Un any més torna el Park(in)day, la iniciativa coordinada per l’Espai Ambiental Cooperativa i l’Institut de Salut Global Barcelona amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona que reivindica un model de ciutat centrat en les persones i el medi ambient. El 16 de setembre es transformaran temporalment places públiques d’aparcament de cotxes en parcs, jardins i altres formes d’espai públic. Advoquen per un model de mobilitat sostenible, saludable, segur i ecofeminista, i un espai públic accessible i obert a tothom. Des de l’Espai Ambiental Cooperativa consideren que l’emergència climàtica que patim ens hauria de portar a canviar el model de consum energètic actual. Això suposa, entre altres coses, reduir els cotxes de la ciutat, amb la disminució de retruc de la contaminació ambiental i sonora.
"Combina i mou-te": Setmana Europea de la Mobilitat
Des d’avui fins al dia 22 se celebra una nova edició de la cita sobre el transport sostenible, que aquest any posa el focus en la intermodalitat
"Combina i mou-te!" és el lema de la Setmana Europea de la Mobilitat (SEM) que se celebra del 16 al 22 de setembre. Uns dies en què es promouen els hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables, a més de visibilitzar possibles canvis en l’ús de l’espai públic que contribueixin a reduir la contaminació, millorar la qualitat de l’aire i també aportar beneficis a la nostra salut. Els objectius d’aquesta edició, que posa el focus en la intermodalitat, són sensibilitzar la ciutadania sobre l'impacte ambiental del transport, informar de les diferents modalitats, impulsar l’ús de mitjans de transport sostenibles, potenciar que la ciutadania es retrobi amb la ciutat i reflexionar sobre l'efecte de l’ús excessiu del transport motoritzat en la nostra salut.
La Setmana arrencarà amb el Park(ing)Day, el 16 de setembre, i s’acabarà amb el Dia Mundial Sense Cotxes, el dia 22, que comptarà amb tot un seguit de xerrades i ponències sobre la innovació en mobilitat. El cap de setmana del 17 i 18 es convida la ciutadania a descobrir com funcionen els transports de la ciutat amb unes jornades de portes obertes amb visites guiades a equipaments i serveis que promouen la mobilitat sostenible: el centre de control de trànsit de l’Ajuntament, les cotxeres del Tram, el centre de formació de maquinistes de Renfe, la cotxera d'autobusos d'Horta, els tallers de FGC i l’estació taller del metro ZAL de TMB, el BiciHub i l’aparcament de bicicletes.
“La Setmana Europea de la Mobilitat hauria de conscienciar sobre la situació actual i contribuir a fer un canvi”, proposa Daniel Pi Noya, portaveu de l’APTP, Associació per la Promoció del Transport Públic. A Catalunya el transport, inclòs el de persones i mercaderies, representa el 28% de l’energia, i una part important es fa amb gasolina i gasoil. Fa anys que sabem que no es pot disposar il·limitadament de l’energia i darrerament també s’ha evidenciat que energèticament som febles, una realitat que afecta la nostra vida diària i en què la mobilitat és una peça angular. Arran d'aquesta situació, Pi Noya considera que ens trobem amb l’obligació "de plantejar un model de mobilitat més sostenible: els poders públics haurien de reforçar el transport públic i cadascú, a escala particular, s’hauria de plantejar com es desplaça”.
La gratuïtat del transport públic
Arran de les mesures anticrisi adoptades pel govern espanyol, des de l’1 de setembre fins al 31 de desembre estan en vigor les noves tarifes del transport públic que suposen la gratuïtat dels bitllets de Rodalies i trens de mitjana distància, i la rebaixa d’entre el 30% i el 50% dels abonaments del transport públic més utilitzats. El primer dia de l’entrada en vigor de les bonificacions, a Barcelona es van triplicar les vendes dels títols de metro i bus. L’APTP valora positivament la rebaixa sempre que els mecanismes de compensació als operadors siguin del 100% i no suposin cap incidència sobre els seus comptes, “que ja estan molt tocats”: “Sortim d’un període en què el sistema de transport públic ha patit: amb la pandèmia, les recaptacions han estat baixes i han comportat dèficit”. Per això creu que és possible que hi hagi una rebaixa de la qualitat del servei si la compensació no cobreix el 100%. Tot i que per a alguns col·lectius el preu del transport públic és decisiu, segons les enquestes, els motius principals pels quals la gent no l’utilitza són que no s’adequa a les seves necessitats, no és prou fiable o no hi ha prou freqüències. “Tot i que fins ara la gratuïtat no ha sigut l’element més important a l’hora de triar el mitjà de transport, caldrà veure què passa al gener i observar si la mesura acaba captant més usuaris, es mantenen o baixen”, recorda Pi Noya. I afegeix que seria meravellós que la gratuïtat arribés després de tot un seguit de polítiques que haguessin fet més robusta la xarxa de transport públic: “No es tracta de crear més infraestructures, sinó de definir els serveis que es volen prestar i a partir d’aquí veure si les infraestructures són suficients o en calen de noves”.