La mobilitat a Catalunya, cada cop més pensada amb perspectiva de gènere
Des d'aquesta primavera, està en marxa un pla estratègic pioner que detalla 43 accions per incorporar de manera transversal les necessitats de dones i membres dels col·lectius LGBTI en la planificació del transport i la mobilitat.
Per quin motiu et desplaces? Quin mitjà de transport tries per fer-ho? Quanta estona trigues a anar d'un lloc a un altre? Segurament, la resposta a aquestes tres preguntes serà diferent si ets un home o una dona. Malgrat que els problemes de mobilitat afecten tothom, hi ha certes problemàtiques que afecten específicament les dones. "Pateixen un seguit de circumstàncies que redueixen les seves possibilitats de moure’s amb llibertat, seguretat i dignitat", denuncia el Pla estratègic de mobilitat i gènere de Catalunya, elaborat per la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat. El document, que el Govern va aprovar ara fa mig any, es refereix a les situacions de violència sexual i agressions en espais que viuen al transport públic; a les dificultats que tenen per accedir a llocs de comandament del sector de la mobilitat; i a la manca de rutes que satisfacin les seves necessitats específiques de mobilitat.
Mai fins ara Catalunya havia comptat amb un pla estratègic com aquest. Es tracta d'un document pioner que recull 43 mesures amb l'objectiu d’incorporar de manera transversal la perspectiva de gènere a la planificació del transport i la mobilitat. "El Pla exposa els reptes en l’àmbit del transport públic, i pretén atendre les diferents problemàtiques que afecten específicament les dones i col·lectius com l’LGBTI, que pateixen situacions de discriminació i violència", va explicar el Govern, a través d'una nota de premsa, coincidint amb l'aprovació del text. Unes situacions que, tal com recull el pla, s'agreugen en el cas de dones que s'enfronten a múltiples situacions de discriminació: per edat, nivell socioeconòmic, raça, orientació sexual, discapacitat, diversitat cultural...
Una mobilitat diferent
El document parteix d'una premissa: la perspectiva de gènere ha de ser transversal a les polítiques de mobilitat i ha d'ajudar a enfortir la igualtat substantiva entre dones i homes. De fet, en els darrers anys, cada vegada són més els programes i projectes de mobilitat que tenen en compte les necessitats de les dones i dels col·lectius LGTBI per fer que puguin desplaçar-se amb accessibilitat, comoditat, seguretat i rapidesa.
El pla estratègic de mobilitat i gènere remarca les diferències que hi ha en la manera de desplaçar-se entre homes i dones. Si a Catalunya un 48,6% dels homes es mouen en vehicle privat, el percentatge baixa fins al 32,7% en el cas de les dones, un fenomen que es replica arreu d'Europa. "En general, les dones viatgen amb cotxe amb més freqüència com a passatgeres que com a conductores", exemplifica el pla. El document també assenyala que les dones es mouen més caminant que no pas els homes. "Moltes dones que treballen ho fan a prop de casa i així poden aprofitar aquests desplaçaments per comprar o acompanyar les criatures a l'escola, un rol imposat per la societat patriarcal", sentencien els autors de l'informe.
De la mateixa manera, assenyala la inseguretat que pateixen en espais públics com el transport i es fa ressò d'estudis com l'Enquesta sobre l'assetjament sexual al transport públic, que xifra en més de la meitat les dones que han presenciat comentaris sexuals, insinuacions sexuals, invasions d’espai, acostaments excessius i xiulades. També recorda com un 12% de les dones ha presenciat una agressió o un intent d’agressió sexual al transport públic. "La seguretat és un dels requisits centrals per a un bon funcionament del transport col·lectiu des d’una perspectiva de gènere i afecta de manera desproporcionada a dones, persones LGBTI+ i col·lectius vulnerables", recalca el pla del Govern.
El pla defineix quatre eixos d’actuació: conèixer millor la mobilitat amb perspectiva de gènere; erradicar les violències masclistes i les agressions cap a les dones en el sistema de transport; enfortir la paritat de gènere i la cultura institucional en el sector transport i atendre les necessitats i els patrons de viatge de les dones de forma efectiva.
"A la xarxa d’autobusos, una bona pràctica consisteix a establir un sistema de parades a demanda en rutes perifèriques d’autobusos i assegurar la visibilitat a les marquesines". Aquesta és una de les recomanacions que apareixen al Pla estratègic de mobilitat i gènere de Catalunya, elaborat per la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat. Una de les administracions que ho ha posat en marxa és l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Actualment, l'organisme metropolità ja ha habilitat un sistema de parades a demanda en 15 de les línies que gestiona de Nitbus, el bus nocturn que relliga la metròpolis.
El sistema de funcionament de les parades intermèdies a demanda del Nitbus requereix avisar el conductor del lloc aproximat on es vol fer la parada -quan no sigui una parada programada en la línia nocturna-, sempre dins de la ruta oficial de la línia. Així, es pot decidir el lloc més segur per aturar-se. La baixada a demanda fora de parades oficials es fa per la porta del davant, en trams urbans on el vehicle pugui parar arrambat a la vorera o sobre passos de vianants. "Amb aquest servei, atenem les necessitats de les dones i els menors, i ens posem com a objectiu que cap d’ells renunciï a moure's de nit en transport públic: els hem d’oferir la màxima tranquil·litat i confiança", explica Carlos Cordón, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB.
