Les ciutats del futur
Nous models de ciutat que inverteixen la jerarquització del vehicle privat motoritzat
El 75% de la salut de les persones depèn de factors relacionats amb l’entorn on desenvolupen la seva vida. La capacitat de millorar la dimensió social de les ciutats i la seva situació ambiental depèn principalment de reorganitzar la mobilitat i aconseguir sistemes de mobilitat més eficients, menys contaminants, més saludables i que millorin les condicions ambientals. Per tant, la mobilitat és una peça clau a l’hora de definir la ciutat del futur.
Però, hi ha una ciutat ideal? Quan es debat sobre com haurien de ser les ciutats del futur i com aconseguir que siguin espais més saludables, segurs, accessibles i justos, es dibuixa una idea de ciutat mixta que genera distàncies curtes: “Es tracta de reduir la distància entre la residència i les activitats productives –feina, oci, compres o educació–. Que la necessitat de mobilitat sigui mínima”, comenta Xavi Matilla, arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona. La mobilitat no desapareixerà, però garantint l’accessibilitat de tothom cal que contribueixi a la millora ambiental –ara és un dels principals factors de la contaminació acústica i atmosfèrica– i que ocupi menys espai públic.
Per aconseguir-ho és imprescindible reduir l’espai destinat històricament al vehicle per construir una nova lògica de mobilitat. Reduir l’ús privat possibilita ampliar el comunitari, fent que el transport públic sigui una veritable alternativa, incrementant l’espai per a vianants i la xarxa ciclable. “Aquest és l’esperit de la superilla –apunta Matilla–, optimitzar i fer més eficient el model de mobilitat perquè ocupi menys espai i contamini menys, i destinar l’espai recuperat a usos socials i d’estada, i tenir més verd urbà”. Un altre dels reptes importants de la mobilitat és rebaixar la velocitat dels vehicles per pacificar els carrers i fer possibles altres modes de mobilitat.
![Les superilles tenen l'objectiu de facilitar tant la mobilitat de proximitat com la dels transports públics](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2953 2008"%3E%3C/svg%3E)
Ciutats sostenibles
Les ciutats ja existeixen i, per tant, cal transformar-les i adaptar-les perquè contribueixin al fet que la gent es desplaci amb una mobilitat sostenible, el que es coneix com a ciutat dels 15 minuts. Els municipis relativament grans concentren moltes activitats quotidianes que permeten fer amb una mobilitat activa aquests desplaçaments diaris, necessaris i propers. No té gaire sentit tenir cotxe si hi ha una bona xarxa de transport públic i eventualment se'n pot llogar un. “El problema arriba quan necessites desplaçar-te quilòmetres per les activitats quotidianes o reproductives. Aquí hauria d’entrar en joc un transport públic suficient i eficient a escala metropolitana i regional”, apunta Zaida Muxí, professora de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona-UPC.
Muxí recorda que la inversió dels últims anys afavoria clarament una mobilitat poc sostenible, la creació d’un gran nombre de carreteres ha impedit dotar suficientment la xarxa de transport públic. El principal impacte de la mobilitat és el del vehicle privat, el mitjà de transport menys sostenible, i per això insisteix que les ciutats han de recuperar espai asfaltat i renaturalitzar-lo: “Necessitem més arbres per millorar la qualitat de l’aire i fer baixar la temperatura de la ciutat, generar espais més agradables… I tot això va més enllà de reduir el vehicle de combustió, perquè l’elèctric també és contaminant en la producció de les bateries i l’electricitat, la frenada i el rodament de les rodes, i tant l'un com l’altre ocupen un espai públic que és escàs”.
- Zones per a vianants La ciutat ha de tenir zones prioritàries i segures per anar a peu als trajectes més quotidians –anar a l’escola, al CAP, la plaça, el mercat o fins al transport públic–, independentment de l’edat i la condició dels vianants.
- Ubicació dels equipaments públics A ciutats mitjanes i petites cal situar els equipaments públics a zones cèntriques, així s’hi arriba fent distàncies curtes i amb recorreguts útils.
- Barris comunicats Les ciutats continuades i les que estan formades per diferents barris s’han de poder comunicar entre ells amb carrils bicis que els connectin i transport públic de qualitat amb un servei adequat.
- Espai públic d'estada Als carrers, les voreres han d’estar dotades d’arbres i ombres perquè siguin espais agradables, de baixa temperatura, amb diferents tipus de bancs que permetin a qualsevol vianant tenir autonomia en els seus desplaçaments, fent que l’espai públic sigui un espai d’estada i no de pas.
- Ciutats que no es travessen Els cotxes han de poder entrar a la ciutat però no haurien de travessar el teixit urbà. Per aconseguir-ho es pot desviar la circulació o restringir-la amb pivots als carrers irregulars. Com més espai es dediqui als cotxes, més cotxes hi haurà.
- Cobertes verdes Les cobertes haurien de ser verdes –captadores d’aigua i d’energia solar– als edificis privats en la mesura del possible, i sobretot als edificis públics –haurien de ser edificis d’energia zero– i als que tinguin grans cobertes.
- Pàrquings Oblidem-nos d’aparcar al carrer, així recuperem espai per a usos públics. Cal anar més enllà dels pàrquings subterranis que són cars i poc sostenibles pels moviments de terra i el formigó que s’utilitza, i només permeten tenir a sobre places dures o una tela asfàltica que cal canviar, i aixecar els arbres plantats, cada 10 anys.
- Façanes actives Una alternativa per als pàrquings poden ser els edificis mixtos amb oficines o habitatges petits, equipaments o locals comercials als baixos i utilitzar com a pàrquing les zones que no donen al carrer, permetent un ús més eficient de l’espai.
- Canviar el sistema de consum Cal reciclar i consumir menys amb un consum de proximitat que fomenti productes i feina de proximitat. Comprar al comerç local fomenta les relacions socials, estalviar temps i moure’ns a peu.
- Educació Transmetre de forma lúdica valors sobre la mobilitat sostenible a l’escola, a casa i la resta de canals a través dels que arriba informació –mitjans de comunicació, xarxes socials– acaba generant un model de ciutat saludable, segura i justa.
