Com millorar l’ensenyament i l’aprenentatge a partir de les evidències educatives
L’Education Endowment Foundation i la Fundació ”la Caixa” coorganitzen el Global Partners Congress per promoure les evidències educatives i incorporar-les a la recuperació postcovid
L’Education Endowment Foundation (EEF) i la Fundació ”la Caixa” coorganitzen el Global Partners Congress, la trobada internacional d’experts per promoure les evidències educatives i incorporar-les a la recuperació educativa postpandèmia que se celebra aquest dijous i divendres a CosmoCaixa, a Barcelona.
L’acte reuneix, entre d’altres, membres dels ministeris d’Educació del Regne Unit, Espanya i el Camerun; i també de delegacions de països com Austràlia, Itàlia, Portugal i Alemanya. També hi participen institucions com la UNESCO, Teach for All, 3ie, JPAL, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i The Campbell Collaboration.
Intercanvi o cocreació
En la jornada inaugural, el responsable de síntesi d’evidències de l’EEF, Jon Kay, i la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, han presentat l’acte de benvinguda a l’Àgora de CosmoCaixa.
“Per a nosaltres és essencial crear espais en els quals tots els agents de la comunitat educativa puguin intercanviar i cocrear estratègies. Creiem fermament que l’educació és la base del progrés social i del desenvolupament sostenible. Per això, fa anys que impulsem l’enriquiment de l’aprenentatge dels alumnes i també la formació dels professors i dels directors de les escoles. Volem ser agents actius del canvi i participar en el debat sobre el futur de l’educació amb la comunitat educativa”, ha assegurat la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán.
Resposta a la pandèmia
En el primer panel del dia hi han intervingut la directora executiva de l’EEF, Becky Francis; la cap de la Unitat d’Educació de l’Organització dels Estats Orientals del Carib, Sisera Simon, i la responsable d’EduCaixa, Maria Espinet, ponents en un plenari titulat Perspectives de les respostes basades en evidències a la COVID-19. En aquesta sessió s’ha analitzat l‘impacte negatiu de la pandèmia en el món de l’educació: d’una banda, es preveu que revertirà els assoliments de les últimes dues dècades pel que fa igualtat (particularment en l’educació de nenes i dones), i, de l’altra, és possible que gairebé 24 milions d’estudiants abandonin els estudis a causa de l’impacte econòmic de la crisi sanitària. Els ponents han ofert diferents visions sobre com es poden incorporar les evidències en la recuperació educativa.
Al llarg del primer dia de congrés també hi han participat, entre d’altres, l’exministre d’Educació de Portugal i president d’Iniciativa Educaçao, Nuno Crato, i el director de SUMMA, el Dr. Javier González.
Evidències educatives i millora de la docència
Tal com passa en àmbits com la medicina i la tecnologia, l’educació també està cridada a incorporar les evidències que ofereix la recerca a l’hora de dissenyar, implementar i avaluar els mètodes i les pràctiques.
La recerca en el camp de l’educació ofereix resultats que provenen de ciències com la pedagogia, la psicologia, la neurologia i la sociologia, entre d’altres. El coneixement que generen permet millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge, i prendre decisions fonamentades en polítiques educatives, tant des de les escoles com des dels governs.
El suport en aquestes evidències educatives per part dels docents, els centres escolars i l’administració és clau a l’hora de comprendre quines pràctiques i quins sistemes funcionen en educació.
Les evidències educatives poden donar suport a les decisions que es prenen diàriament en els assumptes relacionats amb la gestió dels centres i la relació amb els alumnes: des de les formes més eficients per promoure l’aprenentatge fins als tipus d’organització a les aules que contribueixen a una millor equitat.