta, però hi ha moltes zones rurals on abans de pensar en això hem de pensar, simplement, en la mobilitat", adverteix Eloi Guinjoan, tècnic de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA).
Grans extensions de terreny i nuclis urbans petits i disseminats és una combinació que no acaba d'encaixar en el funcionament del servei convencional de transport públic. "Al món rural la dependència del vehicle privat és inevitable i tan sols es pot aspirar a reduir-la amb fórmules flexibles de transport públic, com serveis per anar a l'escola, al mercat setmanal o al consultori mèdic", constata Guinjoan. Mercedes Vidal, membre de la junta de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, ho corrobora i hi afegeix un apunt més. "La mobilitat és un dret i el vehicle privat no el garanteix, perquè deixa fora moltes capes de la població que, per motius d'edat, renda, capacitat o moment vital no poden accedir-hi", recalca. I afegeix un apunt: "Hi ha mobilitat sostenible més enllà de Barcelona!"
La mobilitat, un dret social
"Com a país necessitem ser més eficients i sostenibles, però també que la mobilitat funcioni com una eina de cohesió territorial", assenyala Oriol Martori, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, el Govern fa anys que treballa amb els ens municipals i supramunicipals dels territoris amb baixa densitat de població per trobar la manera de millorar els desplaçaments dels seus habitants. "La mobilitat ha de ser la quarta pota del pilar del benestar i, per tant, en un futur l'haurem d'entendre com un dret social equiparable a l'educació, la sanitat i la protecció de les persones vulnerables", avança.
Amb la voluntat de no deixar l'entorn rural al marge d'aquest dret, el govern ha posat en marxa mecanismes com el programa d'Arrelament, a través del qual es fan accions per intentar revertir la tendència de la pèrdua poblacional en aquests territoris. Dos dels pilars que s'hi analitzen són la mobilitat i l'accessibilitat. Els resultats d'aquestes diagnosis serveixen per detectar si cal millorar l'estat de les infraestructures, el sistema de transport públic o la xarxa de telecomunicacions, per exemple. "Històricament s'ha invertit fort en el transport públic que dona servei a zones d'alta densitat de població i on, per tant, s'hi registra una alta demanda de mobilitat –admet el director general–. Però el món rural no pot quedar privat del dret a la mobilitat".
Per això el departament de Territori completa el programa d'Arrelament amb altres projectes, com l'estratègia del Consorci Leader Pirineu Occidental, que vol promocionar les produccions locals, de proximitat i de qualitat; diversificar l'economia fomentant la igualtat d'oportunitat de les dones i els joves, i promoure dinàmiques sostenibles i innovadores als territoris rurals.
L'èxit del transport a demanda
"Tenint en compte que les zones rurals no tenen la mateixa densitat de població ni les mateixes necessitats de mobilitat que les regions metropolitanes, hem d'implantar-hi eines diferents", diagnostica Martori. Una de les solucions innovadores amb les quals treballa la Generalitat des de fa anys és amb el servei de transport públic a demanda, a través de la marca Clic.cat. "Són línies operades amb petits autobusos que tenen recorreguts i horaris establerts, però que només circulen si s'ha sol·licitat el servei amb antelació", descriu el director general. D'aquesta manera, es pot oferir un servei més eficient i ajustat a les necessitats reals del dia a dia.
Clic.cat es va posar en marxa l'octubre del 2019 a la província de Girona, si bé fa més de 30 anys que la Generalitat va començar a activar sistemes de transport a demanda. Al principi el servei s'havia de demanar per telèfon. Avui el panorama ha avançat molt: els serveis es poden demanar a través d'una aplicació per a dispositius mòbils o d'una pàgina web, en alguns casos fins i tot 15 minuts abans de pujar a l'autobús. "És una marca d'èxit, que no ha parat d'estendre's arreu del territori", treu pit Martori. Aquest 2023 ja estan en marxa 235 línies de transport a demanda, que donen servei a 736 nuclis de població.
"En general el transport a demanda funciona bé i ha demostrat que pot ser una bona alternativa per reduir la dependència del vehicle privat, encara que sigui un servei deficitari", recalca Eloi Guinjoan, tècnic de l'ARCA. Ara bé, insisteix que, en el món rural, s'ha d'assumir que hi haurà molts serveis que ho seran, però que no per això han de deixar d'existir. "Un territori rural amb un bon servei de transport públic és un territori que ofereix més oportunitats i qualitat de vida", insisteix.
Així i tot, si bé des de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic veuen amb bons ulls el sistema de transport a demanda, també llancen un crit d'alerta. "Les línies de bus regulars i els ferrocarrils regionals continuen sent peces fonamentals en la mobilitat de les zones rurals i no s'han de deixar de potenciar", apunta Mercedes Vidal, membre de la junta de l'entitat.
Les alternatives del futur
Més enllà d'aquestes solucions, els experts en mobilitat n'assenyalen una altra: compartir cotxe. "El futur de la mobilitat exigeix incentivar i implementar programes per a l'ús compartit dels vehicles provats de baixa ocupació, especialment aquells que siguin elèctrics", apunta Daniel Navas, professor d'urbanisme, medi ambient i paisatge de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Per fer-ho, el suport de la Unió Europea és clau. "També caldrà incorporar sistemes de conducció autònoma als vehicles que cobreixin les zones rurals, un fet que abaratiria el cost de funcionament de les línies amb baixa demanda", continua. Sigui com sigui, l'expert llança un missatge: "En el futur no ens mourem menys que ara, sinó al contrari, així que hem de preveure sistemes més eficaços i respectuosos amb el medi ambient per fer-ho", conclou.
A la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà, hi viuen 386 persones. Estan repartides entre vuit entitats de població. La vila cap, però, és Ribera de Cardós, amb 179 habitants. És en aquest nucli on, des de fa uns mesos, la cooperativa Som Mobilitat ha posat a disposició de l'ajuntament i de la ciutadania un cotxe elèctric compartit. "Vam néixer el 2016 amb un objectiu ben clar: ser presents a tots els barris i municipis de Catalunya oferint-hi serveis de mobilitat elèctrica compartida, amb un model tecnològic flexible i adaptat a totes les necessitats de mobilitat", explica Maria Medina, responsable de comunicació de Som Mobilitat. Aquestes necessitats també inclouen els entorns rurals.
"La nostra proposta per als micropobles és la posada en marxa de comunitats d'usuaris que sumin les seves necessitats de mobilitat i paguin una quota d'ús per compartir un vehicle", concreta. Amb el seu projecte, si 10 famílies aporten 50 euros cadascuna, n'hi ha prou per posar en marxa un cotxe compartit. "També pot ser un lloguer compartit, entre un ajuntament o una empresa i diverses famílies, o bé pagat íntegrament per un consell comarcal", concreta Medina. La idea és aconseguir conciliar les diverses necessitats de mobilitat dels usuaris per concentrar-les en un sol vehicle. "Un ajuntament no fa servir el cotxe els caps de setmana i, en canvi, és quan les famílies ho aprofiten per fer escapades d'oci", exemplifica. Per a la cooperativa, alternatives com aquesta, especialment en àrees on el transport públic acostuma a ser escàs, "són una bona opció per poder avançar en un model de mobilitat més sostenible".