Miquel Escobar: “Ens agradaria que es parlés de construcció amb majúscules, sense haver-hi d’afegir l’etiqueta bio”
Els pròxims 16, 17 i 18 de febrer Vic serà l’epicentre de la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible (FECS), un certamen que reunirà empreses, professionals, estudiants i particulars dels sectors de la bioconstrucció, l’autoconsum elèctric i la bioenergia. Aquest model de construcció més respectuós, saludable i eficient desperta cada vegada més interès entre la població, en un context de crisi climàtica i increment del preu de l’energia. L’organització espera que prop de 5.000 persones passin pel recinte firal El Sucre de Vic durant els tres dies de la FECS. El certamen inclou com a novetat la primera trobada d’artesans i artesanes de la bioconstrucció i l’autoconstrucció així com jornades tècniques, una àrea expositiva i comercial i activitats educatives i divulgatives. Sobre aquests sectors emergents i les principals novetats de la FECS 2023 en parlem amb una de les veus expertes en bioconstrucció, l’arquitecte tècnic i interiorista de Bioarkiteco Miquel Escobar.
-Miquel, la FECS planteja una nova mirada a la construcció, més sostenible i respectuosa. Què significa?
-Parlem de cases que són més eficients energèticament i que utilitzen sistemes constructius, tècniques constructives o materials que tenen menys impacte energètic en la seva producció i que no consumeixen tant CO₂. Quan hi ha crisis energètiques és quan s’han fet servir aquests sistemes constructius que requereixen més tècnica i menys material d’obra. Això és el que volem donar a conèixer!
-Posa’ns algun exemple d’aquests materials o tècniques de construcció. Com estan fetes aquestes cases?
-Es té en compte tant la construcció com el disseny de la casa. En la bioconstrucció fem ús de materials Km 0, formats de construcció amb terra, com blocs de mur autoportant de tàpia, per exemple, que és un mur de terra compactada. També es fa servir la paret de BTC, que és un bloc de terra comprimit, o bé entramats de canya o vegetals que s’omplen de fang. Fem servir diferents tècniques constructives, algunes d’aquí i d’altres que hem incorporat de fora. I després hi ha la intervenció de la bioarquitectura, la disciplina que dissenya la casa tenint en compte l’orientació del sol, les ventilacions creuades, les galeries d’insolació... es tracta de dissenys passius que aconsegueixen captar escalfor a l’hivern i més ombra a l’estiu.
-Viure en una casa construïda segons aquests paràmetres és més barat?
-D’inici no et diria que és més barat perquè una casa feta amb palla, tot i que sembli que hagi de ser més barata, incorpora tota una part de mà d’obra artesana que hem de tenir en compte. Però és una inversió de futur que es pot amortitzar al cap d’uns 10 anys perquè consumeixen molt poca energia i l’ambient és més saludable. Les cases que fem gasten entre 250 i 300 euros d’energia a l’any, i les cases de palla encara consumeixen menys!
-Precisament per tenir en compte aquest treball més manual, la FECS incorpora aquest any la primera trobada d’artesans i artesanes de la bioconstrucció i l’autoconstrucció. Què s’hi trobarà el visitant?
-Sí, hem reunit 15 artesans i artesanes que faran allà mateix alguna maqueta o prototip de fusta, tàpia, pedra sense morter, volta catalana, etcètera. Es tracta que la gent vegi que hi ha molts professionals que es dediquen a això. Ens agradaria que es pogués parlar de construcció amb majúscules sense haver-hi d’afegir l’etiqueta bio. Per a nosaltres la construcció ha de tenir sentit d’aquesta manera.
-A més d’aquesta trobada d’artesans el certamen comptarà amb 6 jornades tècniques i 115 ponents.
-El format de divendres i dissabte serà similar, amb 5 xerrades durant el matí i dos tallers pràctics a la tarda, juntament amb una visita d’obres. Volem explicar que això ja ho tenim aquí, que està implementat. Jo fa 15 anys que m’hi dedico i no he parat. I els meus companys estan igual. La bioconstrucció ha arribat per quedar-se.
-Confies que el futur passarà necessàriament per entendre un model més sostenible i respectuós de la construcció?
-M’agradaria que sí. Depèn de les persones, les tendències i les modes. Parlar de cases fetes de fusta amb palla fa 30 anys era totalment innovador i avui és quelcom que satisfà les necessitats dels usuaris. A més, a les facultats d’arquitectura hi ha més interès per part dels joves a portar a terme un altre model, que ha de respondre a les demandes del nostre clima mediterrani. Aquests materials tenen inèrcia tèrmica, aprofiten tota l’escalfor del sol, l’emmagatzemen amb molta quantitat i la dissipen de mica en mica. Això aconsegueix una temperatura estable de 22 graus a l’hivern i de 25 a l’estiu sense haver d’utilitzar cap font d’energia.
-Perquè tota aquesta informació arribi als més joves heu destinat un espai de la FECS a la divulgació educativa. Amb quin objectiu?
-L’educació s’inicia a les escoles i a casa. És important que les criatures comencin a sentir a parlar de cases de palla sense un llop que les tirarà a terra perquè ni el llop és dolent, sinó que és un animal més dins la cadena tròfica, ni les cases de palla cauen si estan ben construïdes. I perquè això passi cal que portin unes bones sabates, que no toquin a terra perquè no agafin humitat per capil·laritat. Tot això els ho explicarem amb tallers didàctics i visites a tres exposicions per difondre un altre model de cultura arquitectònica a partir de materials naturals.
Consulta en aquest enllaç tot el programa de la Fira.
Consulta en aquest enllaç tot el programa de les Jornades de la Construcció amb terra.